dijous, 24 de setembre del 2020

Tenerife, setembre 2020


 Havíem previst fer una sortida cap a Eslovènia i Croàcia aquest setembre, però el Covid19 ha complicat massa els passos de fronteres i finalment hem decidit anar 10 dies a Tenerife, que de moment sembla un espai raonablement segur sanitàriament.

Ja hi hem estat però fa 23 anys i creiem que ho tornarem a trovar interessant, i sense aglomeracions de gent.

Tant al vol d'anada com al de tornada, l'ocupació de places es lleugerament superior al 50 %, i al aeroport sorprèn veure els grans espais tant buits...

Som al hotel Puerto Palace a Puerto de la Cruz, aquí també estem molt tranquils i sense aglomeració de clients, fins i tot als àpats que son sempre de buffet no hi han mai cues, i la proposta de plats es prou raonable.

Alternem els dies d'excursió caminant amb els recorreguts turístics, arreu veiem la activitat turística molt parada i quan entrem als establiments som rebuts amb molta mes atenció de la que fora normal. Tothom està molt amoïnat per la economia i la salut...


L'estada ha resultat molt agradable per la tranquil·litat i la llibertat de moviments sense aglomeracions, però no hem pogut evitar l'angoixa per el futur imprevisible.

Mes fotos a: http://rgodia.cat/TF%20Tenerife%20setembre%202020/index.html



dimarts, 1 de setembre del 2020

Pedraforca, la Gran Diagonal a la Cara Sur

 


Es un dilluns net i fresc entre dies de calor i de pluja, aquesta vegada no anem al itinerari clàssic del coll i cresta del Verdet, sino que triem la direcciò contraria.


Del refugi, cap a la tartera i la travessem enfilant-nos cap al peu de les Costes d'en Dou del Pollegó Sur.
Arribats al collet del peu de les Costes d'en Dou, saltem cap al peu de les parets de la cara Sur. Aquest racó tranquil es on s'acull un bonic ramat de cabirols que ens omplen d'enveja per la seva agilitat. Flanquejant per sota de la llisa paret arribem al peu de la dita Gran Diagonal, una canal/diedre de grimpada no gaire complicada amb una cadena que ajuda a salvar una placa de canaletes verticals.



Els companys m'asseguren amb una corda per si trontollo massa en els passos una mica forçats, detall que agraeixo intensament. Passada la placa continua la forta pendent fins dalt del Fals Pollegò on hi arribo fent tentines. Gaudim de la perspectiva de les crestes a l'altra costat de la enforcadura, a la que hi baixem per la fácil canal. Jo m'hi quedo a reposar i els companys encara s'enfilen al Calderer... faig bé de no seguir-los, els retardaría massa amb el meu baix ritme. 
Excelent sortida, tot i que noto molt la baixada fisica per no sortir amb prou frequència.

Mes fotos a: