diumenge, 18 d’abril del 2010

Pic de Serrera, Andorra, 17 d'abril del 2010

 Aquesta setmana no tenia previst sortir, però l’Eduard m’ha trucat dijous al migdia comentant que Meteofrance anunciava per dissabte al matí una finestra de cel net al Pirineu oriental, amb tentacions com aquesta costa poc cedir, acordem anar a Andorra i fer el Pic de Serrera, un altre dels clàssics que ja fa molts anys que no saludem...
Amb poca estona ja som 4 pecadors que hem cedit a la temptació, L’Eduard Lluís, en Manel Broch, en Jaume Aiguadé i jo.
Marxem el divendres a la tarda per dormir al alberg Aina de Canillo, en aquesta època del any ja no hi ha problema per trobar-hi lloc. Amablement ens ofereixen deixar-nos l’esmorzar mig preparat per poder marxar aviat al matí, ens llevem a les sis i enllestim cap a la vall d’Ordino.
La pista d’accés a Sorteny està tallada per una barrera a uns 500 metres abans de l’entrada al ‘Parc Natural’, esquís a l’esquena i amunt, la vesant solana de la vall està molt escurada de neu, no es esquiable fins ben arribar al fons de tot, però la obaga n’està ben farcida. Pujem seguint aproximadament el camí d’estiu, que no es la millor elecció, però baixant desprès per la vessant obaga haurem fet una bona volta.
La neu està en bon estat, transformada, dura i aspre, es puja perfectament. Quan som a sota de la gran pala del cim hi ha algun tros regelat i alguns de nosaltres preferim posar grampons, no obstant, mes amunt torna a estar aspre i s’accedeix al cim sense gaires problemes, apart de esbufegar molt més que quan hi veníem fa un grapat d’anys.
Dia magnífic i net, sorprenentment no veiem a ningú mes per Sorteny, però hi han algunes traces que han pujat i baixat per Ransol. Mentre gaudim del panorama dalt del cim, descobrim un atrevit *artista* que baixa esquiant per la canal central del Estanyó, la neu pols es veu excel•lent i hi dibuixa una cal•ligrafia impecable – el felicitem remotament...
Per nosaltres el descens també resulta molt bo, la neu s’ha estovat una mica i la dreta pala no ofereix cap altre problema que decidir-se a fer els 2 primers girs, malgrat el cansament de la pujada estem gaudint del gran espectacle de la primavera, que encara presenta una innivació excel•lent. Si no entren temperatures gaire altes i boires, tenim temporada amb bones condicions fins el juny.
El descens l’acabem al pont que queda sota de la borda de Sorteny, malgrat que a la obaga es pot baixar força mes avall, però el riu baixa amb molta aigua i no se pas si podríem trobar un gual per passar-lo.
El premi final es un dinar de menú, amb bona qualitat, servei i preu al restaurant- hotel Tristaina de El Serrat.
Aviam si la temporada continuarà tractant-nos bé fins el final...
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20de%20Serrera,%20Andorra%20170410/index.html

