Pic de Serrera, Andorra, 17 d'abril del 2010

 Aquesta setmana no tenia previst sortir, però l’Eduard m’ha trucat dijous al migdia comentant que Meteofrance anunciava per dissabte al matí una finestra de cel net al Pirineu oriental, amb tentacions com aquesta costa poc cedir, acordem anar a Andorra i fer el Pic de Serrera, un altre dels clàssics que ja fa molts anys que no saludem...

Amb poca estona ja som 4 pecadors que hem cedit a la temptació, L’Eduard Lluís, en Manel Broch, en Jaume Aiguadé i jo.

Marxem el divendres a la tarda per dormir al alberg Aina de Canillo, en aquesta època del any ja no hi ha problema per trobar-hi lloc. Amablement ens ofereixen deixar-nos l’esmorzar mig preparat per poder marxar aviat al matí, ens llevem a les sis i enllestim cap a la vall d’Ordino.

La pista d’accés a Sorteny està tallada per una barrera a uns 500 metres abans de l’entrada al ‘Parc Natural’, esquís a l’esquena i amunt, la vesant solana de la vall està molt escurada de neu, no es esquiable fins ben arribar al fons de tot, però la obaga n’està ben farcida. Pujem seguint aproximadament el camí d’estiu, que no es la millor elecció, però baixant desprès per la vessant obaga haurem fet una bona volta.

La neu està en bon estat, transformada, dura i aspre, es puja perfectament. Quan som a sota de la gran pala del cim hi ha algun tros regelat i alguns de nosaltres preferim posar grampons, no obstant, mes amunt torna a estar aspre i s’accedeix al cim sense gaires problemes, apart de esbufegar molt més que quan hi veníem fa un grapat d’anys.

Dia magnífic i net, sorprenentment no veiem a ningú mes per Sorteny, però hi han algunes traces que han pujat i baixat per Ransol. Mentre gaudim del panorama dalt del cim, descobrim un atrevit *artista* que baixa esquiant per la canal central del Estanyó, la neu pols es veu excel•lent i hi dibuixa una cal•ligrafia impecable – el felicitem remotament...

Per nosaltres el descens també resulta molt bo, la neu s’ha estovat una mica i la dreta pala no ofereix cap altre problema que decidir-se a fer els 2 primers girs, malgrat el cansament de la pujada estem gaudint del gran espectacle de la primavera, que encara presenta una innivació excel•lent. Si no entren temperatures gaire altes i boires, tenim temporada amb bones condicions fins el juny.

El descens l’acabem al pont que queda sota de la borda de Sorteny, malgrat que a la obaga es pot baixar força mes avall, però el riu baixa amb molta aigua i no se pas si podríem trobar un gual per passar-lo.

El premi final es un dinar de menú, amb bona qualitat, servei i preu al restaurant- hotel Tristaina de El Serrat.

Aviam si la temporada continuarà tractant-nos bé fins el final...

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20de%20Serrera,%20Andorra%20170410/index.html

Pic del Segre - Cerdanya

Dia 10 d'abril del 2010

Bon temps per aquest cap de setmana, però tan sols disposo del dissabte, al final aniré al Pic del Segre sortint des de la vall d'Err, al peu de l’estació d’esquí cerdana del Puigmal.
Corrent la veu ja en som 6: Miquel Surinyach, Miquel Castellsaguè, Jaume Aiguadé, Pep Giralt, Lluís i jo.
Al aparcament del final de la pista ja hi toca el sol, però la temperatura es prou baixa, la bona gelada de la nit ens posa la neu perfecta. Ja hi han molts cotxes, es l’atractiu del Puigmal, sortosament nosaltres anem a l’altre vall i estarem més tranquils. Es puja perfectament sense ganivetes, fins arribar gairebé al coll, les posem al final per assegurar els últims metres i encara ens cal treure els esquís per salvar el graó de la cornisa.

Remuntem al Petit Pic del Segre i continuem fins el cim principal, fent el petit sifó del collet que els separa, la carena està una mica escassa de neu i decidim que serà més interessant baixar esquiant des del Pic del Segre fins l’olla superior del Pluviòmetre, la neu està en molt bones condicions, base compactada i uns 5 cm de neu primavera molla a sobre. La pala es dreta però no cal patir, en pocs minuts ja som a la olla, ara cal remuntar de nou al Petit Pic del Segre, es nota la temperatura alta a la fondalada.

Des de dalt veiem una llarga processó de caminats que baixen del Puigmal cap a Núria, sembla una filera de formigues.
El descens de retorn a la vall del Err també està esplèndid, malgrat que no fa gens de fred, la neu es conserva amb una base compacta i franca,  avui la primavera ha estat generosa i ens ha ofert el seu millor aspecte, dia net, temperatura agradable, neu fàcil….

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20del%20Segre%2010%20abril%202010/index.html

Amb esquís per el Queyras, del 26 de març al 1 d'abril 2010

Llegint les interessants cròniques a www.cegesqui.com havia pres nota mentalment de les possibilitats d’aquest massís quan la meteo no està massa clara, i també havia observat que els informes d’innivació, que publica Meteofrance cada mes, comentaven que al Queyras aquest hivern hi havia força més neu que habitualment.

Amb aquests arguments decidim instal•lar-nos a la Gîte Les Astragales de Ville Vielle, que està al bell mig de la zona, i des d’allà anar triant sortides d’un dia segons les condicions de la neu i el temps. Hi arribem el dia 26 al vespre, som: Rosa Marí, Arnau Blanc, Eduard Lluís, F. Xavier Gregori, Manel Broch i jo.

La Elisabeth i en Jean Pierre, porten la Gîte, que no destaca especialment però es prou còmoda per el nostre propòsit. En Jean Pierre es una bona font d’informació sobre les condicions del entorn i ens aconsella diàriament amb bon criteri.

Portem la guia *52 balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye* (Arnaud Guillaume) que també ha resultat una bona font d’informació.

