diumenge, 3 de juny de 2018

Els voltants del Coto de Doñana per la província de Cadis



La visita al Coto de Doñana era una assignatura que la Teia i jo teníem pendent ja feia anys i finalment ara hem decidit combinar-ho amb una volta per la província de Cadis, fent base a Sanlúcar de Barrameda, aquest any la primavera també ha estat generosa amb les pluges aquí i la jugada ens surt perfecta.

Agafem els vols de BCN a Jerez i entrem al apartament llogat en plena Feria de la Manzanilla, i evidentment aprofitem per fer-hi una passejada per valorar aquest tipus de celebració. Sortosament el apartament está prou allunyat de la Feria per poder descansar bé...


La primera passejada de natura la fem a les maresmes del nord de Sanlúcar, de lliure accès doncs son al Parc Natural, no al Nacional. Tot un espectacle d'aus camallargues que veiem molt properes, i els flamencs una mica mes lluny - encara no gaire rosats per la seva alimentaciò típica.


Al Parc Nacional contractem una visita que combina un curt trajecte riu amunt amb transbordador, amb una interessant volta per terra amb un vehicle 4X4,  unes 3 hores en total, veiem poques aus i alguns mamífers com cérvols i similars, gairebé resulta mes interessant descobrir les característiques del terreny amb les dunes i la seva vegetació, sobretot gràcies a la interessant explicació que ens dona el guía i conductor sobre la interacció amb el ecosistema de les aigues de la extensa capa freàtica. Ens quedem amb les ganes de poder fer-hi un recorregut menys superficial, peró aixó ja son figues d'un altre paner i amb un pressupost molt alt.


Les cigonyes ja s'han convertit en ciutadanes de totes les poblacions i es veuen no tan sols als camps, sino també a gairebé totes les esglèsies i edificis prou alts per fer-hi un niu amb bona vista.


Fem també un interessant recorregut per els Pueblos Blancos a la serra de Grazalema, que complementem amb una passejada remuntant la llera del riu/riera Majaceite per gairebé un túnel de vegetació constant i salts d'aigua que enllacen un amb l'altre.
Una visita també molt recomanable es el centre antic de Jerez, amb una riquesa monumental molt atractiva, i també el espectacle eqüestre de la Academia de Equitación, en una gran finca i palau que ho emmarquen encertadament.
El darrer dia d'estada anem vers el Parc dels Alcornocales, peró aquesta vegada la meteo no ens ajuda, hi ha un núvol-boira constant que mulla una mica i no permet gaudir del paisatge, ens entretenim visitant Medina Sidonia i desprès ens arribem fins la costa propera a Trafalgar, dinant a Zahara de los Atunes, on al restaurant Almadraba gaudim d'un excelent tast dels diferents talls tonyina, la majoría totalment desconeguts per nosaltres.
Ja havíem voltat per Andalusia fa uns anys, i les impressions es repeteixen: la primavera es la millor estació per venir-hi, tant per la temperatura (que aquesta setmana era mes aviat fresca) com per la explosió de les flors arreu. I aquesta vegada m'he adonat d'una manera especial de la gran quantitat de palaus, palauets i riques esglésies que es veuen a gairebé totes les poblacions, rastre clar d'un temps quan el comerç amb les colònies hi va portar riquesa abundant estable i una població de nobles mes o menys importants, malauradament aquells segles no van generar cap riquesa local propia, tan sols una societat feudalitzada que encara condiciona el present.

Mes fotos a:
http://rgodia.cat/TF%20Sanlucar%20de%20Barrameda%20juny%202018/index.html


dilluns, 14 de maig de 2018

Girona - Temps de Flors 2018

La Teia i jo ja teníem ganes de tornar a Girona per gaudir del bonic espectacle de la ciutat com aparador de creacions florals, i aquesta vegada hi hem anat en dilluns creient que hi hauria menys gent que el cap de setmana.


Doncs no, també ens ha calgut aparcar una mica lluny del centre i els carrers plens de gent resultaven una mica emprenyadors per passejar, i evidentment fer fotos ha resultat un joc d'estratégia i oportunitats.


Com que alló del "al Maig cada dia un raig" aquest any s'está complint literalment, a la tarda encara ens hem mullat una mica però sense espatllar-nos la bona experiència.


Potser amb els anys la memòria tendeix a optimitzar els records mes antics, peró tinc la sensació de que les primeres vegades que hi varem anar les creacions florals eren mes boniques aprofitant la propia bellesa de la flor, ara hi veig una certa desviació a muntar creacions on les flors ja no son protagonistes, tan sols els accessoris... i alguns dels muntatges tan sols son originals i res mes. 


