dilluns, 12 de desembre de 2011

El Coma d'Or des del port de Pimorent

 Aquest dia 8 de desembre, continuem escurant els pocs llocs propers on hi ha neu en condicions acceptables, i on no calgui traginar els esquís a l’esquena massa estona, una piulada del diumenge anterior prova que al Coma d’Or s’accedeix gairebé a peu de neu amb el cotxe, i no ens ho pensem gaire.
Les altes pressions garanteixen avui el cel clar, la pista des del coll de Pimorent no es gaire bona, però anant amb compte es puja raonablement bé amb el cotxe fins la cota 2160 mt. i seguint el torrent mes obac aviat arribem al coll, gaudint d’un dia clar i net que fa oblidar temporalment el dèficit de neu que ens castiga…
Tenim prou sort i no hi ha la gran gernació de personal que probablement haguéssim trobat al Puigmal. La neu es franca i ben compactada amb una mica de pols que proporciona molt bona adherència, fins i tot pujat pel dret.
Dalt del cim els horitzons son totalment nets i llaminers de retratar…. El descens també ens deixa gaudir amb una neu sense gaires sorpreses de crosta i retrobem el cotxe amb els ànims contents….
Ara tan sols ens queda posar espelmes per que els sants facin nevar aviat ¡!!

Érem en Josep Arran, Ramon Bramona, Josep Cancer i jo.

Les fotos son a:

http://godia.arvixe.com/EM%20Coma%20d%20Or%2008122011/index.html

dijous, 1 de desembre de 2011

De nou a Vallter - ara com a la Primavera

 El dia es clar i net, al aparcament encara hi ha mes gent que les setmanes anteriors i sembla que estan engegant un telesquí, ja hi ha una mica de públic de pista, probablement es per els socis del esquí club local…
L’Eduard i jo pugem per la coma de Merens i girem a l’est per enfilar-nos al Pic de la Dona, neu compactada i amb bona adherència, visibilitat excel·lent, per sobre dels 2300 metres la neu no ha minvat i fa bon goig, del Pic de la Dona baixem i carenegem per baixar al estany de Bassivers, i desprès pugem al Pic de Bassivers, allà decidim carenejar fins el Bastiments, no obstant, arribats al últim collet, quan la carena s’enfila dreta, ja s’aixeca un vent emprenyador – clarament anunciat per la meteo, i decidim fer la gran diagonal vers el coll de la Geganta i baixar a Vallter, pales de neu primavera excel·lent i algunes crostes sorpresa per animar la baixada. Infinitat de traces arreu.

A les cares sud ja es noten els efectes del sol intens, comencen a sortir pedres. Podríem ser al abril ¡!!

divendres, 18 de novembre de 2011

Inici de la temporada d’esquí de muntanya a la capçalera del Ter - 18 de novembre del 2011-11-18

Sembla que aquesta temporada comença amb llevants favorables per la nostra afició propera a la costa mediterrània.
Les depressions que han anat passat les darreres setmanes han carregat de neu el Pirineu mes oriental, i especialment la capçalera del Ter - però sempre per sobre dels 2000 metres…
La febre de *pessiga* i el seguiment de la meteo ens tenia frisosos per encetar la temporada, i una pausa de un parell de dies entre les depressions han estat prou excusa per arribar-nos a comprovar si les imatges que veiem a TV3 eren reals o no.
A les 10:00 sortim de Vallter en direcció al coll de La Marrana, abundants traces per arreu i quan som a les fonts del Ter faig un recompte a cop d’ull del personal que veig – es un mínim de 60 persones escampades per diferents llocs pujant o baixant del Bastiments, o sigui que en les 3 hores que hem estat voltant en la nostra sortida, hi haurien com a mínim 100 persones – deu n’hi do per ser divendres!!!
El dia es esplèndid, la neu està molt ben compactada per els seguits regels i en superfície uns 4 cm de neu pols, les carenes que tots hem patit sempre descarnades per el vent, ara son un mató llaminer sense gairebé cap pedra. Llàstima que amb tanta traça marcada cal oblidar la *solitud* de la muntanya.
Tant la pujada com el descens està amb condicions de neu franca, sòlida i fàcil de pentinar.
Arribant al cim ens atrapen els núvols que pugen de les fondalades, entre aclarides baixem gaudint totalment aquest èxit en l’estrena de temporada, preguem perquè la continuació mantingui la qualitat i quantitat de neu, i que les nostres cames i esquenes ho aguantin….