Dia 27 – Col Longet i Pic Traversier (900 mts)

Anem amb el cotxe fins el Pont de Lariane, es el límit de carretera oberta (que al estiu passa el Col Agnel), sortim nevant del aparcament, remuntem la vall de Longet per dins d’un bonic bosc de làrix (melezes) amb uns 10 cms de neu pols, el cel es va obrint una mica i la visibilitat es bona, el sol ens saluda ocasionalment. Davant nostre obre traça un grup de 4 francesos, la pendent es agradable i s’enfila cap al peu dels corredors que baixen del pic Chateau Renard, arribem al col Longet (2701 m) i continuem cap el Pic Traversier. A la carena hi han unes cornises espectaculars, el temps continua inestable, amb ullades de sol i alguns núvols que redueixen la visibilitat dels relleus, aquí dalt el vent no fa agradable passar-hi gaire estona, calcem esquís i fem un descens excel•lent amb una neu pols lleugeríssima. Arribem al cotxe que ja comença a nevar de nou – malgrat ser una sortida curta, ha estat una bona inauguració del terreny.

Dia 28 – Pic La Gardiole de L’Alp (990 mts)

S’aixeca un dia amb el cel ben net a la vall on som, la temperatura ha baixat i la neu base està molt compacta. Sortim de Gaudissart, a la vall de Saint Veran, es una esquena ample amb lloms encadenats, d’aquells que amaguen el cim fins que no hi ets a pocs metres, es un lloc força popular, quan som a mitja pujada ja veiem baixar un parell de persones que ens han avançat a la sortida amb un ritme de F1. Dalt del cim hi ha una gran creu metàl•lica, emprenya una mica el vent i amb la neu pols que ens espera no ens entretenim gaire a dalt, justet per treure pells, ajustar les botes i preparar la càmera de fotos. Es un descens perfecte, la pendent es uniforme i justa per dibuixar els girs relaxadament i fer bona cal•ligrafia…

Ha estat una sortida perfecta, que també ens ha permès fer moltes fotos.

De tornada a la Gîte ens emportem una mica de menjar i ens instal•lem a unes taules de picnic que hi ha a tocar de la carretera, obrim un parell d’ampolles de cava que portava i celebrem a ple sol l’esquiada recent, i també els aniversaris d’alguns de nosaltres que aquesta temporada entrem al club dels *over 65*.

Dia 29 – Pic Cascavelier i Pointe des Marcelettes (1100 m)

Avui ens llevem amb el cel net, però quan sortim ja es veu emplomat, el sostre de núvols es força alt i sortim igualment cap a l’objectiu. El cotxe es deixa una mica més amunt de Saint Veran, baixem al Pont du Moulin i remuntem el sempre present bosc de làrix, cap a les Cabanes de Lamaron (runes), avui també seguim la traça d’ algú que ha matinat. Es puja còmodament fins al Pic Cascavelier, que es just un petit promontori a la carena de la Pointe des Marcelettes, aquí la traça s’enfila per l’esquena no gaire ample i força aèria, la neu es bona i avancem sense problemes. El cel gris s’obre ocasionalment i milloren els relleus, les voltes Maria cada vegada son mes apurades en la forta pendent, ja tan sols queden algunes cornises que sortegem delicadament, el cim es una petita agulla rocosa que cal voltar per el costat S. i que per darrere es converteix en una esquena prou ample per anar amb esquís. Mentre fem un mos i ens preparem per baixar cap a la vall de Chatelard, arriba un grup de 4 que han pujat per la carena O.

Baixem cap a la primera olla de la valleta, la neu està una mica pesada i humida, però es deixa fer sense massa esforç, amb millor visibilitat seria genial, seguim unes traces d’ahir que baixen cap al estretament de la cascada, es un pas dret d’uns 10 metres d’ample que avui té la neu ben molla i es pot derrapar sense problemes. Dins del torrent hi han moltes boles de restes d’allau endurides, que incomoden molt durant uns cent metres. L’Eduard es fot una costellada amb una d’aquestes boles i queda groggi, sortosament es va recuperant lentament i aconsegueix continuar el descens sense massa dificultat, ja veurem com passa la nit.

Ha resultat un itinerari de travessa amb una estètica bonica, llàstima que el temps ha estat gris i la temperatura una mica massa alta.

Dia 30 – Pic Foreant (cancel•lat per malt temps)

Sortim de nou des del Pont de Lariane (com el 27), per remuntar un tros la carretera del coll i decantar-nos després cap al Pic Foreant. Però al pont ja veiem que el temps a la vall està molt tapat, al fons hi neva. Decidim guanyar alçada per sobre del aparcament, vers el N. pensant en passar l’estona fins que ens arribi la neu a nosaltres, això passa al cap d’una hora, a la cota 2400 aproximadament, fem mitja volta i tornem cap al cotxe amb neu dura, entre flocs de neu que augmenten en intensitat.

A la Gîte pensem que podem dedicar la resta del dia a fer turisme fins a Briançon, al baixar cap a Guillestre ja plou intensament i ens quedem a dinar a un restaurant del centre, menú senzill i vi dolent. Quan sortim del restaurant està fent una bona nevada, que ens fa descartar la resta del plan i tornem cap a Ville Vielle, abans que l’estreta carretera per sobre de la gorja es posi en males condicions. Sortosament, a mida que pugem es suavitza la meteo i al arribar a Ville Vielle veiem que aquí no ha nevat gaire.

A la tarda tornem a rellegir la guia i la documentació que portem, per decidir un itinerari per demà, ens en atrauen un parell, un surt de La Roux (Pic Charbonnel) i l’altre es el Pic Paroussin, que surt de Ristolas. Decidirem segons la meteo que faci.

Dia 31 – Pic Parroussin (1000 m)

El dia s’aixeca molt net i en Jean Pierre ens passa la previsió meteo, a migdia s’embolicarà el temps.

Anem fins a Le Roux, però en aquest llogarret llunyà hi fa un vent que ens convenç d’anar al Charbonnel, girem cua i conduïm fins a L’Echalp, més amunt de Ristolas, per anar al Parrousin. Aquest aparcament també es el punt d’accés al refugi del Mont Viso, a la capçalera d’aquesta vall. Nosaltres ens enfilem al bosc, directament per sobre de l’església, hi han restes d’alguna traça vella i en alguns troncs s’hi veuen pintades del GR 58B, que coincideix parcialment amb el nostre itinerari, de nou es un bosc de làrix, la neu base està transformada i dura, al damunt hi han uns 20 cm de neu pols d’ahir…

Amb aquestes condicions gaudim fins i tot pujant la dreta pendent, al fons el Grand Queyras es un decorat excepcional i al N. la Tete du Pelvas i el seu gran gendarme complementen un entorn que fa badar la boca.

