dimecres, 21 de gener de 2009

Esquí de pista a l'ombra del Mont Blanc

 Un cap de setmana ‘allargat’ fent esquí de pista a Megeve, ens permet contemplar un aspecte de la vall de Chamonix una mica estrany, per sota dels 2000 metres la innivació es normal, amb un bon gruix esquiable, mentre que mes amunt dels 2000 els cims i parets tenen un aspecte negrós i despullat, resultat de fortes ventades.
Megeve es una estació que amaga moltes possibilitats per l’esquí de pista, doncs des de la carretera sembla una mica limitada, però els enllaços amb les valletes del voltant ofereixen un variat terreny amb grans pales i també moltes pistes de bosc, ideals per quan fa mal temps. Curiosament, el preu dels forfets es molt més econòmic que els de les petites estacions del Pirineu espanyol i andorrà, i l’espai esquiable es també molt més extens.
El dissabte 17 s’aixeca un dia amb el cel gris, però aviat el sol supera les bromes i podem gaudir del impressionant paisatge, amb les parets que tanquen la vall de Chamonix i el rei Mont Blanc presidint l’espectacle amb un núvol que l’hi fa de boina (i anuncia el mal temps que arriba. L’ultima nevada es de Cap d’Any, o sigui que la qualitat de la neu no es extraordinària, però les pistes ben treballades fan que es conservi un gruix de neu rascada força agradable, encara que ja hi van sortint plaques on comença es faltar gruix. Aprofitem el bon temps i recorrem detalladament la part sud del espai Saint Gervais-Megeve, que ens deixa ben satisfets.
El diumenge ja es fa evident que el sol estarà absent, al voltant de les 11 comença a nevar fort i comencem a fer cada baixada amb neu nova, dins d’aquests boscos es suporta bé el mal temps, tan sols a les carenes es molt molest. Avui som a la part nord de l’estació, que es una mica més petita, però amb uns boscos preciosos que ens ofereixen neu pols nova a cada baixada, a mida que avança el dia el temps es mes dolent, dinem a la sala de picnic i desprès de fer un parell mes de baixades, decidim que ja en tenim prou, ho hem passat molt bé, gràcies a la neu pols en renovació constant.
La previsió meteo anuncia que demà pujarà la temperatura, 0º a 1600 metres, això son males notícies, ja no tenim edat per esquiar plovent. Quan ens llevem dilluns es evident que la situació està fatal, hem de decidir si marxem cap a casa doncs demà tan sols comptàvem amb esquiar mig dia. Una nova consulta a la predicció meteo ens diu que a la nit tornaran a baixar les temperatures i això ens fa decidir quedar-nos fins demà, però avui anem a fer un volt per Chamonix, l’Eduard fa uns 30 anys que no hi ha estat!!!

Al vespre no tenim gens clar que demà esquiem, fa una pluja realment forta.
El dimarts al matí comprovem satisfets que l’aposta ha estat encertada, al carrer hi ha gairebé un pam de neu nova i el cel no està del tot tapat, o sigui que enllestim l’equipatge, que ens deixen guardar a l’habitació del hotel, i marxem a esquiar, tan despresa que encara no deixen pujar el públic amb el telecabina, sentim les explosions que fan despenjar les sobrecarregues de neu en llocs de risc, al cap d’uns 15 minuts ja ens deixen pujar i entre sol i núvols ens fem pols (literalment) estripant la neu caiguda aquesta nit a sobre la capa caiguda al damunt de la humida d’ahir, el joc entre el sol, els núvols i el bosc es conserva atractiu fins les 12:30, llavors entra la nuvolada i reprèn el mal temps – cap problema, el nostre forfet acaba a les 13:00, o sigui que dinem de nou a la sala de picnic i fem l’ultima baixada fins el cotxe. Satisfets per aquest comiat amb neu nova, tornem al hotel, recollim els trastos i cap a casa, on arribem a les 11 de la nit.

Dades:
Alex Alom, Eduard Lluís, Teia i Ricard

Hotel Le Caprice des Neiges ** a Combloux, preu ½ pensió en habitació doble 61 € per persona, agradable servei, bona cuina i bon esmorzar.
Forfet 1 dia Megeve 26.5 €, 60 anys 24 €, i son uns 400 kms de pistes

