dijous, 22 de març de 2012

Esquí de muntanya a la vall de La Lauzière, prop de Bonneval

Amb la temporada tan pobre de neu al Pirineu, veiem una finestra de bon temps als Alps i decidim aprofitar-la. Som en Manel Broch, l'Eduard Lluís, jo, i en Miquel Surinyach que ha vingut acompanyat per la senyora, que vol gaudir del relax a la muntanya mentre en Miquel sua la cansalada…
El diumenge dia 11 marxem cap a Celliers, a la vall de La Lauzière pujant al Col de La Madeleine, prop d'Albertville. Una piulada de la colla de Cegesqui d’aquest hivern ens ha motivat per anar-hi a tafanejar.
L’hem ben encertat, al hivern es un racó realment amagat en una estreta vall que els allaus escombren molt sovint, i on les minses poblacions de molt poques cases estan literalment enfilades als lloms mes estrets, doncs si s’escampen les cases una mica, els allaus en fan neteja. Deu ser difícil viure-hi en ple hivern.
Ens allotgem al Hotel Le Grand Pic, nom molt alterós que no correspon gens a la modèstia del establiment, el porten amb gran esforç un matrimoni jove amb dos criatures. Cambres molt modestes i menjar raonable.
La primera sortida la fem començant per el cim que senyoreja la vall – Le Grand Pic de La Lauzière – itinerari esplèndid que ens deixa masegats però eufòrics per com l'hem gaudit. Neu pols compactada a la gelera obaga alta i tot tipus de primavera a les solanes. No fem el cim, la barrera rocosa que tanca la gelera es veu força complicada i ens quedem a la última bretxa de la cresta, uns cent metres per sota del cim, de tornada a Celliers el xicot del hotel ens comenta que amb la ràpida regressió de la gelera, cada any resulta més complicat el tros de roca. El descens es magnífic. Han sortit uns 1.480 metres verticals acumulats.
L’endemà dimarts, anem a Le Rognolet, que també resulta un premi llaminer, i es que amb bon temps i l’entorn que ens envolta, gaudim fins i tot pujant d’esma, la sortida es una mica mes curta que la d’ahir, s’arriba amb esquís al avant cim, separat de la creu del cim real per uns 100 metres de cresta molt esmolada i amb cornises que decidim estalviar-nos. Un altre descens de primavera genial, que ens torna a recordar les cames cansades. Al final surten uns 1.400 metres verticals acumulats.
Per el dimecres consultem les possibilitats al xicot del hotel, hem fet els 2 cims mes propers a Celliers i arribar-nos al Col de La Madeleine per fer-ne algun altre ens sembla massa lluny. Jo portava un parell de tracks baixats de www.skitour.fr que son propers a Bonneval, el poble principal de la vall. Un dels 2 ja veiem que surt de molt avall i ens caldria carretejar els esquís a l’esquena un bon tros, mentre que l’altre la Pointe de la Combe Bronsin ja ens el recomana directament aquest xicot.
Cal baixar amb el cotxe vall avall un tros, per remuntar un trencall fins a les cases de La Biollaz.
Aquest altre recorregut també resulta molt atractiu, calcem els esquís gairebé a peu de cotxe i remuntem una pista entre bosc, per remuntar seguidament unes esquenes amples i obertes fins el Col du Pas du Loup, i després entrar a la dreta coma que baixa del cim, avui coincidim amb un nombrós grup de veterans de Lió que pugen mes forts que nosaltres – tot i que potser 3 d’ells passen dels 70 anys – això ens fa aixecar l’esperit, si tot va bé encara tenim uns anys mes de *pellejar*.
Avui si que fem el cim de veritat, i amb els esquís fins dalt, la sortida es molt dreta, però amb neu primavera es baixa content. Han sortit uns 1.350 metres verticals.
Arribats a Celliers - com cada dia – ens rehidratem al solet de la terrassa amb unes cerveses i reflexionem sobre el programa per dijous, decidim per unanimitat que si fem un altre cim quedarem massa tocats per agafar el cotxe cap a casa tot seguit, o sigui que demà marxarem cap a casa desprès d’esmorzar…
Comentem la sort de encertar tants bons dies seguits, amb bona neu i un entorn tan atractiu, el Montblanc ens vigila una mica llunyà, i més lluny surt la piràmide del Cervino, com a veïns mes propers la Grand Casse, la Grand Motte, al sud La Meije, els Ecrins, el Pelvoux… tots ells gaudits des dels colls i cims – i en samarreta ¡!!

Si os interessen els tracks GPS:
Grand Pic de la Lauziere:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2606502

Le Rognolet: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2606435
Pointe de la Combe Bronsin: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2606412


Les fotos son a:
http://rgodia.cat/EM%20Val%20de%20la%20Lauziere%2011%20a%2015%20de%20mars%202012/index.html