Arribats a la cota 2000 trobem una bonica i nova cabana de pastors, tota en fusta, es just al davant d’un grau que salva la part baixa de la Crête de Paroussin, aquest bosc també es una joia.

El grau es un caminet estret entre roques, que aconseguim passar amb els esquís als peus, ara ja entrem en una diagonal dins de la Combe Morelle, primer entre làrix i desprès per neu dura i plaques ventades, es una llarga diagonal una mica avorrida, de moment el temps continua acceptable, al peu del Col Lacroix la fondalada gira cap al S. i ens enfilem al Paroussin, hi han plaques de neu transformada i dura, combinades amb neu ventada que formen plaques semi estables, amb les ganivetes s’avança sense problemes i arribem amb bon ritme a la carena, guarnida amb grans cornises, el cim es una petita piràmide que sembla un gran gelat de nata. Deixem els esquís a uns 50 metres del cim, farem el descens per el mateix itinerari. Ara el temps s’embolica clarament, però tenim algunes aclarides amb sol, fins el fons de la olla resulta incòmoda per els canvis de consistència de les plaques, però després de la diagonal ja entrem al bosc amb neu pols, son unes condicions de somni, base compacta i entre 15 i 25 cm de neu pols seca, entre arbres dispersos que permeten girar lliurement, fins i tot el dret grau de la cresta es pot baixar derrapant, en poca estona arribem a la cabana dels pastors, on hi parem per fer un mos i comentar el premi que ens ha tocat. Seguidament continuem per el bosc, que ara es molt més dret, però en condicions excel•lents. La neu base aguanta bé fins a uns 50 metres de L’Echalp. Al cotxe ens felicitem eufòrics per la fantàstica baixada del bosc.

Dia 1 – Pic de Maloqueste (1050 m)

Comença el dia nevant i la previsió anuncia que al migdia aclarirà, cerquem un itinerari que ens permeti progressar sense problemes, amb l’esperança que quan s’aclareixi siguem a prop d’un cim, escollim el Pic de Maloqueste. Sortim de Ristolas pujant per una pista de l’antiga estació d’esquí (desmantellada fa uns anys), es un altre d’aquests boscos de làrix, en cara N. força dret i poc tancat, la neu està en condicions excel•lents, com aquests últims dies. Seguim les traces d’un grup de 6 persones que puja dreta amb llaçades que no perden el temps, la progressió es ràpida, de tant en tant llueix el sol i ja no neva, això promet ¡!!

Quan superem el nivell superior del bosc, entrem en un terreny de lloms i comes dretes, la neu ja està més ventada i no es tan regular, augmenta el vent i ja no veiem el sol. Arribem al cim, que es una carena ample on hi torna afer un vent emprenyador, no gaire lluny es veuen les 3 puntes del Pic Segura, que seria una bona ampliació de l’excursió si el temps aclarís. Enllestim traient les pells i ajustant les botes, doncs aquest vent no convida a contemplar el paisatge, ja força tapat per nuvolades, la primera part del descens el fem ràpid, escollint les plaques de neu dura i evitant les encrostades per el vent, aviat entrem al bosc i comencem a gaudir del nostre últim dia al Queyras amb aquestes condicions per esquiar gairebé oníriques, amples espais entre els arbres, neu fonda i seca, pendent dreta i petits llomets que ajuden a girar sense cap esforç. Costa reprimir l’eufòria per no deixar les dents en algun tronc, El retorn a Ristolas el fem tirant per el dret dins del bosc, fins gairebé entrar al poble, torna a nevar fort, sembla que hem aprofitat esplèndidament el temps, doncs no aclareix, sinó el contrari ¡!!

Un gran comiat d’aquests dies al Queyras, dels que ens enduem un bell record per els seus boscos encantats, entre altres belleses del paisatge.

A la tarda anem a la cooperativa lletera per comprar algunes varietats del formatge local, que resulta tan llaminer com els boscos.

Encara ens queda temps per arribar-nos a Chateau i donar un cop d’ull a la seva impressionant fortalesa, llàstima que no es pot visitar per dins.

Resum: Aquestes valls mereixen tornar-hi, amb bon temps hi han interessants travesses de qualsevol nivell, i si la meteo no es bona també hi han recursos per gaudir dels seus cims.

Tampoc cal oblidar les seves pintoresques cases, que indiquen un passat amb una economia sòlida, ni la seva interessant col•lecció de rellotges de sol (cadran solaire) molt ben restaurats, que posen una pinzellada de color i art a moltes de les parets del pobles, o les seves boniques fonts públiques (la majoria d’aquestes fotos son d’en Xavi).

Podeu veure-les totes a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Queyras%20030410/index.html

Preludi de primavera a Nuria - Puigmal

19 de març 2010

 Aquest cap de setmana tornarà a fer un temps poc agradable, en Miquel S. i jo decidim aprofitar el sol del divendres per donar una ullada a Nuria i pujar al Puigmal per la Coma del Embut i el pluviòmetre, ja fa anys que no fem aquest itinerari clàssic on obríem la temporada de neu fa gairebé 50 anys…

Agafem el primer cremallera, que surt de Ribas centre a les 07:15, esmorzem al tren i sortim de Nuria una mica abans de les nou.

Neu primavera dura fins que entrem al torrent del Embut, on es combina amb neu pols molt compactada per el vent, el fons del torrent està molt ple de neu, l’avenc no es veu, anem seguint les traces d’un parell de joves que s’enfilen directament vers el cim, sense anar al coll de la dreta, acabem posant les ganivetes gairebé a dalt de tot, doncs estem entre pedres i una relliscada podria perjudicar-nos el nostre delicat cutis, ells baixen esquiant per el mateix lloc, però nosaltres ho farem per el costat del coll, on fa una valleta ben coberta de neu.
Dalt del cim no hi parem gaire estona, el vent no es molt fred però molesta força.
Al voltant nostre observem la mateixa situació, molt bona acumulació de neu a les comes i torrents, però els cims i carenes estan molt escombrats per el vent.
El descens no es cap meravella, hi ha neu mig compactada amb una crosta que es trenca sovint. Parem a tocar del pluviòmetre per fer un mos i gaudir del sol, arrecerats del vent.