dilluns, 12 d’abril del 2010

Pic del Segre - Cerdanya

Dia 10 d'abril del 2010


Bon temps per aquest cap de setmana, però tan sols disposo del dissabte, al final aniré al Pic del Segre sortint des de la vall d'Err, al peu de l’estació d’esquí cerdana del Puigmal.
Corrent la veu ja en som 6: Miquel Surinyach, Miquel Castellsaguè, Jaume Aiguadé, Pep Giralt, Lluís i jo.
Al aparcament del final de la pista ja hi toca el sol, però la temperatura es prou baixa, la bona gelada de la nit ens posa la neu perfecta. Ja hi han molts cotxes, es l’atractiu del Puigmal, sortosament nosaltres anem a l’altre vall i estarem més tranquils. Es puja perfectament sense ganivetes, fins arribar gairebé al coll, les posem al final per assegurar els últims metres i encara ens cal treure els esquís per salvar el graó de la cornisa.
Remuntem al Petit Pic del Segre i continuem fins el cim principal, fent el petit sifó del collet que els separa, la carena està una mica escassa de neu i decidim que serà més interessant baixar esquiant des del Pic del Segre fins l’olla superior del Pluviòmetre, la neu està en molt bones condicions, base compactada i uns 5 cm de neu primavera molla a sobre. La pala es dreta però no cal patir, en pocs minuts ja som a la olla, ara cal remuntar de nou al Petit Pic del Segre, es nota la temperatura alta a la fondalada.
Des de dalt veiem una llarga processó de caminats que baixen del Puigmal cap a Núria, sembla una filera de formigues.
El descens de retorn a la vall del Err també està esplèndid, malgrat que no fa gens de fred, la neu es conserva amb una base compacta i franca,  avui la primavera ha estat generosa i ens ha ofert el seu millor aspecte, dia net, temperatura agradable, neu fàcil….
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20del%20Segre%2010%20abril%202010/index.html

Amb esquís per el Queyras, del 26 de març al 1 d'abril 2010

Llegint les interessants cròniques a www.cegesqui.com havia pres nota mentalment de les possibilitats d’aquest massís quan la meteo no està massa clara, i també havia observat que els informes d’innivació, que publica Meteofrance cada mes, comentaven que al Queyras aquest hivern hi havia força més neu que habitualment.
Amb aquests arguments decidim instal•lar-nos a la Gîte Les Astragales de Ville Vielle, que està al bell mig de la zona, i des d’allà anar triant sortides d’un dia segons les condicions de la neu i el temps. Hi arribem el dia 26 al vespre, som: Rosa Marí, Arnau Blanc, Eduard Lluís, F. Xavier Gregori, Manel Broch i jo.
La Elisabeth i en Jean Pierre, porten la Gîte, que no destaca especialment però es prou còmoda per el nostre propòsit. En Jean Pierre es una bona font d’informació sobre les condicions del entorn i ens aconsella diàriament amb bon criteri.
Portem la guia *52 balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye* (Arnaud Guillaume) que també ha resultat una bona font d’informació.

Dia 27 – Col Longet i Pic Traversier (900 mts)
Anem amb el cotxe fins el Pont de Lariane, es el límit de carretera oberta (que al estiu passa el Col Agnel), sortim nevant del aparcament, remuntem la vall de Longet per dins d’un bonic bosc de làrix (melezes) amb uns 10 cms de neu pols, el cel es va obrint una mica i la visibilitat es bona, el sol ens saluda ocasionalment. Davant nostre obre traça un grup de 4 francesos, la pendent es agradable i s’enfila cap al peu dels corredors que baixen del pic Chateau Renard, arribem al col Longet (2701 m) i continuem cap el Pic Traversier. A la carena hi han unes cornises espectaculars, el temps continua inestable, amb ullades de sol i alguns núvols que redueixen la visibilitat dels relleus, aquí dalt el vent no fa agradable passar-hi gaire estona, calcem esquís i fem un descens excel•lent amb una neu pols lleugeríssima. Arribem al cotxe que ja comença a nevar de nou – malgrat ser una sortida curta, ha estat una bona inauguració del terreny.
Dia 28 – Pic La Gardiole de L’Alp (990 mts)
S’aixeca un dia amb el cel ben net a la vall on som, la temperatura ha baixat i la neu base està molt compacta. Sortim de Gaudissart, a la vall de Saint Veran, es una esquena ample amb lloms encadenats, d’aquells que amaguen el cim fins que no hi ets a pocs metres, es un lloc força popular, quan som a mitja pujada ja veiem baixar un parell de persones que ens han avançat a la sortida amb un ritme de F1. Dalt del cim hi ha una gran creu metàl•lica, emprenya una mica el vent i amb la neu pols que ens espera no ens entretenim gaire a dalt, justet per treure pells, ajustar les botes i preparar la càmera de fotos. Es un descens perfecte, la pendent es uniforme i justa per dibuixar els girs relaxadament i fer bona cal•ligrafia…
Ha estat una sortida perfecta, que també ens ha permès fer moltes fotos.
De tornada a la Gîte ens emportem una mica de menjar i ens instal•lem a unes taules de picnic que hi ha a tocar de la carretera, obrim un parell d’ampolles de cava que portava i celebrem a ple sol l’esquiada recent, i també els aniversaris d’alguns de nosaltres que aquesta temporada entrem al club dels *over 65*.