Érem en Miquel Surinyach, en Pep Giralt, en Josep Arran i jo.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Taga i Puig Estela a la tardor


Ara que ja ens ha entrat la tardor de veritat, aprofitem una finestra de bon temps per anar al Taga, i descobrir com cada any el festival de colors calents de Tardor.

En Surinyach i jo hem fet una volteta resseguint les traces d’una esquiada genial el 2009. Son uns 1000 mts verticals acumulats i 13 km de recorregut.

Aquestes fotos tardorenques son a:
http://godia.arvixe.com/ME%20Taga%20i%20Puig%20Estela%2026102011/index.html
El track es a:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2164634

dimecres, 28 de setembre de 2011

Sardenya i Còrsega – ara de turisme – del 26 d’agost al 10 de setembre 2011


Aquest any a la senyora l’hi han assignat les vacances per setembre i com que jo vaig tornar del campament del CEC amb bon gust de Còrsega, varem decidit muntar un viatge combinant-lo amb Sardenya, però ara amb objectius preferentment turístics.


El dia 26 sortíem de Barcelona amb el ferri de Grimaldi, portant el cotxe propi, hem voltat 4 dies per el nord de Sardenya, desprès hem creuat l’estret de Bonifacio i hem voltat 10 dies per Còrsega, gaudint amb més tranquil•litat del recorregut i pernoctant sempre en B&B o Chambres d’Hôte. El retorn l’hem fet invertint el creuament del estret de Bonifacio i agafant de nou el Grimaldi de Porto Torres cap a Barcelona.


Ha estat una bona experiència encara que ens hem quedat curts de dies per fer tot el que ens semblava atractiu – o sigui, igual que sempre quan ho passem bé.
Podeu veure algunes fotos a:

http://godia.arvixe.com/Llista%20Cerdenya%20i%20Corsega%202011.htm

diumenge, 11 de setembre de 2011

Sardenya i Còrsega – ara de turisme – del 26 d’agost al 10 de setembre 2011

 Aquest any a la senyora l’hi han assignat les vacances per setembre i com que jo vaig tornar del campament del CEC amb bon gust de Còrsega, varem decidit muntar un viatge combinant-lo amb Sardenya, però ara amb objectius preferentment turístics.
El dia 26 sortíem de Barcelona amb el ferri de Grimaldi, portant el cotxe propi, hem voltat 4 dies per el nord de Sardenya, desprès hem creuat l’estret de Bonifacio i hem voltat 10 dies per Còrsega, gaudint amb més tranquil•litat del recorregut i pernoctant sempre en B&B o Chambres d’Hôte. El retorn l’hem fet invertint el creuament del estret de Bonifacio i agafant de nou el Grimaldi de Porto Torres cap a Barcelona.
Ha estat una bona experiència encara que ens hem quedat curts de dies per fer tot el que ens semblava atractiu – o sigui, igual que sempre quan ho passem bé.
Podeu veure algunes fotos a:

http://godia.arvixe.com/Llista%20Cerdenya%20i%20Corsega%202011.htm

diumenge, 21 d’agost de 2011

Campament de Vacances CEC 2011 - Vall de Niolo - Còrsega

Càmping Aquaviva, Calacuccia – Vall de Niolo - Agost
Aquest any el lloc ha marcat una clara diferencia amb altres campaments anteriors, en molts conceptes. La insularitat ha complicat tota la logística (començant per el procediment de reserves del ferri, de gestió lamentable per la naviliera concessionària, sortosament millorat per l’agencia que ens ho ha portat) i n’ha augmentat el cost general tant de transport com de serveis locals, no obstant, el balanç que en faig personalment es molt positiu. El paisatge tan feréstec de la illa es un atractiu que compensa les incomoditats; realment sobta el contrast entre les punxegudes i trencades carenes, la majoria d’accés força complicat, i les properes costes amb infinitat d’espadats i caletes d’aigües maragda.
La geografia fa molt complicats d’horari els desplaçaments radials des del campament, i molts dels atractius de l’illa queden massa allunyats en temps, per poder-ne gaudir relaxadament. Per aquests motius jo m’he limitat a fer activitats a la mateixa vall de Niolo i a la veïna d’Asco, que no manquen d’objectius llaminers - i he aprofitat les experiències dels amics que han dedicat moltes hores de cotxe fins altres llocs, per dibuixar-me un proper projecte de visita turística itinerant en cotxe, al setembre, perquè la illa s’ho val.
La vall de Niolo, també coneguda com la vall dels pastors, es una de les mes ermes a la muntanya del nord de Còrsega, hi ha poca població fixa, bestiar (cabres, vaques i porcs)  i alguns boscos de castanyer i pi larici, contrasta força amb la gairebé paral•lela vall d’Asco que destaca per tenir molts mes boscos i ser mes tancada i obaga.
El càmping que ens ha allotjat es força modest i rústic, hem descobert que la capacitat de la gerència per fer-ne un bon aprofitament es força limitada, tenim tots la sensació de que es un establiment muntat amb ganes, però sense saber-ne prou en tots els aspectes.
Molt sovint teníem la sensació de no estar a França, sinó a entorns mes meridionals. Els últims anys ens hem acostumat a certes comoditats i ara les hem trobat a faltar.
El que no ha minvat es l’esperit de companyonia/tribu/família de tota la colla, fins i tot esperonat per adaptar-nos a cada circumstancia. Cal agrair especialment les tasques dels qui han dedicat molts mes esforços – en vacances – per resoldre les situacions incòmodes sense perdre els papers – un GRÀCIES molt sincer per tothom !!!

La meteo ha estat esplèndida, els primers dies varem sentir alguna tronada als cims i alguna nuvolada s’estripava a les crestes, sense que les quatre gotes arribessin a mullar el terra (que hagués anat molt bé per reduir la pols permanent, que hem acabat engolint contínuament), bon sol cada dia y un airet que donava plaer a les hores mes calentes.
Podeu veure un recull de fotos de les sortides que he fet a:
http://godia.arvixe.com/Llista%20Corsega%20campament%202011.htm

diumenge, 24 de juliol de 2011

Vall de Clavera i Mont Valier, amb nit al estany de Clavera

 Com ja hem fet altres anys, amb d’altres companys  volíem fer una nit d’alçada en un racó tranquil del Pirineu, i un d'ells va suggerir com a objectiu el Pic de Auñamendi (Anie) a Nafarroa, però la meteo es va embolicar per ponent i a última hora el Pirineu oriental oferia millors garanties de bon temps.
Vaig *repescar* una experiència anterior a la vall de Clavera, Pallars Sobirà, doncs es una aposta segura, sortim de la pista entre Esterri d’Aneu i Pla de Beret, per el Noguera Pallaresa, deixem el cotxe als voltants de la Borda Perosa, al aparcament marcat que senyala *Camí de la Llibertat*, la vall de Clavera es esplèndida i guanya alçada sense perdre el temps planejant, hem dinat a Esterri i a les 18:00 entrem al bonic cercle del estany de Clavera (2200 mts) , ideal per fer-hi nit a la gespa, arrecerats per unes petites crestes de roca que formen un olleta gairebé intima. Encara tenim temps per prendre el sol i fins i tot banyar-se els valents… 
Aquest petit balcó ofereix una vista molt llaminera sobre la vall del Noguera Pallaresa, amb el Mont Roig a llevant, i la collada de Beret amb les Maladetes a ponent. 
La posta i la sortida de sol son de luxe…. 
La nit resulta una mica freda (8ºC) peró permet descansar prou bé.
Sortim aviat enfilant-nos cap a la bretxa de Clavera, que accedeix a la trencada carena vers el Mont Roig. En Ramon, el Roger i el gos (Taco) no passen de la bretxa, realment no es un terreny per un gos, hi ha alguna desgrimpada i grimpada una mica exposades, encara que no es difícil.
A les 10:00 som a dalt del Mont Valier, (Jordi, Miquel i jo), excel·lent panorama, però a ponent de les Maladetes ja es veu força gris. Tornem per el mateix itinerari i ens retrobem amb els Bramona al estany de Clavera, a les 14:45 som a Isil, a la porta del restaurant La Pastora. 
Les cames protesten mes per el descens de 1600 metres d’avui, que no pas per la pujada entre ahir i aquest matí. Bon dinar i cap a casa.
Malgrat la relativa incomoditat del bivac, aquestes nits clares d’estiu a qualsevol indret prou alt del Pirineu, son una experiència magnífica. Que la poguem continuar per molts anys….

