dilluns, 11 de febrer de 2008

Esquí de muntanya – senzilla passejada entre Bonaigua i Saboredo, amb neu molt llaminera – 9 i 10 de febrer 08





El cap de setmana anterior va nevar una mica al Pirineu i la previsió meteo per aquest altre cap de setmana era excel·lent, es difícil resistir-se a una situació com aquesta, malgrat saber que anem molt justos de gruix de neu per arreu, el dimecres truco al refugi de Saboredo i trobo a en Julià que m’explica com està baixant en aquell moment unes canals amb neu pols excel·lent…
O sigui que posem en marxa la logística i en pocs minuts ja en som 6, E. Lluis, R. Bramona, M. Broch, P. Giralt, U. Wilius i jo. Sortim divendres a la tarda per dormir al refugi del Gerdar, el dissabte a les 8:15 sortim de l’esplanada de Les Ares – esquís als peus – i remuntem la pla que permet entrar a la vall de Gerber. A les obagues neu pols excel·lent, alguna placa de neu dura vella, i al sol neu crosta o primavera. El terreny de grans blocs d’aquesta vall ens amoïnava una mica, però hi ha neu suficient per circular-hi amb esquís sense cap problema, seguim una traça d’esquí i raquetes molt trepitjada, segurament de fa un parell de dies. Com sempre, aquest recó es una meravella amb el seu feréstec entorn de torrents i llacs que obren noves imatges a cada revolt. Hem decidit pujar per sota del refugi Mataró i saltar a Saboredo per el coll del Estany Gelat, els cims propers continuen mostrant una evident manca de neu, les canals d’accés son una combinació d’herba gelada, pedres i gel que no ens atrauen gens, o sigui que ens dedicarem a la vida fàcil i gaudirem de tot el que tingui bona cara per fer amb esquís als peus – que ja es molt ¡!! En realitat les condicions son força millors del que ens esperàvem i amb el temps esplèndid que fa això es una disfrutada. 
El descens cap a l’estany Gelat de Saboredo es un seguit de pales amb neu pols, travessem el llac i poc abans de la sortida d’aigües remuntem a sobre de l’esquena de la dreta, per evitar l’estreta canal que ens obligaria a baixar gairebé derrapant, d’aquesta manera anem encadenant valletes i torrents amb neu pols fins a quedar a poc desnivell per sota del refugi de Saboredo, ens posem de nou les pells i en 10 minuts el N’heu ja ens dona la benvinguda al refugi amb els seus lladrucs. En Julià està ben acompanyat amb aquest impressionant ‘gran pastor de Pirineu’, es el seu company també a les excursions que fa per els voltants…
Encara no es gaire tard i podríem anar fins algun collet o cim proper, però estem tan còmodes aquí, ben repapats als bancs, prenent el sol i disfrutant del panorama, que ens venç la mandra i ens passen la tarda xerrant, menjant i escoltant a en Julià, que ens il·lustra amb els seus coneixements del país – incloent detalls econòmics, urbanístics i de malbaratament de la natura. A mitja tarda arriba un xicot francès amb esquís i una gran motxilla – no sabia que hi havia el guarda – amb el fàcil que resulta telefonar-lo… mes tard arriba també una parella de francesos, però aquests venen amb el mínim de carrega i ja havien reservat lloc. Al hivern, pujar per la vall de Ruda es una ruta llarga i pesada, creiem que accedir-hi per Gerber es una opció molt més agraïda.
Per demà hem decidit fer la tornada per el coll que hi ha al costat dels Puis de Gerber, per aquest costat es veu una mica dret, però hi ha neu fins dalt de tot i quan érem aquest matí al Estany Gran de Gerber, a l’altre costat també hi hem vist una bona innivació.
Aquest minúscul refugi es acollidor tan sols quan hi ha poca gent, com ara que som 9, però si n’hi fóssim mes resultaria força emprenyador. Avia’m si el Consell de la Vall es decideix a construir-hi aviat el nou, el projecte es un modern edifici de fusta prefabricat, sobre columnes, per minimitzar l’impacte sobre l’entorn, també han previst un aprofitament energètic integral (sol, biomassa, vent). Sona molt atractiu, esperem que la realitat també ho sigui.
El diumenge continua amb un cel net i clar, o sigui que pugem cap al coll citat, a un punt una mica dret i amb neu dura, alguns de nosaltres ens posem els esquís a l’esquena per superar uns 50 metres, i ens els calcem de nou fins el coll, aquí ens arriba el primer sol, son les 10:00. Es un balcó de luxe per fer-hi un mos, treure les pells, etc… El descens no es veu complicat, malgrat que hi han grans rocs a la pendent, la neu està en excel·lents condicions i no resulta una baixada gens obligada, anem enllaçant torrents i pales en molt bones condicions, fins a retrobar les nostres traces de pujada, les d’ahir, just a sobre del Estany Gran de Gerber. Avui ja hi veiem altres muntanyencs, mentre que ahir hi estàvem sols…
Travessem de nou el llac gran i continuem baixant la vall, com que el terreny es molt trencat i de neu no en sobra, el recorregut es una mena de ginkhama amb un seguit de pujades i baixades, fins que sortim a la pala final que ens torna a les Ares, a la obaga bona neu pols i al sol neu que es transforma en primavera. La volteta ha resultat una sorpresa per l’excel·lent qualitat de la neu, i l’hem disfrutat molt, tot i no fer cap cim. Ara a posar espelmes de nou perquè torni a nevar.

Les fotos son a:
http://tinyurl.com/223ax2