Dia 29 – Pic Cascavelier i Pointe des Marcelettes (1100 m)
Avui ens llevem amb el cel net, però quan sortim ja es veu emplomat, el sostre de núvols es força alt i sortim igualment cap a l’objectiu. El cotxe es deixa una mica més amunt de Saint Veran, baixem al Pont du Moulin i remuntem el sempre present bosc de làrix, cap a les Cabanes de Lamaron (runes), avui també seguim la traça d’ algú que ha matinat. Es puja còmodament fins al Pic Cascavelier, que es just un petit promontori a la carena de la Pointe des Marcelettes, aquí la traça s’enfila per l’esquena no gaire ample i força aèria, la neu es bona i avancem sense problemes. El cel gris s’obre ocasionalment i milloren els relleus, les voltes Maria cada vegada son mes apurades en la forta pendent, ja tan sols queden algunes cornises que sortegem delicadament, el cim es una petita agulla rocosa que cal voltar per el costat S. i que per darrere es converteix en una esquena prou ample per anar amb esquís. Mentre fem un mos i ens preparem per baixar cap a la vall de Chatelard, arriba un grup de 4 que han pujat per la carena O.
Baixem cap a la primera olla de la valleta, la neu està una mica pesada i humida, però es deixa fer sense massa esforç, amb millor visibilitat seria genial, seguim unes traces d’ahir que baixen cap al estretament de la cascada, es un pas dret d’uns 10 metres d’ample que avui té la neu ben molla i es pot derrapar sense problemes. Dins del torrent hi han moltes boles de restes d’allau endurides, que incomoden molt durant uns cent metres. L’Eduard es fot una costellada amb una d’aquestes boles i queda groggi, sortosament es va recuperant lentament i aconsegueix continuar el descens sense massa dificultat, ja veurem com passa la nit.
Ha resultat un itinerari de travessa amb una estètica bonica, llàstima que el temps ha estat gris i la temperatura una mica massa alta.
Dia 30 – Pic Foreant (cancel•lat per malt temps)
Sortim de nou des del Pont de Lariane (com el 27), per remuntar un tros la carretera del coll i decantar-nos després cap al Pic Foreant. Però al pont ja veiem que el temps a la vall està molt tapat, al fons hi neva. Decidim guanyar alçada per sobre del aparcament, vers el N. pensant en passar l’estona fins que ens arribi la neu a nosaltres, això passa al cap d’una hora, a la cota 2400 aproximadament, fem mitja volta i tornem cap al cotxe amb neu dura, entre flocs de neu que augmenten en intensitat.
A la Gîte pensem que podem dedicar la resta del dia a fer turisme fins a Briançon, al baixar cap a Guillestre ja plou intensament i ens quedem a dinar a un restaurant del centre, menú senzill i vi dolent. Quan sortim del restaurant està fent una bona nevada, que ens fa descartar la resta del plan i tornem cap a Ville Vielle, abans que l’estreta carretera per sobre de la gorja es posi en males condicions. Sortosament, a mida que pugem es suavitza la meteo i al arribar a Ville Vielle veiem que aquí no ha nevat gaire.
A la tarda tornem a rellegir la guia i la documentació que portem, per decidir un itinerari per demà, ens en atrauen un parell, un surt de La Roux (Pic Charbonnel) i l’altre es el Pic Paroussin, que surt de Ristolas. Decidirem segons la meteo que faci.