He posat mes fotos aquí:
http://rgodia.cat/Girona%20Temps%20de%20Flors%2014%20maig%202018/index.html

divendres, 11 de maig de 2018

Nuria - Els Tres Colls


Amb un dia clar assegurat volem aprofitar el gruix de neu que tenim aquest any al Pirineu Oriental i proposo fer travessa clássica dels 3 Colls des de Nùria. Sorprenentment ens reunim un grup de 7 amics i amigues que coincidim en l'interès per aquest itinerari...



Malauradament les altes temperatures fan que a les part baixes no hi ha prou continuitat per sortir i tornar al Santuari amb els esquís calçats i l'hora d'arribada del primer cremallera a Nuria (08:04) no ens deixa començar la ruta prou aviat - sobretot per la meva lentitut pujant, peró el dia net i clar ja es tot un éxit.


Amb la temperatura ja alta la neu comença a estar una mica pesada i ens fa treballar les cames de valent als tres descensos, i per arrodonir-ho decidim forçar l'entrada a la vall de Noufonts desgrimpant la cornisa central, amb una relliscada sense consequéncies per la neu molla.
Arribem a temps d'agafar el cremallera de les 17:32, satisfets i contents per el bonic circuit i per la bona companyia.

Aquí hi han mes fotos aportades per totes les persones participants:

http://rgodia.cat/EM%20Els%20Tres%20Colls%2011%20maig%202018/index.html

i aquí unes del febrer del 2005 amb millor neu però pitjor meteo:

http://rgodia.cat/EM%20Nuria%203%20Colls%20120205/index.html


dilluns, 30 d’abril de 2018

Florència, Siena i Pisa - el cor del Rinascimento


Ja feia alguns anys que la Teia i jo teníem a la llista d'espera fer un tast cultural a la Toscana i finalment hem fet el cop de cap, just abans de que la temporada turística s'enfili a les puntes màximes d'ocupació...
Varem decidir agafar els vols amb Vueling per la seva relació preu/qualitat raonable i horaris còmodes, i l'allotjament mitjançant Airbnb - que també permet limitar el costos si no es cerquen luxes.


Ja sabíem que la densitat artística d'aquest triangle cultural era probablement única a Europa, però les nostres expectatives s'han vist superades amplament. Ha estat una immersió total dins d'un entorn fantàstic inacabable, i que malgrat la nostra formació tan bàsica en Art ens ha tingut bocabadats contínuament contemplant tantes meravelles, pintura, arquitectura, escultura, història...


Ens hem mogut sempre amb transport public - bus i tren - que ha resultat eficient i còmode.
L'allotjament contractat ha resultat suficient (malgrat el deficient estat de la caldera d'aigua calenta i que l'extractor de la campana de la cuina no funcionava) era molt proper al centre sense patir la densitat humana de la multitud de turistes - no vull ni pensar com deuen estar els carrers dels centres antics amb la temporada mes avançada.


Ens ha sorprès negativament l'alt preu de la restauració a nivell que podem considerar popular, un menú del día que a casa nostra pot costar 15€, aquí doblava el preu i sovint amb qualitat una mica inferior, aquesta diferència es disparava amb el vi embotellat - probablement son els impostos sobre els serveis. I l'altre aspecte que també ens ha sorprès es l'alt preu dels accessos a tots els monuments i museus, que han superat molt el pressupost previst.


En fí, Itália està patint una greu crisi econòmica - i Espanya també, però ens ho están amagant i quan peti l'engany estarem a la misèria com a Grècia...


Com sempre que als viatges ho gaudeixo i no vaig gaire tens, he fet moltes fotos, mes que mai en una setmana, es per fer la competència als magnífics museus visitats:
http://rgodia.cat/TF%20Toscana%2021%20a%2028%20abril%202018/index.html

divendres, 6 d’abril de 2018

Volta al Pic del Infern 5 abril 2018


Pocs hiverns tenim tanta neu al nostre Pirineu mes proper, però la meteo es capriciosa i cal aprofitar les escasses coincidències de la neu raonablement ben assentada, amb una breu escletxa de bon sol i gairebé gens de vent, aquest luxe tan sols el tenim a má els jubilats.


He anat seguint l'evolució d'aquests parámetres i el dijous dia 5 sembla que la jugada es raonablement segura, proposo fer la tradicional volta al Pic del Infern des de Vallter i s'hi apunten en Lluìs Roca i la Teresa Larrieu. El programa surt rodò, deixem l'estaciò inferior de Vallter just quan hi arriba la primera llucada de sol, temperatura fresca però agradable i tan sols una lleu brisa.


