dijous, 26 de juliol de 2012

Ventolau i Montroig


Cada any, quan arriba l’agost *descobreixo* que he sortit poques vegades a caminar i moltes en BTT, i llavors intento fer una sortida per trempar les cames i avisar-les de que aviat els tocarà trescar per cims i valls, especialment al campament de vacances del CEC.
Amb aquest objectiu proposo a alguns amics una sortida al Alt Pallars, vall de Tabescan:
Refugi de La Pleta del Prat - Pic de Ventolau - Estanys de La Gallina - Refugi de Mont Roig - Pic de Mont Roig - Coll de La Gallina - La Pleta del Prat.
Es un itinerari molt elegant que ja he repetit algunes vegades amb esquís, per merit especial d'en Manel Broch que m'hi ha portat sovint, però que no he fet sencer caminant.
Aquesta vegada però, tan sols el meu germà està disponible i fem una sortida totalment de família.
Pujem per la Coma del Forn, dret torrent que al hivern es una mena de gran tobogan on cal vigilar molt bé la estabilitat de la neu, i que ara es un incòmode senderol poc clar entre pedregots i mates de vegetació, fins que arriba als estanyols que porten el seu mateix nom, d’allà ja es veu el collet entre el Ventolau i el Pic dels Tres Estanys, i la rampa final fins la fita del cim. El vent fresquet ens ha ajudat a pujar sense suar gaire, malgrat sortir del cotxe a les 12:30, ens agraden les pujades sense marrades, permeten agafar un ritme lent i constant que ens ha posat al cim en poc mes de 2 hores. 
Baixem per la dreta carena en direcció al Circ de la Gallina, i seguint fites escadusseres anem sortejant les grades entre els diferents llacs fins arribar al refugi. Aquest cercle de llacs es un esplèndid exemple de la erosió feta per el fons de les geleres durant milers d’anys, la roca es veu allisada i sense arestes a gairebé tot el circ. Un amic geòleg ens comentava fa uns anys que amb imatges d’aquest lloc es podria crear una lliçó magistral del efecte del fons de les geleres. 
I no tot es ciència, està ple de petites cascades i prats que son una joia per la vista i l’esperit, d’efecte especialment balsàmic en les difícils circumstancies que vivim al nostre país.
Quan arribem al refugi ja hi han 3 hostes i al vespre ja en som 9 en total, just per dormir còmodes en una llitera cadascú, la temperatura ha baixat força i fa un vent prou molest, esperem que demà s’alci un dia clar i assoleiat. Els inquilins som 2 catalans, una parella de Bilbo que fa sortides aïllades al nostre Pirineu, un francès de la zona de Strasbourg que ha sortit del Somport i segueix fins Andorra la HRP, un parell de joves francesos que estan fent la HRP integral, i una parella també francesa que també estan fent un tros de la HRP.
El dilluns ens despertem amb una atmosfera netíssima i sense cap núvol, fa una mica de vent però no molesta gens, la pujada fins el Mont Roig no es gaire evident, però recordant l’hivern, pugem fins la sortida d’aigües del segon llac i ja es veu clar el torrent herbós que dona accés a la coma superior, dalt del cim ens omplim de paisatge i com sempre ens distraiem amb el joc d’identificar els cims que ens envolten... aquesta medicina natural ens allibera de psicòlegs, bruixes, dietistes i confessors ;-))
Volem tornar a La Pleta del Prat per el torrent de Mascarida, des del Mont Roig es pot anar flanquejant en una gran diagonal fins la coma superior del circ de la Gallina i al ser al coll dubtem entre voltar el Pic dels Tres Estanys per l’oest, anar al coll de la Coma del Forn i accedir a la vall de Mascarida saltant la carena que baixa del Pic de la Coma del Forn, o bé tornar per on varem pujar ahir... ens venç la mandra i encarem la baixada per el torrent de la Coma del Forn, resulta un trencacames molt dur i mentre el genolls gemeguen no puc evitar tenir visions de la esplèndida baixada amb esquís que hi hem fet algunes vegades.

Encara arribem a temps de dinar a Tabescan, masegats però satisfets per aquestes dos jornades al Pallars.

Podeu veure unes fotos a: 
http://rgodia.cat/ME%20Ventolau%20i%20Mont%20Roig%20juliol%202012/index.html