Dia 31 – Pic Parroussin (1000 m)
El dia s’aixeca molt net i en Jean Pierre ens passa la previsió meteo, a migdia s’embolicarà el temps.
Anem fins a Le Roux, però en aquest llogarret llunyà hi fa un vent que ens convenç d’anar al Charbonnel, girem cua i conduïm fins a L’Echalp, més amunt de Ristolas, per anar al Parrousin. Aquest aparcament també es el punt d’accés al refugi del Mont Viso, a la capçalera d’aquesta vall. Nosaltres ens enfilem al bosc, directament per sobre de l’església, hi han restes d’alguna traça vella i en alguns troncs s’hi veuen pintades del GR 58B, que coincideix parcialment amb el nostre itinerari, de nou es un bosc de làrix, la neu base està transformada i dura, al damunt hi han uns 20 cm de neu pols d’ahir…
Amb aquestes condicions gaudim fins i tot pujant la dreta pendent, al fons el Grand Queyras es un decorat excepcional i al N. la Tete du Pelvas i el seu gran gendarme complementen un entorn que fa badar la boca.
Arribats a la cota 2000 trobem una bonica i nova cabana de pastors, tota en fusta, es just al davant d’un grau que salva la part baixa de la Crête de Paroussin, aquest bosc també es una joia.
El grau es un caminet estret entre roques, que aconseguim passar amb els esquís als peus, ara ja entrem en una diagonal dins de la Combe Morelle, primer entre làrix i desprès per neu dura i plaques ventades, es una llarga diagonal una mica avorrida, de moment el temps continua acceptable, al peu del Col Lacroix la fondalada gira cap al S. i ens enfilem al Paroussin, hi han plaques de neu transformada i dura, combinades amb neu ventada que formen plaques semi estables, amb les ganivetes s’avança sense problemes i arribem amb bon ritme a la carena, guarnida amb grans cornises, el cim es una petita piràmide que sembla un gran gelat de nata. Deixem els esquís a uns 50 metres del cim, farem el descens per el mateix itinerari. Ara el temps s’embolica clarament, però tenim algunes aclarides amb sol, fins el fons de la olla resulta incòmoda per els canvis de consistència de les plaques, però després de la diagonal ja entrem al bosc amb neu pols, son unes condicions de somni, base compacta i entre 15 i 25 cm de neu pols seca, entre arbres dispersos que permeten girar lliurement, fins i tot el dret grau de la cresta es pot baixar derrapant, en poca estona arribem a la cabana dels pastors, on hi parem per fer un mos i comentar el premi que ens ha tocat. Seguidament continuem per el bosc, que ara es molt més dret, però en condicions excel•lents. La neu base aguanta bé fins a uns 50 metres de L’Echalp. Al cotxe ens felicitem eufòrics per la fantàstica baixada del bosc.

