dilluns, 17 de gener del 2011

Alta vall de Manyanet i Boí 14 i 15 de gener de 2011

Miquel Surinyach, Eduard Lluís i jo.
Amb poca neu i altes pressions, ens sembla que l’estació d’esquí de Boí (2040 mts) pot ser un punt de sortida raonable per fer alguna ascensió, doncs per sota d’aquesta alçada no es veu neu esquiable enlloc.
Un altre atractiu es la gentilesa de l’empresa amb els que som a una edat *crepuscular*, doncs ens ofereixen el forfet gratuït.
Ens allotgem a Erill (Hostal L’Aut) i sense matinar gaire podrem aprofitar la primera pujada de les cadires fins algun dels colls que limiten la estació.
El divendres pujem al Coll de Roies, i baixem cap a l’esquerra vers Els Estanyets fins a sota mateix del Port de Cabeçades, llavors ens enfilem cap al Pic de Filià, la neu es tot un catàleg de qualitats, pols crosta, primavera crosta, pols compactada, i plaques de regel. Abans d’arribar al cim deixem els esquís a unes pedres i continuem amb grampons fins dalt, entre gel i pedres.
La visibilitat es esplèndida i bufa un ventet emprenyador però no gaire fred. La vall de Filià llueix les horribles cicatrius de la frustrada estació d’esquí, i gairebé gens de neu; però a la capçalera de la vall de Manyanet hi ha prou neu per moure’s amb esquís sense mes problemes que les grans plaques gelades que cal tractar amb les ganivetes. Baixem de nou en diagonal per sota del Port de Cabeçades i remuntem fins el Tuc de Morò sense descalçar els esquís, la neu molt soleiada es de qualitat primavera. Al cim hi trobem 2 xicots que han pujat per la vall de Sant Martí, des de la carretera, amb els esquís a coll fins els 2000 metres. Del cim baixem a la Passada de Morò i remuntem uns 10 minuts per salvar la carena que separa la vall de Morò de la de Collbirós, llavors baixem per la bonica pista que ens retorna al aparcament de l’estació. Ha resultat una bonica volta que aprofita la part amb millor innivació d’aquesta zona, total 1040 metres verticals (descomptats els de telecadira).
Per el dissabte dubtem força l’itinerari a escollir, provarem el Tuc Pelat a tocar del Port de Filià.
Continuen les altes pressions amb una atmosfera netíssima, pujem amb la cadira fins el Mirador, a sobre del Pas de Llevata i baixem al fons del Barranc Gros, l’accés al Tuc Pelat que havíem escollit ens sembla massa dret, gelat i amb molta pedra, intentarem el Pic de la Llena, des de sota del Port de Filià es veu una pala amb certa continuïtat de neu que si no està massa gelada potser podrem arribar amb els esquís als peus fins la carena. 
La realitat es un altre, primer la neu es pols compactada però al augmentar la inclinació ja es realment gelada i cal entrar a la zona de pedres, comprovo l’alçada – som a 2300 metres i encara en falten uns 350 més entre gel i pedres, en Miquel i jo decidim plantar-nos i esperar que l’Eduard amb els grampons i el piolet faci el cim i torni (cal saber delegar ;-)), mentre nosaltres dos baixem fins una olleta al sol i ens hi instal·lem amb tota la comoditat, al cap de 1 h i 40 min. torna el company content per tenir una altre cim al calaix, ens explica que ha trobat una pala de gel molt exposada. 
Ara baixem de nou al Barranc Gros i ens enfilem per la Cometa dels Estanyets vers el Muntanyó. Com ahir, neu primavera a la fondalada, però a la pala final torna a estar com un vidre, doncs hi toca molt poc el sol. O sigui que amb una dreta diagonal marxem al coll de Roies i retornem a la estació per la pista. Als 2 veterans conservadors ens surten 870 metres verticals i al valent uns 1250.
 Ha estat un encert venir aquí, i el panorama de neu a les valls que ens envolten es molt decebedor. Cal que nevi molt i més avall, per continuar la temporada sense misèries.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Boi%2014%20i%2015%20gener%202011/index.html

diumenge, 2 de gener del 2011

Des del setembre del 2010 les meves fotos de BTT son a:

Aquest setembre passat vaig decidir penjar les meves fotos de BTT a Picasa, per no carregar tant la meva página web a:
http://godia.arvixe.com/ = www.rgodia.cat
doncs es de pagament i no m'interessa contractar-hi mes espai.