Arribem a Nuria tot just quan marxa el cremallera, haurem d’esperar fins les 14:00, o sigui que arribem a les tres a Els Caçadors amb la gana preparada, bon menú del dia i cap a casa

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Puigmal%20mars%202010/index.html

Pic de la Cabaneta - Andorra

 Les previsions de la meteo per el cap de setmana no eren gaire positives, però al final el divendres veig que hi ha un canvi i el dissabte promet bon temps. Truco a en Castellsaguè i m’explica que va a Andorra amb en Martí, l’objectiu es el Pic de la Cabaneta, per la Vall d’Incles, anar i tornar a casa el mateix dissabte. M’hi afegeixo i també en Surinyach.

Desprès de la llevantada d’aquest dimecres i dijous, creiem que tenim bones possibilitats de gaudir de bona neu, i sense gaire risc en les orientacions oest, segons les informacions del risc d’allaus de Meteocat i MeteoFrance.

Cal superar la incomoditat de llevar-se a les 05:00 i fer les 3 hores de cotxe ¡!!

A les 10 ens calcem els esquís al peu dels apartaments d’Incles, la pista no està oberta als cotxes i cal remuntar tota la valleta, fa un dia clar esplèndid i es veu una cobertura de neu força bona. 

Com sempre, la vall està molt freqüentada per usuaris de tot tipus, turistes passejant, altres amb raquetes, alguns amb esquís… seguim la traça oberta cap a la vall de Siscaró, s’enfila més a la dreta del necessari, però es més còmode seguir-la que obrir-ne de nova, a la Coma de Siscaró, davant del refugi, som unes 15 persones, unes traces de raquetes s’enfilen a la dreta, nosaltres apuntem directament a la dreta pendent de la cara oest del cim, hi ha una canal esbiaixada que es veu molt ben coberta de neu. No obstant, aviat ens avança un xicot que s’enfila més directament, cap una zona on afloren moltes pedres, però aprofitem de nou la comoditat de la traça oberta i la seguim, malgrat certa incomoditat per pedres i gel. Per baixar crec que serà millor la meva idea original. A les 13:00 som dalt del cim, en aquesta carena on no es distingeixen gaire les 3 puntes molt veïnes, la Tossa de Siscaró, el Pic de la Cabaneta i el Roc Meler. Descansem una mica i gaudim del nítid panorama que ens ofereix aquest temps fred, net i clar.

Per baixar anem a cercar la canal esbiaixada, a la que accedim sense cap problema, la neu està en condicions excel•lents i fins i tot les nostres cansades cames hi dibuixen bona lletra, ha estat un bon encert i des del peu ens recuperem dels esbufecs mirant els girs trenats que hi hem dibuixat. El retorn cap a la Coma de Siscaró i la Vall d’Incles també ens ofereix molt bona neu. A les 15:00 som de nou al cotxe, quin dissabte més encertat !!!

I a la nit cadascú al seu corral descansant satisfets.

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20de%20la%20Cabaneta%20060310/index.html

Serra de Madres - Capcir

-->

13 i 14 de febrer del 2010

 Ja fa dies que les temperatures son força baixes i quan neva també bufa fort el vent, o sigui que cal vigilar molt bé l'itinerari per evitar les pales de neu inestable i amb plaques fràgils; amb aquests ingredients creiem que la Serra de Madres, al Capcir, ofereix bones possibilitats amb seguretat gràcies al bosc que arriba fins l’ample esquena carenera. Ja ho varem comprovar fa 5 anys amb un tou impressionant de neu pols.

El divendres al vespre ens instal·lem a la agradable Gîte du Moulin, de Riutort-Puyvalador, dissabte a les 8:00 el termòmetre del cotxe marca -18ºC, i no fa vent, anem amb el cotxe fins a Odello de Real i pugem directament per el bosc inventant el camí entre les clarianes, de tant en tan creuem algun rastre de camí ample, es agradable obrir la traça amb aquesta neu fonda i lleugera mentre alguna branca ens ruixa amb la seva càrrega de cristalls. No avancem gaire àgils però gaudim de la solitud del entorn i del cruixir de la neu tan freda, quan els arbres s’aclareixen la vista es netíssima, un bon fred d’hivern ofereix la millor transparència del aire. 

             

Guanyant alçada per la carena, la neu ventada forma el que semblen onades congelades, no gaire pràctic per avançar però interessant com a mostra de la potència del vent, arribem al Coll dels Gavatxos i d’aquí cap a munt no hi queda neu a la carena, però les pendents que baixen a la Coma de Pontells estan extremadament carregades, a pocs metres de nosaltres hi ha una grandiosa cornisa penjant sobre la pala, que contrasta amb l’absència de neu on estem. Una mica al Est veiem gent que arriba per el camí marcat com *Tour du Capcir*, alguns deixen els esquís i continuen a peu.

Ja son les 13:00 i no ens atrau gens caminar fins el cim sense esquís, obrir traça ens ha deixat una mica tous. Descansem una mica i comencem el descens seguint les nostres traces de pujada, molt bona neu i divertides traces dins el bosc, aconseguim arribar al cotxe sense trencar cap arbre.

A la tarda, ja descansats amb una bona dutxa calenta, rumiem un objectiu per demà, al final decidim tornar a Madres, però seguint el camí marcat com *Tour du Capcir* que no coneixem i que també es pot agafar al mateix Odello.

Avui diumenge no fa tant de fred, a la mateixa hora que ahir, el termòmetre marca -16ºC ¡!! 

Hi ha un núvol baix enganxat a la vall i cauen algunes volves de neu, però està clar que a sobre ja hi llueix el sol. A Odello el camí, marcat amb pintura groga i vermella, ressegueix la part inferior del bosc vers NNE, els arbres estan guarnits amb una gebrada que forma llargues agulles de gel, amb la llum difuminada per el núvol el paisatge podria esser un escenari escandinau. 