Dia 1 – Pic de Maloqueste (1050 m)
Comença el dia nevant i la previsió anuncia que al migdia aclarirà, cerquem un itinerari que ens permeti progressar sense problemes, amb l’esperança que quan s’aclareixi siguem a prop d’un cim, escollim el Pic de Maloqueste. Sortim de Ristolas pujant per una pista de l’antiga estació d’esquí (desmantellada fa uns anys), es un altre d’aquests boscos de làrix, en cara N. força dret i poc tancat, la neu està en condicions excel•lents, com aquests últims dies. Seguim les traces d’un grup de 6 persones que puja dreta amb llaçades que no perden el temps, la progressió es ràpida, de tant en tant llueix el sol i ja no neva, això promet ¡!!
Quan superem el nivell superior del bosc, entrem en un terreny de lloms i comes dretes, la neu ja està més ventada i no es tan regular, augmenta el vent i ja no veiem el sol. Arribem al cim, que es una carena ample on hi torna afer un vent emprenyador, no gaire lluny es veuen les 3 puntes del Pic Segura, que seria una bona ampliació de l’excursió si el temps aclarís. Enllestim traient les pells i ajustant les botes, doncs aquest vent no convida a contemplar el paisatge, ja força tapat per nuvolades, la primera part del descens el fem ràpid, escollint les plaques de neu dura i evitant les encrostades per el vent, aviat entrem al bosc i comencem a gaudir del nostre últim dia al Queyras amb aquestes condicions per esquiar gairebé oníriques, amples espais entre els arbres, neu fonda i seca, pendent dreta i petits llomets que ajuden a girar sense cap esforç. Costa reprimir l’eufòria per no deixar les dents en algun tronc, El retorn a Ristolas el fem tirant per el dret dins del bosc, fins gairebé entrar al poble, torna a nevar fort, sembla que hem aprofitat esplèndidament el temps, doncs no aclareix, sinó el contrari ¡!!
Un gran comiat d’aquests dies al Queyras, dels que ens enduem un bell record per els seus boscos encantats, entre altres belleses del paisatge.
A la tarda anem a la cooperativa lletera per comprar algunes varietats del formatge local, que resulta tan llaminer com els boscos.
Encara ens queda temps per arribar-nos a Chateau i donar un cop d’ull a la seva impressionant fortalesa, llàstima que no es pot visitar per dins.

Resum: Aquestes valls mereixen tornar-hi, amb bon temps hi han interessants travesses de qualsevol nivell, i si la meteo no es bona també hi han recursos per gaudir dels seus cims.
Tampoc cal oblidar les seves pintoresques cases, que indiquen un passat amb una economia sòlida, ni la seva interessant col•lecció de rellotges de sol (cadran solaire) molt ben restaurats, que posen una pinzellada de color i art a moltes de les parets del pobles, o les seves boniques fonts públiques (la majoria d’aquestes fotos son d’en Xavi).
Podeu veure-les totes a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Queyras%20030410/index.html

divendres, 9 d’abril del 2010

Preludi de primavera a Nuria - Puigmal


19 de març 2010
 Aquest cap de setmana tornarà a fer un temps poc agradable, en Miquel S. i jo decidim aprofitar el sol del divendres per donar una ullada a Nuria i pujar al Puigmal per la Coma del Embut i el pluviòmetre, ja fa anys que no fem aquest itinerari clàssic on obríem la temporada de neu fa gairebé 50 anys…

Agafem el primer cremallera, que surt de Ribas centre a les 07:15, esmorzem al tren i sortim de Nuria una mica abans de les nou.
Neu primavera dura fins que entrem al torrent del Embut, on es combina amb neu pols molt compactada per el vent, el fons del torrent està molt ple de neu, l’avenc no es veu, anem seguint les traces d’un parell de joves que s’enfilen directament vers el cim, sense anar al coll de la dreta, acabem posant les ganivetes gairebé a dalt de tot, doncs estem entre pedres i una relliscada podria perjudicar-nos el nostre delicat cutis, ells baixen esquiant per el mateix lloc, però nosaltres ho farem per el costat del coll, on fa una valleta ben coberta de neu.
Dalt del cim no hi parem gaire estona, el vent no es molt fred però molesta força.
Al voltant nostre observem la mateixa situació, molt bona acumulació de neu a les comes i torrents, però els cims i carenes estan molt escombrats per el vent.
El descens no es cap meravella, hi ha neu mig compactada amb una crosta que es trenca sovint. Parem a tocar del pluviòmetre per fer un mos i gaudir del sol, arrecerats del vent.
Arribem a Nuria tot just quan marxa el cremallera, haurem d’esperar fins les 14:00, o sigui que arribem a les tres a Els Caçadors amb la gana preparada, bon menú del dia i cap a casa

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Puigmal%20mars%202010/index.html