Erem: Ramon Bramona, Roger Bramona + Taco, Miquel Surinyach, Jordi Godia i jo.

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/ME%20Claverra%20i%20Mont%20Valier%20juliol%202011/index.html

i el track es aquí:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1842017

dijous, 7 d’abril de 2011

Esqui de muntanya a Val Maira, l'Occitània d'Italia


 Val Maira, Alps del Sud, Itàlia
El passat gener la pàgina Cegesqui.com - que segueixo devotament i morat d’enveja, va publicar un interessant reportatge sobre l’activitat que hi varen fer entre el Nadal i Cap d’Any recent.
Vaig quedar-ne captivat i ho tenia al primer lloc de la llista d’espera.
Finalment la meteo, la innivació i la disponibilitat amb alguns companys varen coincidir per la setmana del 21 al 26 de març.
Ha resultat un encert total i hem tornat amarats de plaer i de neu.
Erem l'Eduard Lluís, en Miquel Surinyach, en Jaume Aguade i jo.
Aquesta vegada no en faré la crònica, doncs en Jaume Aguade ja ho ha fet brillantment a la seva pàgina:

http://muntanya.jaumeaguade.cat/ on també podeu accedir al mapa i els tracks de les sortides, i a les seves fotos.
I si voleu saber com s’ho fa per inspirar-se, també os recomano que cliqueu aquí i entreu al seu recó *espiritual* ;-)))

Al meu àlbum hi he muntat una tria entre les fotos de tots quatre, hi podeu accedir a:
http://godia.arvixe.com/Llista%20EM%20Val%20Maira.htm

dimarts, 8 de març de 2011

Queyràs, dies 1, 2 i 3 de març del 2011

 Amb una previsió meteo teòricament favorable de dimarts a divendres, decidim fer una nova incursió al Queyràs, motivats per el bon record del any passat. Aquesta vegada hem trobat lloc a la Gîte Les Arolles de Molines (La Rua), que est a mes alçada i probablement ens permetrà fer activitats amb un mínim us del cotxe.
Som la Rosa Marí, l’Arnau Blanc, en Jaume Aguade, en Manel Broch, l’Eduard Lluís i jo.
Malauradament el dilluns al vespre, quan ja estem instal·lats a Molines, la previsió per l’endemà es força dolenta.

Dia 1 de mars
A les 12 ja som de nou a la Gîte i al avançar la tarda augmenta la intensitat de la nevada, a sobre dels cotxes ja hi han uns 40 cms de neu. Alguns companys agafen el cotxe i baixen fins a Chateau per fer compres, al tornar ens comenten que a la fondalada hi ha nevat encara més, l’endemà ens avisen que a Abriès hi ha gairebé 1 metre de neu nova ¡!!.
El mal temps del cap de setmana s’ha allargat i avui encara dura, es més, sembla que nevarà intensament, a pocs metres del allotjament tenim una ascensió curteta que gairebé corre tota per dins del bosc i que sembla feta a mida per un dia de mal temps. Es el Pic Boucher. Sortim nevant i remuntem la valleta cap el coll des Près de Fromage, aquests boscos de làrix son ideals per passejar-hi amb esquís, seguim una traça molt marcada i aviat atrapem un grup d’unes 15 persones. Probablement es alguna activitat col·lectiva organitzada per aquesta darrera setmana de vacances escolars a França. Un grupet es para a menjar una mica i la resta segueixen un altre camí, ens quedem nosaltres 6 pujant al cim, no ha parat de nevar des de que hem sortit, ja hi han uns 30 cms de neu nova; fem alguna petita marrada malgrat el GPS i el mapa, que inclou una capbussada meva per sorpresa en un curtet descens amb les pells posades – la feina que tinc per aixecar-me del gran forat; però arribem sense cap problema a la cabaneta que hi ha al cim, com a panorama, la visibilitat no deixa veure ni la vall, continua nevant però la baixada amb molt bona neu pols ens omple d’eufòria.
Per demà la meteo anuncia bon sol i temperatures no gaire altes, però haurem de filar prim al escollir l’itinerari, amb l’acumulació de neu nova el risc d’allau ha augmentat al nivell 4.