A la cota 1560 el camí ja guanya alçada per la carena cap al E, primer amb llaçades obertes i desprès com si fos un arrossegador de troncs – aquest tros es estret dins d’un bosc molt espès, no el veig gaire esquiable a la baixada. Quan s’aclareix el bosc va guanyant alçada tenint a la dreta el Roc Mary, ara no hi ha tanta neu i els nerets no estan coberts del tot, arribem al mateix punt que ahir, a l’alçada del Coll dels Gavatxos, avui es mes aviat i si que deixem els esquís i caminem fins el cim de Madres, està més blanc que ahir amb la gebrada de la nit, però no es esquiable, també hi bufa una mica el vent i no convida reposar en aquest interessant mirador, el Canigó també es veu totalment escombrat de neu per la cara oest. Com que la pujada no la hem vist massa interessant per esquiar, massa traça rascada als llocs estrets, decidim repetir el descens d’ahir que tan bon gust de boca ens va deixar. En realitat la neu s’ha compactat una mica i demana més treball de cames que ahir, quan arribem al cotxe estem ben tous tots tres…. Però contents per aquest fred cap de setmana al Capcir.

Participants: Manel Broch, Eduard Lluis i jo.

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Serra%20de%20Madres%2013-14%20febrer%202010/index.html

BTT al Bages

Crònica BTT per el Bages (autor del text i fotos -Joan Palou):

 La sortida d'avui per Sallent ha estat d'aquelles amb valor afegit. Sí. Valor afegit per la companyia, hem estat en Ricard, en Joan Enric, en Joan Cano, en Miquel Molero i jo. Valor afegit per les esglésies i ermites que hem anat trobant. Avui esperàvem trobar camins boscans, més o menys bonics, vistes més o menys dilatades, masies guapes. I tot això ho hem trobat (excepte les vistes a primera hora, que hi havia boira al Llobregat), però a més a més hem trobat un bon ramillet d'ermites i esglésies. La primera, l'ermita de Fussimanya, adossada a una masia, damunt d'Horta d'Avinyó.

Després l'església de Santa Mª d'Horta, que sembla una ermita, ja que està en mig de la plana.

A dalt del Serrat dels Estudis, l'ermita de Sant Joan d'Oló, també adossada a una masia, amb torre quadrada almenada.

I ja al final, a l’iniciï de la baixada final cap a Sallent, l'ermita de Sant Martí de Serraïma, una preciosa ermita romànica amb un campanar espigat acabat en forma cònica.

Valor afegit pel celler per on hem passat, amb una bona masia i unes bones instal·lacions per a visitar-lo, el celler de Mas Roqueta/Abadal. No hem resistit la temptació de fer-nos una foto al costat de les tines.

Algú ja es volia quedar allà. Valor afegit, ara però negatiu, pel fang que hem trobat a les vessants més obagues, que ha fet més pesades les pujades i més empipador el trajecte. En particular el camí boscà que pujava al coll de Guardiola, el darrer del dia, ha estat de difícil equilibri damunt de la bici. I això que feia dies de l'última pluja! I valor afegit, aquest positiu, pel dinar de després de la pedalada al restaurant Aligué de Manresa, a la zona de menú, on hem anat per indicació d'en Joan Enric, que ja coneixia el lloc. Hem dinat de meravella, que allà saben cuinar, i a més pel preu d'un esmorzar.

En resum, fred al començament (1º), camins boscans, vistes cap a la plana del Bages, forns de guix, masies, gossos que ens rebut en alguna d'elles, vinyes de picapoll a la plana (Molero dixit), tres colls que ens ha tocar pujar i la riera Gavarresa que, una vegada més, ens ha barrat el pas a la vora d'Horta d'Avinyó en un gual, per massa crescuda. En total 44 qm. i 1000 mts de desnivell (haurem de corregir el llibre que deia 800) d'una bona jornada de BTT.

Inici d'any 2010 al refugi de La Pleta del Prat

BON ANY 2010 !!!!

 Inici d’any i de sortides amb pells, a la Pleta del Prat – Tavascan (2-3 de gener 2010)

El cel ja ha agafat el mateix to d’ahir i el descens comença una mica a les palpentes, però perdent alçada millora força i encara podem jugar força amb una neu pols una mica humida, però sense ventar, molt millor que ahir, tallem alguna de les llaçades de la pista de fons esquiant entre alguns espais entre els arbres, i per acabar el ràpid descens per la pista de fons.

Desprès de varies cancel·lacions de sortida per motius diversos, aquest cap de setmana decidim apaivagar el *mono* i sortim malgrat que la meteo no pinta gaire bona, trio una base còmoda i alguns itineraris que no he fet, i no hem costa gens convèncer a l’Eduard i en Xavi per compartir l’estrena de temporada.
Quan arribem al refugi el dissabte, el cel té un color plom però els núvols es veuen alts, decidim anar al Pic de la Coma del Forn, pugem per la pista fins la cota 2000 m. i seguim la traça molt marcada que s’enfila a la Pleta de Gavas, tot guanyant alçada empitjora la visibilitat i el relleu es difumina, alguna ventada emprenya ocasionalment però pugem tranquil·lament al cim, d’itinerari es excel·lent per l’esquí, bona innivació amb tot el catàleg de qualitats de neu, ens creuen diferents grupets que ja baixen, quan ho fem nosaltres la minsa visibilitat i les traces obertes ens castiguen les cames una mica més del normal, llàstima!!! doncs al no apreciar el relleu no gaudim prou de la baixada.

Avui no faig cap foto, doncs no paga la pena.
El refugi es força ple, el sopar molt bàsic – a peu de cotxe podrien cuidar-lo una mica més, el mateix per l’esmorzar – tot a base de productes pre-envasats.
El diumenge s’aixeca un dia força clar, la sortida de sol es preciosa. Decidim anar al Pic de la Cima, seguint la pista de fons fins al final, resulta un itinerari una mica llarg i romancer, però es un mirador fantàstic sobre la vall – des de la carena fronterera, fins la divisòria amb la conca de Certescans, ara ja cal obrir neu fonda remuntant una valleta fins el coll de Font Tallada, marcat per una grossa roca, d’allà continuem guanyant alçada en diagonal cap una esquena força dreta que baixa del cim, la remuntem una mica fins a veure l’accés al coll. La última diagonal es força dreta, però la neu aguanta prou bé. 
Tots 2 itineraris son excel·lents per esquí, ha compensat venir-hi. Hi ha molta mes neu de la que esperàvem, aviam si no hi torna a ploure com ha anat fent al desembre.

