diumenge, 24 de gener de 2010

BTT al Bages


Crònica BTT per el Bages (autor del text i fotos -Joan Palou):
 La sortida d'avui per Sallent ha estat d'aquelles amb valor afegit. Sí. Valor afegit per la companyia, hem estat en Ricard, en Joan Enric, en Joan Cano, en Miquel Molero i jo. Valor afegit per les esglésies i ermites que hem anat trobant. Avui esperàvem trobar camins boscans, més o menys bonics, vistes més o menys dilatades, masies guapes. I tot això ho hem trobat (excepte les vistes a primera hora, que hi havia boira al Llobregat), però a més a més hem trobat un bon ramillet d'ermites i esglésies. La primera, l'ermita de Fussimanya, adossada a una masia, damunt d'Horta d'Avinyó.

Després l'església de Santa Mª d'Horta, que sembla una ermita, ja que està en mig de la plana.

A dalt del Serrat dels Estudis, l'ermita de Sant Joan d'Oló, també adossada a una masia, amb torre quadrada almenada.


I ja al final, a l’iniciï de la baixada final cap a Sallent, l'ermita de Sant Martí de Serraïma, una preciosa ermita romànica amb un campanar espigat acabat en forma cònica.

Valor afegit pel celler per on hem passat, amb una bona masia i unes bones instal·lacions per a visitar-lo, el celler de Mas Roqueta/Abadal. No hem resistit la temptació de fer-nos una foto al costat de les tines.

Algú ja es volia quedar allà. Valor afegit, ara però negatiu, pel fang que hem trobat a les vessants més obagues, que ha fet més pesades les pujades i més empipador el trajecte. En particular el camí boscà que pujava al coll de Guardiola, el darrer del dia, ha estat de difícil equilibri damunt de la bici. I això que feia dies de l'última pluja! I valor afegit, aquest positiu, pel dinar de després de la pedalada al restaurant Aligué de Manresa, a la zona de menú, on hem anat per indicació d'en Joan Enric, que ja coneixia el lloc. Hem dinat de meravella, que allà saben cuinar, i a més pel preu d'un esmorzar.
En resum, fred al començament (1º), camins boscans, vistes cap a la plana del Bages, forns de guix, masies, gossos que ens rebut en alguna d'elles, vinyes de picapoll a la plana (Molero dixit), tres colls que ens ha tocar pujar i la riera Gavarresa que, una vegada més, ens ha barrat el pas a la vora d'Horta d'Avinyó en un gual, per massa crescuda. En total 44 qm. i 1000 mts de desnivell (haurem de corregir el llibre que deia 800) d'una bona jornada de BTT.

dimarts, 5 de gener de 2010

Inici d'any 2010 al refugi de La Pleta del Prat

BON ANY 2010 !!!!

 Inici d’any i de sortides amb pells, a la Pleta del Prat – Tavascan (2-3 de gener 2010)
El cel ja ha agafat el mateix to d’ahir i el descens comença una mica a les palpentes, però perdent alçada millora força i encara podem jugar força amb una neu pols una mica humida, però sense ventar, molt millor que ahir, tallem alguna de les llaçades de la pista de fons esquiant entre alguns espais entre els arbres, i per acabar el ràpid descens per la pista de fons.
Desprès de varies cancel·lacions de sortida per motius diversos, aquest cap de setmana decidim apaivagar el *mono* i sortim malgrat que la meteo no pinta gaire bona, trio una base còmoda i alguns itineraris que no he fet, i no hem costa gens convèncer a l’Eduard i en Xavi per compartir l’estrena de temporada.
Quan arribem al refugi el dissabte, el cel té un color plom però els núvols es veuen alts, decidim anar al Pic de la Coma del Forn, pugem per la pista fins la cota 2000 m. i seguim la traça molt marcada que s’enfila a la Pleta de Gavas, tot guanyant alçada empitjora la visibilitat i el relleu es difumina, alguna ventada emprenya ocasionalment però pugem tranquil·lament al cim, d’itinerari es excel·lent per l’esquí, bona innivació amb tot el catàleg de qualitats de neu, ens creuen diferents grupets que ja baixen, quan ho fem nosaltres la minsa visibilitat i les traces obertes ens castiguen les cames una mica més del normal, llàstima!!! doncs al no apreciar el relleu no gaudim prou de la baixada.
Avui no faig cap foto, doncs no paga la pena.
El refugi es força ple, el sopar molt bàsic – a peu de cotxe podrien cuidar-lo una mica més, el mateix per l’esmorzar – tot a base de productes pre-envasats.
El diumenge s’aixeca un dia força clar, la sortida de sol es preciosa. Decidim anar al Pic de la Cima, seguint la pista de fons fins al final, resulta un itinerari una mica llarg i romancer, però es un mirador fantàstic sobre la vall – des de la carena fronterera, fins la divisòria amb la conca de Certescans, ara ja cal obrir neu fonda remuntant una valleta fins el coll de Font Tallada, marcat per una grossa roca, d’allà continuem guanyant alçada en diagonal cap una esquena força dreta que baixa del cim, la remuntem una mica fins a veure l’accés al coll. La última diagonal es força dreta, però la neu aguanta prou bé. 
Tots 2 itineraris son excel·lents per esquí, ha compensat venir-hi. Hi ha molta mes neu de la que esperàvem, aviam si no hi torna a ploure com ha anat fent al desembre.

Podeu veure les poques fotos fetes, a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pleta%20del%20Prat%202-3%20gener%202010/index.html