Dia 2 de mars
Sol resplendent i cel net, per les carenes la neu que aixeca el vent semblen grans fumaroles. Escollim el Pic de Morrue Froide, doncs hi ha bosc gairebé fins el cim i sembla mes segur, també sortim amb els esquis als peus gairebé des de la Gîte, pugem cap a Gaudissard i seguim un caminet identificat com a pista de fons que planeja a mig aire fins a sobre del llogarret de Prats Hauts. A mig camí ens creuem amb un grup de 3 catalans que pugen pel dret des de la carretera, van molt embalats cap al Gardiole. Nosaltres anem guanyant alçada per dins del bosc amb un tou de neu impressionant, i molt cansat per obrir-hi traça, que anem fent a torns, encara que l’Arnau amb la seva tradicional afició a liderar en pren una ració extra :).
A estones seguim camins i tot sovint pugem lliurement sense cap ombra de sender, resulta molt entretingut pero ho gaudim molt, aquests boscos son força oberts i permeten escollir traça gairebé sense problemes. Quan gairebé som dalt de la carena fem una paradeta al sol per alimentar-nos, i desprès cap al cim. De fet es una petita estribació de la carena que baixa del Pic Gardiole i a alguns de nosaltres ens sembla que seguir la cresta fins aquest altre cim seria una bona manera de completar la travessada, però els altres s’enllamineixen amb unes traces d’uns francesos que ens han dit que baixaven per el bosc cap a Ville-Vielle, també es atractiu, especialment si hi han les traces de qui ho coneix, o sigui que ens dividim.
L’Eduard, en Manel i jo seguim la cresta cap el Gardiole, les pendents a la nostra dreta es veuen inestables i ens mantenim per la carena, unes cornises grandioses pengen a la nostra esquerra. Quan arribem al cim el cel s'ha anat tapant i es força gris, però amb bona visibilitat. Ja veiem que hi han moltes traces al descens cap a Molines i tenen molt mal aspecte, res a veure amb la baixada amb neu pols del any passat, la neu està irregular, molt fonda, ventada i pesada, les traces ja obertes encara ho fan mes difícil. Feia anys que no trobava una neu tan complicada i cansada de tractar. Arribem a la Gîte amb un trinxament de cames considerable. Son 1170 mts verticals acumulats, dels que uns 800 hem estat obrint neu molt fonda, sumats al dur descens, recorregut segons el GPS uns 8 kms.
Poca estona desprès arriben els altres companys amb un somriure que exhibeix la magnífica baixada amb neu pols que han fet.
Hauríem d’investigar si s’ha inventat algun sistema per ser a dos llocs diferents a la vegada :-)
A la Gîte seiem a la sala comuna i fem una mica d’àpat per aguantar fins el sopar a les 19:00.
Es menja força bé aquí, la gentilesa de la mestressa ens recorda, per contrast, els mals modals de la de la Gîte L’Astragale a Vile-Vielle, l’any passat. També està molt millor tot l’edifici i les cambres i banys.
Desprès del sopar ens posem a investigar els mapes i guies per decidir on anar demà, la meteo no sembla dolenta, però indica sol, núvols i una mica de neu…
Decidim canviar de vall i provar sort a la del Izouard, per una vall que surt d’Avrieux i puja fins el col de la Furfande, i del coll queden un parell de cims no massa lluny. Si no hi ha cap sobrecarrega de neu per aquella vall, pot ser una alternativa adequada.