Podeu veure les poques fotos fetes, a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Pleta%20del%20Prat%202-3%20gener%202010/index.html

Tardorada en BTT entre La Selva i Les Guilleries

 Ja feia temps que no penjava aquí cap activitat de BTT, doncs les sortides fetes han estat agradables, però sense cap característica destacada, però aquest dissabte la paleta de colors de la tardor ha estat resplendent i aprofito per posar-hi aquesta referència, i cito la encertada crònica que n’ha fet en Joan Palou:

**Érem nou a la Plaça Firal de Santa Coloma de Farners, més els firaires que avui hi eren, disposats a gaudir dels colors de tardor i també a arribar al coll del Espinau a fer un bon esmorzar, com així ha estat. Ens hem aplegat: Ricard, Pere, Josep i Montse, Ferran, Agustí, Joan Enric, Joan Cano i Joan Palou.

Temperatura fresqueta a Santa Coloma al sortir, però sense boira. De Santa Coloma enfilem cap al petit nucli del Castanyet per una riera molt frondosa i amb les fulles dels arbres grogues i marrons, que ja ens anticipen el que trobarem en tota la ruta d’avui: una tardor plena de colors. Aquí a la riera trobem pollancres i plàtans i més endavant a la pujada trobarem castanyers (alguns recargolats per l’edat), sureres, faigs i clapes d’avets i pins. La següent fita després del Castanyet és el Coll del Espinau, que assolim en una pujada contínua i llarga però suau. El lloc és assolellat i forma una plataforma en la que hi ha el hostal del Espinau, una antiga masia, on recuperem les forces amb una bona cansalada i botifarres. A la vora, hi ha el "Pi del Espinau", un bell exemplar que mereix l’atenció de tota la colla. Després del coll, encara ens toca pujar més fins a la imponent masia del Sobirà, situada en un balcó sobre el següent turó. Aquest serà el sostre de la sortida d’avui, amb els seus més de 900m metres d’alçada. Hem entrat a terra de bandolers: 

En Serrallonga campava per aquests turons com per casa seva; de fet, el camí on ara rodem és diu precisament la "Ruta d’en Serrallonga". A més, creuem un altre camí titulat "Ruta dels Bandolers" que va cap a Osor. Però, tot i aquests avisos i el recent cas del AlaKrana, nosaltres hi passem sense cap por. Després del Sobirà, arriba el torn de la baixada, divertida com sempre. 

Fem el primer tram envoltats d’arbres de fulla caduca i d’alts avets i trepitjant fulles seques, en el que trobem la ermita de la Mare de Déu del Pedró. És parada obligada per l’entorn, que no tant per l’edifici. Al poc, la vista s’obre cap a la plana: ja veiem Santa Coloma al fons. La baixada continua, ràpida, per damunt de sauló, enmig d’un immens bosc de sureres. Aquí tenim l’únic incident del dia, la punxada de la Montse, que se soluciona ràpid. Arribem al punt d’inici, tot i que una mica tard: que ens ho hem pres amb calma i que hem parat força a gaudir de l’entorn, que avui era preciós. Han estat 41 km. i 900 mts de desnivell.**

Podeu veure algunes fotos a:

http://godia.arvixe.com/BTT%20La%20Selva%20-%20Guilleries%20211109/index.html

Vacances de tardor al Vietnam

16 d’octubre al 11 de novembre del 2009

 Participants: Eduard Lluís, Emilia Castelló, Inés Pascual, Tomasa Jaraiz, la Teia i jo.

Resum:

A Vietnam, el primer que ens ha sobtat es la evidencia de que aquest país està sotmès a un rapidíssim procés d’industrialització/globalització, que difumina molt la presencia de les tradicions orientals. Crec que molt aviat s’afegirà als anomenats ‘*Tigres d’Asia*, malgrat la actual frenada econòmica mundial. Sembla que el pas a la economia de mercat ha generat uns nivells de corrupció importants, generalment al voltant dels càrrecs influents del govern.

En comparació als nostres últims viatges a Asia (Birmània i Buthan) hi queden pocs monuments històrics originals, probablement resultat de les 2 terribles guerres del passat segle, els canvis socials resultat d’aquests fets i del regim comunista, han disminuït molt el culte religiós, però encara es veu sense restriccions aparents.

Hi hem vist moltes escoles i hospitals, no s’hi veu gana enlloc.

Per el nostre nivell econòmic els preus son baixíssims, això facilita molt que s’hi estableixin industries amb capital internacional, de fet el principal inversor al país es EE.UU. l’antic enemic.

La influencia cultural xinesa (històricament) es evident en totes les restes artístiques, monumentals i culturals, i crec que Vietnam existeix com a país independent per la necessitat de lliurar-se del seus gegants veïns.

La diferencia entre el nord i el sud es absoluta, sembla impossible que puguin formar un sol país – qui sap si durarà molts anys?

En general la gent es afable i agradable de tracte, no hem sentit en cap moment sensació d’inseguretat.

Els hotels son molt correctes i la restauració oscil•la entre bona i molt bona, amb abundància de fruita, verdura, peix, marisc i carn – tot de bona qualitat, les begudes son cares en comparació al menjar, però fins i tot en els preus màxims, no ho paguem més car que a casa.

L’artesania ofereix productes de lacats, talles en fusta i brodats de seda, realment molt atractius, cal voltar una mica abans de descobrir quins preus son els que regeixen el mercat, regatejant es la única manera de fer-ho. Els centres governamentals d’artesania, que ofereixen totes les especialitats, els hem trobat sempre molt cars en referència a les botigues privades.

Aquest viatge el varem encarregar, segons els nostres desitjos de ruta, al majorista asiàtic Exotissimo, mitjançant l’agència del RACC.

Preus: Vols intercontinentals (Barcelona – Zurich – Bangkok – Hanoi, i Ho Chi Min City – Hong Kong – Zurich – Barcelona) total aprox.1000 € per persona, serveis a Vietnam – total aprox. 1.200 € per persona, que inclou cotxe, xofer, guia, hotels, la majoria d’àpats, tren i 2 vols interns.

