diumenge, 21 d’agost del 2011

Campament de Vacances CEC 2011 - Vall de Niolo - Còrsega

Càmping Aquaviva, Calacuccia – Vall de Niolo - Agost
Aquest any el lloc ha marcat una clara diferencia amb altres campaments anteriors, en molts conceptes. La insularitat ha complicat tota la logística (començant per el procediment de reserves del ferri, de gestió lamentable per la naviliera concessionària, sortosament millorat per l’agencia que ens ho ha portat) i n’ha augmentat el cost general tant de transport com de serveis locals, no obstant, el balanç que en faig personalment es molt positiu. El paisatge tan feréstec de la illa es un atractiu que compensa les incomoditats; realment sobta el contrast entre les punxegudes i trencades carenes, la majoria d’accés força complicat, i les properes costes amb infinitat d’espadats i caletes d’aigües maragda.
La geografia fa molt complicats d’horari els desplaçaments radials des del campament, i molts dels atractius de l’illa queden massa allunyats en temps, per poder-ne gaudir relaxadament. Per aquests motius jo m’he limitat a fer activitats a la mateixa vall de Niolo i a la veïna d’Asco, que no manquen d’objectius llaminers - i he aprofitat les experiències dels amics que han dedicat moltes hores de cotxe fins altres llocs, per dibuixar-me un proper projecte de visita turística itinerant en cotxe, al setembre, perquè la illa s’ho val.
La vall de Niolo, també coneguda com la vall dels pastors, es una de les mes ermes a la muntanya del nord de Còrsega, hi ha poca població fixa, bestiar (cabres, vaques i porcs)  i alguns boscos de castanyer i pi larici, contrasta força amb la gairebé paral•lela vall d’Asco que destaca per tenir molts mes boscos i ser mes tancada i obaga.
El càmping que ens ha allotjat es força modest i rústic, hem descobert que la capacitat de la gerència per fer-ne un bon aprofitament es força limitada, tenim tots la sensació de que es un establiment muntat amb ganes, però sense saber-ne prou en tots els aspectes.
Molt sovint teníem la sensació de no estar a França, sinó a entorns mes meridionals. Els últims anys ens hem acostumat a certes comoditats i ara les hem trobat a faltar.
El que no ha minvat es l’esperit de companyonia/tribu/família de tota la colla, fins i tot esperonat per adaptar-nos a cada circumstancia. Cal agrair especialment les tasques dels qui han dedicat molts mes esforços – en vacances – per resoldre les situacions incòmodes sense perdre els papers – un GRÀCIES molt sincer per tothom !!!

La meteo ha estat esplèndida, els primers dies varem sentir alguna tronada als cims i alguna nuvolada s’estripava a les crestes, sense que les quatre gotes arribessin a mullar el terra (que hagués anat molt bé per reduir la pols permanent, que hem acabat engolint contínuament), bon sol cada dia y un airet que donava plaer a les hores mes calentes.
Podeu veure un recull de fotos de les sortides que he fet a:
http://godia.arvixe.com/Llista%20Corsega%20campament%202011.htm