Si os interessen les podeu veure a:
http://picasaweb.google.com/106592548494942166218

També hem creat un *group* a Google per facilitar la comunicació entre els que compartim sovint sortides BTT.
Si voleu ser-ne membres, accediu a:
http://groups.google.com/group/bici-osos
i demaneu la inscripció - tan sols s'accepten bones persones, encara que siguin una mica *freakies*  :-))) tan sols cal que tinguem amics comuns.

Val d’Aran dies 29 i 30 de desembre del 2010

 Aprofitem els dies entre Nadal i Cap d'Any per intentar fer una mica d'activitat i aprofitar la neu que hi hagi – que no es gaire.
El dia 28 decidim pujar al Port de Viella des de la boca nord del túnel, arribem a la cota 1800 sense veure res esquiable, sembla que tan sols hi ha prou neu a la canal al peu del coll, mitja volta i avall – es evident que es el dia dels Sants Innocents ¡!!
Com que ja som a mig mati decidim completar el dia fent prospeccions a la vall, pujem fins l´Artiga de Lin, la pista està delicada però amb les cadenes arribem fins dalt, el panorama tampoc es gaire diferent del que hem vis abans. Anem a Beret, aquí la innivació es molt raonable i demà hi vindrem per pujar cap a la vall de Rosari.
Com que encara tenim temps ens arribem fins a la vall de Bagergue, res a fer, està clar que cal pujar fins gairebé els 2000 metres per poder calçar els esquís a gairebé totes les valls.
El 29 sortim a les 9 del aparcament del Orri amb bon gruix de neu i pujem cap els llacs de Rosari, esquís als peus fins el mateix collet de la Ferradura, esquís a l’esquena fins dalt del Cap de Marimanya, molt bona innivació, no gosem sortir del cim amb els esquís als peus perquè la neu no es nota gaire consolidada i es força dret. Tornem al collet i baixem cap al cercle de la Ferradura per la dreta canal, la neu es fonda però aguanta bé, bonic i variat descens per els llacs de Marimanya, poc desprès de la sortida del inferior tornem a posar les pells i anem flanquejant en pujada per superar una petita barra rocosa, sempre en la mateixa direcció diagonal ascendent anem flanquejant les carenes i canals que ens separen del coll de Marimanya, alguns trossos son ben drets però la neu permet arribar al mateix coll amb els esquís als peus, malgrat una petita cornisa.
Seguim una mica la pista que baixa cap a Beret, ara envoltats dels esquiadors que omplen el calaix de Baqueira, la neu es totalment primavera, decidim baixar en diagonal conservant la màxima alçada per tornar al aparcament del Orri, on hi arribem a les 15:00.
Es una volta molt bonica, però creiem que seria millor baixar des dels llacs de Marimanya fins gairebé una cabana de pastors situada a un llom del mig de la vall, i remuntar des d’allà cap al coll de Marimanya – serien uns 150 metres mes de desnivell, però de recorregut mes fàcil. També resulta força emprenyador creuar totes les pistes i torrents que baixen a Beret, per tornar al Orri, millor deixar-hi un altre cotxe al matí, o bé baixar directament la pista fins a Beret i tornar al Orri per la pista de fons.
Desnivell fet 1026 metres. Recorregut 15 km (dades del GPS)
En vistes de les condicions de neu el dia 30 tornem al Orri, anem al Muntanyó d'Arreu, un cim mig amagat a la fondalada de la carena que separa de la Bonaigua, més enllà del Tuc de la Llança.
Fem una mica de marrada al pujar massa a l’esquerra, però ho rectifiquem creuant en diagonal per entrar al cercle per sota del Tuc de la Llança, una dreta pala amb la neu fonda puja fins al collet del cim, però no ens veiem capaços de pujar amb els esquís als peus i els carreguem a l’esquena, obrir traça a peu amb aquesta neu fonda resulta molt dur i arribo al collet amb el carburador que treu fum, el cim queda molt proper i la cresta no sembla gaire complicada, però estic massa cansat i hem quedo descansant al collet mentre l’Eduard fa cim i jo faig fotos.
La dreta pala amb aquesta neu fonda semi compactada no ens fa gaire confiança i acabem baixant de nou amb els esquís a l’esquena fins que ens els podem calçar amb certa comoditat. Avui la neu no està tan bona com ahir, ja va formant mitja crosta i fa treballar les cames intensament. Retornem fins al Orri amb alguna enganxada a les pedres amagades per la neu molla, a casa caldrà repassar les soles.
Aquest cim, que no coneixíem, ha estat una bona sorpresa per l’entorn esquerp i amagat del racó de la vall i per el bon mirador sobre la Bonaigua.
Desnivell fet 800 mts, recorregut 11 km (dades del GPS).

Érem l’Eduard Lluis i jo. Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Aran%2029-30%20desembre%202010/index.html