Al coll de la Marrana hi ha molt poca gent (cosa poc frequent) i en tot l'itinerari anem sols, la baixada des del Portell cap al estany Negre de Carança está molt franca i si la bretxa no l'haguès escurat el vent fins i tot es podrìa sortir ja amb els esquís calçats, baixem uns metres amb grampons per prudència, i a gaudir de la neu compactada i bona en tot el descens fins l'estany de les Truites, desprès remuntem la Coma del Infern fins el coll del mateix nom, que dona accès a la vall de Comamitjana, un breu descens en diagonal i a remuntar fins el coll de Comamitjana, i en una gran diagonal descendent tornem al Coll de la Marrana i Vallter.
Ens han sortit 18 kms de recorregut, 1.400 mV acumulats i hem tardat 8 hores, gràcies a que els mes joves feien de llebres...

Hi a un recull de fotos dels tres aqui:
http://rgodia.cat/EM%20Volta%20al%20Pic%20del%20Infern%205%20abril%202018/index.html

dimecres, 14 de març de 2018

Roc de Madres i vall de Noufonts


Entre nevades i ventades aquest dimarts i tretze, però sense vent, ens ajuntem una colla de veterans i repetim un itinerari que varen fer els amics de DuesTraces fa pocs dies a la serra de Madres, deixem els cotxes a tocar de la carretera que de Puigvalador va cap a Mijanes i seguim la pista i el camí vers el refugi Oller, hi manca força neu i no hi ha continuitat fins molt a prop del refugi, i llavors el paquet de neu es excelent i ben compacte.


Fa un dia gris però la visibilitat es bona i es pot escollir l'itinerari lliurement ja des del moment de sortir del bosc, son uns lloms molt amples i de poca pendent que es fan realment llargs.
Com totes le muntanyes una mica separades de les carenes principals, es gaudeix d'una perspectiva molt agradable tant vers l'Arieja com vers la Cerdanya. L'allunyat cim del Roc de Madres es d'aquells que sembla allunyar-se continuament.


Quan hi arribem el cel s'ha enfosquit una mica i els primers girs que menen a la vall de Noufonts els fem amb poca visibilitat del relleu, però amb uns centìmetres de neu pols sobre una capa molt ben compactada. Arribats a la coma al peu del Coll de la Marrana ja tornem a veure el sol i la pujada al coll la fem amb condicions excelents, una llarga diagonal descendent ens retorna a sobre del refugi Oller. Aquí decidim intentar tornar per el torrent de sota peró aviat veiem que el torrent es massa trencat i hem de pujar de nou fins el refugi per rependre el camí que hem pujat al matí. A tots ens queda el desitg de tornar a investigar una sortida baixant per la vall de Noufonts, però harem d'anar-hi al estiu...
Un dia molt complert amb 18 km de recorregut, 1.200 mt verticals i 8 hores de excursió.

Mes fots a:
http://rgodia.cat/EM%20Roc%20de%20Madres%2013-03-2018/index.html

dilluns, 29 de gener de 2018

Pico de Aspe per Aísa - Jacetania

Vista des del cim del Aspe vers el Bisaurín (a la dreta) i el Llena de la Garganta amb les parets ben gebrades


Sortida amb el grup Dues Traces, aquest gener es difìcil encertar un día magnífic entre nevades i fortes ventades, però l'hem encertat. Arribarem al alberg d'Aisa el dissabte al vespre amb el neguit sobre si el vent s'hauría endut la neu i quedaríen tan sols clapes de gel, o si hauría format plaques inestables amb perill de que ens caiguessin al pujar, i l'enjòlit no s'aclará fins el mateix diumenge quan ja portavem un parell d'hores pujant.

Dalt del Aspe, el Midi al fons


Uns 30 minuts amb els esquís a coll i ja podem calçar-los entre ginebrons i pedres, es evident que aquí no hi ha nevant tant com al Pirineu Oriental, no obstant la neu está compactada i cómoda, cosa que s'agraeix sobretot al entrar al Embudo tant per el pas estret com per la forta pendent.

El Midi d'Ossoue des del avantcim del Aspe


Dia net i clar, i tan sols una suau brisa que fa agradable la pujada, a la majoría de nosaltres ens sorprèn la bellesa del itinerari amb el contrast entre els cingles calcàris i la bona base de neu que hi trobem, totes les parets obagues están ben carregades de gebrada i l'entorn es una joia.
També estem sempre acompanyats per altres grups, en total comptem que aquest diumenge hem fet el cim una cinquantena de persones. 
Avui hem guanyat un bon premi per anar a gairebé 400 kms lluny de casa, desitjem poder repetir circumstàncies semblants ben sovint.

Mes fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Aspe%2028%20gener%202018/index.html

m'he pres la llibertat d'afegir-ne algunes de les vostres que heu compartit.