Dia 3
Malgrat la previsió, s’aixeca un dia amb el cel molt net. Aparquem a tocar de l’oficina de turisme i sortim d’Arvieux amb els esquís als peus, seguim el GR 58 que sembla una autopista de traces amb totes les eines de peus imaginables, es una pujada suau i franca, desprès d’uns 15 minuts de sortir, ens avancen els 3 catalans que varem veure ahir, continuen amb la mateixa marxa ràpida, ells van cap a un altre cim i aviat desapareixen per una valleta lateral.
Aquesta vall es força obaga i a la fondalada la neu es de qualitat impecable, es evident que la nevada del dimarts no va carregar gaire per aquesta part. El camí guanya desnivell molt lentament i aixó em cansa mes que les pujades fortes, doncs no agafo el ritme convenient. Una mica abans d’arribar al coll fem una paradeta alimentaria, comencen a veure’s plaques molt lluentes, el vent s’ha emportat la neu pols i surt la neu gelada vella, sovint encrostada.
Deixo les ganivetes a ma i aviat decideixo que cal posar-les abans de patir, resulten molt practiques els últims metres abans d’entrar al coll de Furfande. A la carena de la dreta s’hi veu el Pic Gazon amb un grup de gent a dalt. La primera part de la carena es veu pelada i dubto si paga la pena arribar al cim, però com que encara fa bon temps decideixo provar-ho, tirem amunt L’Eduard, en Jaume i jo, sortosament el tros amb poca neu es curt i la resta de carena es segueix perfectament amb els esquís i ganivetes als peus, alguns trossos estan guarnits amb grans cornises que comencen a esquerdar-se vers l’estimball. Poc abans del cim es veu al oest el grup de l’Ailefroide, La Meije i Pelvoux, entre els núvols que s’acosten. Enllestim la visita al cim per evitar que la nuvolada ens espatlli la visibilitat per el descens, la neu est ventada i compactada però deixa maniobrar sense grans problemes, comparat amb ahir – es glòria. No refem tota la carena, sinó que baixem per un collet tot seguint una traça individual d’avui, en algun tros sento com la placa de neu retruny i cedeix una mica, però hi ha poca pendent i res no es mou. A la cabana sota el coll fem un mos i quan iniciem de nou el descens la visibilitat ja es una mica limitada, no obstant en mitja hora ja som de nou al cotxe. Els companys ja hi han arribat i estan al bar bevent quelcom calent. El GPS ens diu que hem fet 1275 mts verticals i 15 kms de recorregut, no obstant estic menys cansat que ahir ;-))..
Tornant a la Gîte parem a la cooperativa de formatges de la vall i comprem un bon assortiment del seus productes, per portar a casa.
Aquesta nit serem a una cambra diferent, es una llauna el canvi i ara la compartim amb altre gent, es la última nit, paciència.

Día 4
Avui la previsió ha començat exacta com anunciava, nevisqueja i la visibilitat es força reduïda, en aquestes condicions no paga la pena sortir a donar un tomb, avui tenim unes 8 hores de cotxe i decidim marxar directament cap a casa.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Queyras%201-2-3%20mars%202011/index.html

dilluns, 7 de febrer de 2011

Esquí de pista des de Bourg Saint Maurice

-->
 Seguint la costum d’altres anys, al acabar el gener hem fet una curta escapada d’esquí de pista a la Haute Maurienne, fent base a Bourg Saint Maurice.
Hem esquiat un dia a Les Arcs, un a La Plagne, un a Tignes i un al Espace Sant Bernard (La Rosiére-La Thuile). Aquesta temporada també en aquesta part dels Alps estan amb una mica de sequera, els ha pujat la temperatura a les zones baixes i entre els 1500 i els 1800 la neu està molt dura per el regel, beró mes amunt s’aguanta prou bé – tot i que n’hi ha menys que normalment.
Dels 4 centres on hem esquiat, el que presenta millor innivació es La Thuile, amb excel·lent neu pols fins el mateix poble (1450 mts), Tignes i Val d’Isere es veuen millor que Les Arcs i La Plagne.
Hem tingut bon temps, amb alguna petita nuvolada ocasional.
Comparant-ho amb el Pirineu, aixó es glória ¡!!.

Hi han algunes fotos a:

http://godia.arvixe.com/EP%20Haute%20Maurienne%20Gener%202011/index.html

n’he fet poques, doncs no em deixaven parar ;-)))

No puc treurem del cap l’estupidesa de voler fer uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu – crec que es immoral si s’hi fan inversions amb diner públic, son tan sols una tapadora per que es forrin les grans constructores…