Per mes detalls, llegiu la crònica a:

http://godia.arvixe.com/Vietnam%202009/Viatge%20Vietnam%202009.htm

i les fotos son a:

http://godia.arvixe.com/Llista%20Vietnam.htm

50 Campament de vacances CEC – La Fouly, Val Ferret, Suïssa

 

Aquest fenomen social i psicosociològic que es el campament de vacances del CEC, ha arribat aquest any a la cinquantena d’acampades, demostrant la vigència d’uns valors humans i joia en la societat actual que molts voldríem que no es perdessin, doncs també identifiquen certa voluntat de país.

Malgrat l’augment de participants, que ja fa uns cinc anys que motiva a fer 2 campaments (Pirineus i Alps), continua reunint mes de 200 persones que no dubten en col•laborar lliurement per fer-ho possible. Cal ressaltar però, que uns pocs son els gegants amb l’empenta per treballar-hi tot l’any, i la majoria ens limitem a gaudir-ne a canvi d’un esforç molt limitat, o així es com ho sento jo…

MOOOOOOLTES gracies de nou als que ho feu possible, i fins i tot també als que els costa entendre que acceptar amb bon humor no trobar disponible el plat que prefereixen, també es una manera de col•laborar – i d’aprendre !!!

L’escenari de la Val Ferret suïssa, al peu del Mont Dolent, ha estat el digníssim protagonista de la ‘versió Alps’ aquest agost, senyor – quina troballa més impressionant per tots els que hi hem estat !!!

Estic convençut que ha acontentat a pleret totes les diferents sensibilitats dels assistents, possibilitats d’ascensions de gran nivell alpí, grans - petites i mitjanes excursions caminant per els que prefereixen ‘tocar de peus a terra’, bones rutes turístiques – culturals i gastronòmiques, interessants activitats per els infants – que s’enfilaven com aranyes al ‘rocòdrom’ del campament...

Jo n’he gaudit tant per l’entorn, com per la companyia i per les excursions que m’han permès les cames, el 'carburador' i els pulmons – la meteo ens ha tractat cordialment i no em fa vergonya dir que alguna pluja m’ha resultat una excusa benvinguda per descansar.

Si os abelleix, podeu tafanejar les fotos a

http://godia.arvixe.com/Llista%20La%20Fouly%202009.htm

La Pica d’Estats per la vall d’Areste

 Ja fa uns anys, en Manel Broch ens va portar a la Pica a una colla que estàvem acampats al Pla de Boet, l’itinerari era molt atractiu i tenia ganes de repetir-lo però fent nit al Estany de la Coma Gelada. Aquest passat cap de setmana he trobat ‘quorum’ i bona meteo per anar-hi…
Som l’Agustí Gonzalo, en Joan Palou, en Manel Broch i jo.
El dissabte sortim del Pont de la Molinassa i amb tot el dia per davant, pugem per la vall d’Areste fins al collet de l’Agulla de Canalbona, d’allà hi han traces i fites escadusseres que voregen per sota de la carena del pic de Canalbona, guanyant alçada progressivament, fins el collet just a sobre del Estany de la Coma Gelada a 2905 mts d’alçada. Es una ruta amb gran panorama sobre la Vall Ferrera, perfilada per els cims del Noris, Monteixo, Sotllo… i els estanys a cada una de les valletes descendents.
No hem trobat a ningú per el camí, quina diferencia de la gentada que veiem a la fondalada de la vall de Sotllo ¡!!.

Al costat de la sortida d’aigües del estany hi ha una mica d’espai amb herba, justet per parar-hi les 2 petites tendes. Aquest balcó es un luxe que ens omple les hores de la tarda, mentre gaudim del paisatge i xerrem relaxadament, dalt de la Pica s’hi veu gent… demà retrobarem la gentada que hi accedeix per la vall de Sotllo.
Sopem enlluernats per una posta de sol deliciosa. Fa una mica d’aire i amb l’alçada convida a abrigar-nos. La nit es tranqui-la, tot i que el ventet fa vibrar les tendes descansem relaxadament.
Ens llevem a les 6, tantes hores ajaguts també cansen. Esmorzem i recollim el ‘dormitori’ per encarar la carena-cresta que ens portarà a la Punta Gabarró i al cim principal de la Pica, a les 8:30 som al cim desprès de gaudir l’espectacle del panorama des de la fàcil cresta. Ja hi arriben els matiners que pugen des de Sotllo i Pinet. Ens arribem fins la punta Verdaguer i marxem fins el Montcalm, pensàvem baixar un tros de la vall de Riufred per remuntar desprès fins el coll d’Areste i retrobar el camí d’ahir i tornar al cotxe, però a les canals estretes i a la pujada al coll d’Areste encara hi veiem força neu, no portem piolet ni grampons i decidim tornar per Sotllo, ara ja en bany de multituds…
La vall continua tan atractiva com sempre, però malauradament les rastres humanes en forma de deixalles diverses hi deixen la seva desagradable empremta.
El desnivell en descens també ens castiga les eines de caminar i al arribar al cotxe tots quatre tenim ‘les botes plenes de peus’. Arribats a Àreu encara arribem a temps per dinar i celebrar l’estrena de tresmils del Agustí – i les seves butllofes als peus…
Però tots ben satisfets de l’experiència.
Les fotos son a:
http://godia.arvixe.com/Pica%20de%20Estats%2025%20i%2026%20de%20juny%2009/index.html

BTT a les Guilleries

-->  

Amb els esquis ja desats a la mansarda, hem fet un bonic itinerari a les Guilleries: 

Rupit, Sant Joan de Fábregues, baixar a sota del Salt del Sallent - espéndid, seguir una pista per sota dels cingles que porta al coll del Far - un fart de puja i baixa amb força terreny molt técnic i pedregós, baixar el Camí Ral fins la presa de Susqueda - excelent, creuar la presa i remuntar la vall de l'embassament fins la presa de Sau - també excelent i llarg, La Riba i pista encimentada de retorn a Rupit - també excelent i llarg... Amb una pila de puja i baixa a tot el recorregut que ha fet pujar el desnivell total. Peró feia goig per la verdor, les flors i l'aigua... 

