dimarts, 25 de maig de 2010

Aneto, 20 i 21 de maig del 2010



Des de mitjans d'abril ja n'estàvem una mica farts de caps de setmana amb temps sospitós, i veient que el proper també portava el mateix camí hem decidit jugar la carta de les altes pressions de dijous i divendres, i també es mes agradable pujar al Aneto sense multituds al voltant...
Dijous 20 en Manel, en Miquel, en Ramon i jo, sortim a mig matí, dinem a Benasc i per fer la digestió pugem a La Renclusa. Cotxe fins a Basurta i cap problema d’aparcament, hi han uns 10 cotxes. Calcem esquís a uns 15 minuts del aparcament, tot just a sobre de la primera barana de fusta, la neu està molt molla, crec que un parell de dies ja caldrà dur els esquís a coll fins a La Renclusa. Parlem amb uns que han pujat avui al Aneto, de Corones amunt hi havia núvols de retenció i molt de vent.
Al refugi aquesta nit en som uns 16, força tranquils, però per el cap de setmana ja no tenen lloc.
El divendres sortim a les 6:00, cel net, neu dura, decidim anar per el Falso Portillon, doncs amb la bona innivació no caldrà descalçar els esquís. Progressem prou ràpidament i a les 7:45 estem fent un mos al collet, gaudint d’un dia perfecte amb l’atmosfera ben neta. L’accés a la gelera està perfecte, es un flanqueig molt còmode. Per el Portillon Superior ja es veuen els primers que baixen la curta canal fins la gelera. Cap problema en el recorregut que resta, a les 10:40 arribem a dalt de l’esquena on comença el Pas de Mahoma (amb perdó dels fidels). Des del coll de Coronas fins dalt ha anat augmentant el vent, incomoda una mica però s’aguanta bé. Ja hi han unes 10 persones al cim, alguns son francesos. En Manel i jo reposem una estona, fem un mos i ens preparem per baixar. Al mig de la gelera identifiquem en Ramon, ja ens havia dit que no estava fort i que ens esperaria quan es veies massa cansat, en Miquel també es deu haver quedat a sota de la pala final, doncs no estava gaire enrere i no el veiem.
La neu està molt compactada i es deixa pentinar sense sorpreses, però al acostar-nos al coll de Coronas hi ha una infinitat de petites crestes de neu ventada que fan incòmode girar, retrobem en Miquel, que ens espera per baixar, ara la neu ja està millor, primavera franca. Ens dirigim cap on espera en Ramon i al arribar-hi ens dona una sorpresa, ha trucat al refugi per que avisessin l’helicòpter doncs creu que s’ha fet una ‘ruptura muscular’ i no vol arriscar-se baixant esquiant. Ahir ens explicava que l’estiu passat i al mateix indret va trucar també per que s’emportessin una companya amb el mateix problema, potser es un malefici !!!
Com que no es veu amb cap situació greu que precisi la nostra ajuda, nosaltres 3 tirem avall – segur que serà a Benasc molt abans que nosaltres.
La nostra primera intenció era baixar per l’ibon de Salterillo i anar girant vers el coll de la Renclusa, sense arribar fins Aigualluts, però la neu esdevé molt mes tova i decidim flanquejar cap el Portillon Inferior, on arribem sense cap problema, a l’altre costat del coll la neu es conserva en millor estat, doncs el sol hi toca mes tard, mentre baixem a La Renclusa ens sobrevola l’helicòpter de la GC que va a recollir en Ramon, i que retorna amb pocs minuts cap a Benasc. Al refugi els confirmem que ja anem cap el cotxe i a les 13:00 som a Besurta, després de gaudir d’un dia esplèndid. A Benasc retrobem en Ramon, la doctora del helicòpter l’ha revisat i no l’hi ha aplicat cap solució tremenda, que faci repòs.
Dinem de nou a Benasc i cap a casa... probablement es el comiat de la temporada.
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Aneto%20210510/index.html