Aviam si el febrer ens porta neu nova i ens arregla la temporada

dilluns, 17 de gener de 2011

Alta vall de Manyanet i Boí 14 i 15 de gener de 2011

Miquel Surinyach, Eduard Lluís i jo.
Amb poca neu i altes pressions, ens sembla que l’estació d’esquí de Boí (2040 mts) pot ser un punt de sortida raonable per fer alguna ascensió, doncs per sota d’aquesta alçada no es veu neu esquiable enlloc.
Un altre atractiu es la gentilesa de l’empresa amb els que som a una edat *crepuscular*, doncs ens ofereixen el forfet gratuït.
Ens allotgem a Erill (Hostal L’Aut) i sense matinar gaire podrem aprofitar la primera pujada de les cadires fins algun dels colls que limiten la estació.
El divendres pujem al Coll de Roies, i baixem cap a l’esquerra vers Els Estanyets fins a sota mateix del Port de Cabeçades, llavors ens enfilem cap al Pic de Filià, la neu es tot un catàleg de qualitats, pols crosta, primavera crosta, pols compactada, i plaques de regel. Abans d’arribar al cim deixem els esquís a unes pedres i continuem amb grampons fins dalt, entre gel i pedres.
La visibilitat es esplèndida i bufa un ventet emprenyador però no gaire fred. La vall de Filià llueix les horribles cicatrius de la frustrada estació d’esquí, i gairebé gens de neu; però a la capçalera de la vall de Manyanet hi ha prou neu per moure’s amb esquís sense mes problemes que les grans plaques gelades que cal tractar amb les ganivetes. Baixem de nou en diagonal per sota del Port de Cabeçades i remuntem fins el Tuc de Morò sense descalçar els esquís, la neu molt soleiada es de qualitat primavera. Al cim hi trobem 2 xicots que han pujat per la vall de Sant Martí, des de la carretera, amb els esquís a coll fins els 2000 metres. Del cim baixem a la Passada de Morò i remuntem uns 10 minuts per salvar la carena que separa la vall de Morò de la de Collbirós, llavors baixem per la bonica pista que ens retorna al aparcament de l’estació. Ha resultat una bonica volta que aprofita la part amb millor innivació d’aquesta zona, total 1040 metres verticals (descomptats els de telecadira).
Per el dissabte dubtem força l’itinerari a escollir, provarem el Tuc Pelat a tocar del Port de Filià.
Continuen les altes pressions amb una atmosfera netíssima, pujem amb la cadira fins el Mirador, a sobre del Pas de Llevata i baixem al fons del Barranc Gros, l’accés al Tuc Pelat que havíem escollit ens sembla massa dret, gelat i amb molta pedra, intentarem el Pic de la Llena, des de sota del Port de Filià es veu una pala amb certa continuïtat de neu que si no està massa gelada potser podrem arribar amb els esquís als peus fins la carena. 
La realitat es un altre, primer la neu es pols compactada però al augmentar la inclinació ja es realment gelada i cal entrar a la zona de pedres, comprovo l’alçada – som a 2300 metres i encara en falten uns 350 més entre gel i pedres, en Miquel i jo decidim plantar-nos i esperar que l’Eduard amb els grampons i el piolet faci el cim i torni (cal saber delegar ;-)), mentre nosaltres dos baixem fins una olleta al sol i ens hi instal·lem amb tota la comoditat, al cap de 1 h i 40 min. torna el company content per tenir una altre cim al calaix, ens explica que ha trobat una pala de gel molt exposada. 
Ara baixem de nou al Barranc Gros i ens enfilem per la Cometa dels Estanyets vers el Muntanyó. Com ahir, neu primavera a la fondalada, però a la pala final torna a estar com un vidre, doncs hi toca molt poc el sol. O sigui que amb una dreta diagonal marxem al coll de Roies i retornem a la estació per la pista. Als 2 veterans conservadors ens surten 870 metres verticals i al valent uns 1250.
 Ha estat un encert venir aquí, i el panorama de neu a les valls que ens envolten es molt decebedor. Cal que nevi molt i més avall, per continuar la temporada sense misèries.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Boi%2014%20i%2015%20gener%202011/index.html

diumenge, 2 de gener de 2011

Des del setembre del 2010 les meves fotos de BTT son a:

Aquest setembre passat vaig decidir penjar les meves fotos de BTT a Picasa, per no carregar tant la meva página web a:
http://godia.arvixe.com/ = www.rgodia.cat
doncs es de pagament i no m'interessa contractar-hi mes espai.

Si os interessen les podeu veure a:
http://picasaweb.google.com/106592548494942166218

També hem creat un *group* a Google per facilitar la comunicació entre els que compartim sovint sortides BTT.
Si voleu ser-ne membres, accediu a:
http://groups.google.com/group/bici-osos
i demaneu la inscripció - tan sols s'accepten bones persones, encara que siguin una mica *freakies*  :-))) tan sols cal que tinguem amics comuns.