Total 64 km i 1280 mts de desnivell acumulat. UFFFF!!! 

Les fotos son a:

http://godia.arvixe.com/BTT%20Guilleries%20060609/index.html

Rosari i Baciver des del aparcament del Orri, a Beret - 16 i 17 de maig 2009

-->

 Malgrat la generosa innivació d’aquesta temporada, ja fa dies que les temperatures son molt altes, amb la isoterma 0º C mes amunt dels 2700 metres. Amb aquesta perspectiva decidim anar a un indret que en aquesta època ja no acumula tanta gentada, una volteta per la vall del riu Malo…

Som en Xavi Gregori, Manel Broch, Eduard Lluís, Josep Càncer i jo.

Sortim divendres per anar a dormir a Unha, hem descobert que la majoria dels albergs i hotels de la vall son de vacances, però hem trobat a Unha l’hostal Escuils, que està obert. Es un petit establiment que tan sols ofereix la cambra i l’esmorzar, i descobrim encantats que la mestressa vol llevar-se prou aviat per servir-nos a les 5:30 del matí, som els únics hostes. Aquesta generosa disposició es poc usual fins i tot en molts refugis de muntanya. Per agrair l’hi la acollida afegeixo una mica de publicitat, el telèfon 973 646 069 i el preu, 45 € per l’habitació doble amb esmorzar inclòs (o sigui 22.5 € per cap), les cambres son correctes i netes, amb bany i TV.

Una referència a recordar en aquesta vall tan espatllada per el tipus de turisme que l’ha envaït.

Per sopar, ens cal baixar fins Arties per trobar obert un lloc on poder menjar.

El divendres a la nit ha baixat prou la temperatura per que la neu regelés de manera consistent. Deixem el cotxe al aparcament de l’Orri i calcem els esquís immediatament, el cel està totalment lliure de núvols i la carena del Aneto i Maladetas encara té els tons rosats de les primeres llums, remuntem la vall massa acostats al riu i això ens obliga a descalçar breument els esquís, 3 vegades, abans d’arribar a la petita represa d'on agafen l’aigua per la neu artificial de les instal·lacions de Baqueira-Beret. Travessem el llac a poca distància de la presa i el voregem fàcilment per la riba S.E. desprès guanyem alçada per l’ample cubeta dels estanys de Baciver-Rosari, tots ben colgats de neu, ocasionalment sentim l’aigua brogir per sota de la neu, en alguns punts s’ha ensorrat la gruixuda crosta (entre 1,5 i 2 m.) i queda al aire el torrent amb caudal intens, el Pic de la Llança presenta un aspecte molt alpí, amb les marcades canals ben innivades. La neu està en condicions perfectes per avançar segurs i ràpids, posem les ganivetes a l’ultima rampa abans del coll de Rosari, arribats a dalt veiem unes bones cornises penjades sobre la riba del Pallars, que farien complicat baixar directament des del coll.

Pugem al Pic de Rosari amb neu que ja comença a marcar una traça fonda de 10 cm. i en algun moment s’esllavissa, ja fa hores que hi pica el sol... ens relaxem una bona estona al cim, gaudint del dia esplèndid i mesurant amb la imaginació la gran massa de gent que deu estar avui i demá a la gelera del Aneto, que es veu en excel·lents condicions de neu.

Iniciem el descens per les atractives pales S.E. i S. que baixen fins l’estany de la Garrabeia, es aquella neu primavera dels somnis, amb uns 5 cm. mig fosos sobre una base dura. Llàstima que al perdre alçada canvia ràpidament i a la cota 2100 decidim que no cal arribar al llac, la base ja no suporta gaire bé el nostre pas. Fem un altre paradeta imitant les marmotes al sol, i desprès de posar les pells remuntem fins la Forqueta d’Arreu per tornar a la vall de Riu Malo. El descens fins l’Orri no porta més complicació que maniobrar amb neu pesadota, ara ja no seguim les traces de pujada, sinó que ho fem per la seqüència de cometes a mitja alçada que ens permet arribar a tocar del cotxe amb els esquís als peus. Ara ja s’han aixecat nuvolades i fins i tot podria caure algun ruixat. De retorn al hostal ens refem amb un bon bany i baixem a Arties de nou, per omplir la panxa amb un dinar restaurador.

Al tard, ja es fa evident que la temperatura ha pujat força, probablement demà veurem núvols de bon matí. Mentre fem un mos per sopar, els més ‘culers’ bavegen de satisfacció amb la Lliga que acaben de guanyar – a la bestreta – i cap al llit que demà cal matinar de nou...

Quan a les 5:00 sona el despertador, miro per la finestra i veig que tan sols un 50 % del cel està serè, sembla que les hores hàbils per avui son més curtes que ahir, tornem al Orri per fer una pujada directa al Pic de Baciver, ahir contemplarem la seva atractiva pala i aquest serà l’objectiu per avui. Quan ens calcem els esquís, la neu no ha gelat i encara es ben molla, ara ens enfilem cap al collet evident al E. de la valleta i podem pujar sense descalçar-nos gens, sembla que els núvols s’aclareixin i aviat ens escalfa el sol. Avui anem més lleugers que ahir, probablement perquè hem dormit més hores, som al cim a les 10, hi ha una cresta de neu important, que gairebé cobreix la creu de metall al cim, no fa fred, però fa un vent emprenyador que no convida a reposar gaire, aviat sortim avall, però la pala que somiàvem està amb una decebedora crosta irregular que no aporta gens de satisfacció per aquests primers metres de desnivell, sortosament quan la pendent es més suau, la base suporta millor el nostre pas i malgrat ser de neu pastosa encara permet encadenar girs sense patir gaire, però cal vigilar al apropar-nos als rocs i vegetació, doncs s’enfonsa bruscament amb risc per les dents, nas, i altres peces...

Arribem al Orri abans de migdia i passem plana de l’activitat muntanyenca, prou satisfets amb els resultats...

La darrera etapa del dia també resulta restauradora, amb un excel·lent menú de diumenge a Salas de Pallars ;-)))

Aviam si les temperatures de nit es refreden una mica i encara podrem aprofitar raonablement la molta neu que queda.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Aran%2016%20i%2017%20maig%2009/index.html