diumenge, 18 d’abril del 2010

Pic de Serrera, Andorra, 17 d'abril del 2010

 Aquesta setmana no tenia previst sortir, però l’Eduard m’ha trucat dijous al migdia comentant que Meteofrance anunciava per dissabte al matí una finestra de cel net al Pirineu oriental, amb tentacions com aquesta costa poc cedir, acordem anar a Andorra i fer el Pic de Serrera, un altre dels clàssics que ja fa molts anys que no saludem...
Amb poca estona ja som 4 pecadors que hem cedit a la temptació, L’Eduard Lluís, en Manel Broch, en Jaume Aiguadé i jo.
Marxem el divendres a la tarda per dormir al alberg Aina de Canillo, en aquesta època del any ja no hi ha problema per trobar-hi lloc. Amablement ens ofereixen deixar-nos l’esmorzar mig preparat per poder marxar aviat al matí, ens llevem a les sis i enllestim cap a la vall d’Ordino.
La pista d’accés a Sorteny està tallada per una barrera a uns 500 metres abans de l’entrada al ‘Parc Natural’, esquís a l’esquena i amunt, la vesant solana de la vall està molt escurada de neu, no es esquiable fins ben arribar al fons de tot, però la obaga n’està ben farcida. Pujem seguint aproximadament el camí d’estiu, que no es la millor elecció, però baixant desprès per la vessant obaga haurem fet una bona volta.
La neu està en bon estat, transformada, dura i aspre, es puja perfectament. Quan som a sota de la gran pala del cim hi ha algun tros regelat i alguns de nosaltres preferim posar grampons, no obstant, mes amunt torna a estar aspre i s’accedeix al cim sense gaires problemes, apart de esbufegar molt més que quan hi veníem fa un grapat d’anys.
Dia magnífic i net, sorprenentment no veiem a ningú mes per Sorteny, però hi han algunes traces que han pujat i baixat per Ransol. Mentre gaudim del panorama dalt del cim, descobrim un atrevit *artista* que baixa esquiant per la canal central del Estanyó, la neu pols es veu excel•lent i hi dibuixa una cal•ligrafia impecable – el felicitem remotament...
Per nosaltres el descens també resulta molt bo, la neu s’ha estovat una mica i la dreta pala no ofereix cap altre problema que decidir-se a fer els 2 primers girs, malgrat el cansament de la pujada estem gaudint del gran espectacle de la primavera, que encara presenta una innivació excel•lent. Si no entren temperatures gaire altes i boires, tenim temporada amb bones condicions fins el juny.
El descens l’acabem al pont que queda sota de la borda de Sorteny, malgrat que a la obaga es pot baixar força mes avall, però el riu baixa amb molta aigua i no se pas si podríem trobar un gual per passar-lo.
El premi final es un dinar de menú, amb bona qualitat, servei i preu al restaurant- hotel Tristaina de El Serrat.
Aviam si la temporada continuarà tractant-nos bé fins el final...
Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Pic%20de%20Serrera,%20Andorra%20170410/index.html