Val d’Aran dies 29 i 30 de desembre del 2010

 Aprofitem els dies entre Nadal i Cap d'Any per intentar fer una mica d'activitat i aprofitar la neu que hi hagi – que no es gaire.
El dia 28 decidim pujar al Port de Viella des de la boca nord del túnel, arribem a la cota 1800 sense veure res esquiable, sembla que tan sols hi ha prou neu a la canal al peu del coll, mitja volta i avall – es evident que es el dia dels Sants Innocents ¡!!
Com que ja som a mig mati decidim completar el dia fent prospeccions a la vall, pujem fins l´Artiga de Lin, la pista està delicada però amb les cadenes arribem fins dalt, el panorama tampoc es gaire diferent del que hem vis abans. Anem a Beret, aquí la innivació es molt raonable i demà hi vindrem per pujar cap a la vall de Rosari.
Com que encara tenim temps ens arribem fins a la vall de Bagergue, res a fer, està clar que cal pujar fins gairebé els 2000 metres per poder calçar els esquís a gairebé totes les valls.
El 29 sortim a les 9 del aparcament del Orri amb bon gruix de neu i pujem cap els llacs de Rosari, esquís als peus fins el mateix collet de la Ferradura, esquís a l’esquena fins dalt del Cap de Marimanya, molt bona innivació, no gosem sortir del cim amb els esquís als peus perquè la neu no es nota gaire consolidada i es força dret. Tornem al collet i baixem cap al cercle de la Ferradura per la dreta canal, la neu es fonda però aguanta bé, bonic i variat descens per els llacs de Marimanya, poc desprès de la sortida del inferior tornem a posar les pells i anem flanquejant en pujada per superar una petita barra rocosa, sempre en la mateixa direcció diagonal ascendent anem flanquejant les carenes i canals que ens separen del coll de Marimanya, alguns trossos son ben drets però la neu permet arribar al mateix coll amb els esquís als peus, malgrat una petita cornisa.
Seguim una mica la pista que baixa cap a Beret, ara envoltats dels esquiadors que omplen el calaix de Baqueira, la neu es totalment primavera, decidim baixar en diagonal conservant la màxima alçada per tornar al aparcament del Orri, on hi arribem a les 15:00.
Es una volta molt bonica, però creiem que seria millor baixar des dels llacs de Marimanya fins gairebé una cabana de pastors situada a un llom del mig de la vall, i remuntar des d’allà cap al coll de Marimanya – serien uns 150 metres mes de desnivell, però de recorregut mes fàcil. També resulta força emprenyador creuar totes les pistes i torrents que baixen a Beret, per tornar al Orri, millor deixar-hi un altre cotxe al matí, o bé baixar directament la pista fins a Beret i tornar al Orri per la pista de fons.
Desnivell fet 1026 metres. Recorregut 15 km (dades del GPS)
En vistes de les condicions de neu el dia 30 tornem al Orri, anem al Muntanyó d'Arreu, un cim mig amagat a la fondalada de la carena que separa de la Bonaigua, més enllà del Tuc de la Llança.
Fem una mica de marrada al pujar massa a l’esquerra, però ho rectifiquem creuant en diagonal per entrar al cercle per sota del Tuc de la Llança, una dreta pala amb la neu fonda puja fins al collet del cim, però no ens veiem capaços de pujar amb els esquís als peus i els carreguem a l’esquena, obrir traça a peu amb aquesta neu fonda resulta molt dur i arribo al collet amb el carburador que treu fum, el cim queda molt proper i la cresta no sembla gaire complicada, però estic massa cansat i hem quedo descansant al collet mentre l’Eduard fa cim i jo faig fotos.
La dreta pala amb aquesta neu fonda semi compactada no ens fa gaire confiança i acabem baixant de nou amb els esquís a l’esquena fins que ens els podem calçar amb certa comoditat. Avui la neu no està tan bona com ahir, ja va formant mitja crosta i fa treballar les cames intensament. Retornem fins al Orri amb alguna enganxada a les pedres amagades per la neu molla, a casa caldrà repassar les soles.
Aquest cim, que no coneixíem, ha estat una bona sorpresa per l’entorn esquerp i amagat del racó de la vall i per el bon mirador sobre la Bonaigua.
Desnivell fet 800 mts, recorregut 11 km (dades del GPS).

Érem l’Eduard Lluis i jo. Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Aran%2029-30%20desembre%202010/index.html