dijous, 15 de gener de 2009

Amb esquís per l'alta vall del Ter i Freser

 Desprès de la bona experiència del dijous passat al Taga, tenim febre per aprofitar qualsevol altre possibilitat propera, ara que tenim bona innivació al Ripollès. El diumenge 11 i dilluns 12 la meteo es presenta immillorable i reservem lloc per dormir al alberg de Núria. Sortim de Vallter, sota del refugi, amb bon sol i fred, hi ha molta gent i es veuen traces de pujada per arreu. Al coll de la Marrana gairebé cal fer cua per arribar-hi, al Bastiments ja hi ha moltes traces de baixada, tot i que son les 10:30.
L’entorn es veu fantàstic, no es d’estranyar que hi hagi tanta gent que en gaudeixi amb raquetes, esquís, a peu....
Entrem a la coma del Freser i pugem cap a Tirapits, la qualitat de la neu fa que en gaudim fins i tot pujant, obrir traça també es un plaer. La carena fronterera permet regalar la vista amb el fantàstic panorama, totes les valls i cims llueixen un mantell de neu que ja no recordàvem.
Al Noucreus la vall cap a Núria ens convida a una baixada que deixa traces semblants a pinzellades sobre la neu, malgrat que les cames trontollen, arribem a Núria totalment eufòrics. Desnivell acumulat del dia 977 metres, horari 4 h 30 min.
L’endemà sortim del alberg en direcció a Font Negra, aquí no hi ha tant de gruix de neu, però es progressa sense problemes i accedim al coll dels Torreneules, estrenem la baixada fins la fondalada de la Coma de Vaca amb uns 20 cmts. de neu pols, sobre base dura, de nou estem vivint una neu de somni. La remuntada cap al coll de Tirapits es fa una mica llarga, però la neu continua en magnífiques condicions i el descens següent a la coma de Freser torna a ser magnífic, arribats de nou al coll de la Marrana veiem que les traces d’ahir al Bastiments i al Gra de Fajol han deixat les pales com si fos una pista comercial, s’hi varen moure centenars de persones.
El descens fins al cotxe el fem intentant evitar al màxim les traces i encara anem trobant espais petits amb neu verge.
Arribats al cotxe ens felicitem per aquesta nova ocasió que hem tingut de gaudir d’una qualitat i quantitat de neu que ja no creiem possible tan a prop de Barcelona. Desnivell acumulat del dia 1250 mts, horari 6h 30 min.

Erem en Manel Broch, l’Eduard Lluís i jo.

i aquí podeu accedir al álbum de les fotos:
http://godia.arvixe.com/EM%20Entre%20Vallter%20i%20Nuria%2011%20i%2012%20gener%2009/index.html

divendres, 9 de gener de 2009

Taga i Serra Cavallera amb esquìs





Els Reis ens han portat neu pols i no hem volgut esperar el cap de setmana per gaudir-ne.
Es dijous i per avui hi ha una finestra matinal de bon temps, o sigui que ens hem presentat a la vall de Pardines, la pista encimentada que puja fins una mica més amunt de Santa Magdalena està oberta, doncs a les masies hi ha bestiar tot l'any i als habitants els cal tenir mobilitat. Poc desprès de passar el torrent a sota del càmping, ja ens cal posar cadenes, la rampa es massa forta encara i queda neu i glaç a la pista. Desprès pugem sense problemes fins la última masia, hi ha un bon tou de neu, a les 9:30 estem a -10ºC al sol, gens de vent i un solet que alegra la vida. Sortim amb els esquís als peus des del mateix cotxe, obrint traça amb uns 20 cms de neu pols molt llaminera. Encara s'endevinen les traces del dia 31 d'en Pito i Cia. que seguim sense complexes. Tot i l'entrebanc dels filferrats de pastor elèctric, es una joia obrir traça i gaudir d'aquest entorn que ara recorda més els Alps que el Pirineu.
Des del cim del Taga ens atrau el perfil de la punta mes propera de la Serra Cavallera, amb una petita fita de pedres (no sabem si te nom), té la inclinació justa per baixar sense que calgui controlar massa la velocitat i decidim baixar del Taga cap al coll que ens en separa, en aquest primer descens ja tenim el problema clàssic quan la neu està llaminera - les cames i els esbufecs acaben la corda abans que la il•lusió... està fantàstica i la eufòria ens domina. 
Arribats al coll tornem a calçar les pells i remuntem fins la punta citada (uns 30 minuts), tenim davant mateix el Puig Estela, però la carena no es gaire atractiva per seguir amb esquís, o sigui que seguim el propòsit fet des del Taga i aquí ja farem la baixada directa fins el cotxe, ens encarem amb la pala que havíem 'descobert' i realment està per llepar-s'hi els esquís !!!
Desprès de la pala superior, amb pins dispersos, encadenem per els lloms de pastures y anem cercant el pas entre els marges, amb alguna enganxada als cables de pastor elèctric del estiu i alguna enfonsada dins d'un canalot amb aigua...
Arribem al cotxe amb les cames ben toves i una pujada d’eufòria que ens agradaria poder repetir molt més sovint.
Ha estat un molt bon regal de Reis !!!

Podeu veure les fotos aquí:
http://godia.arvixe.com/EM%20Taga%20i%20Serra%20Cavallera%20amb%20esquis%2008012009/index.html