dilluns, 28 de gener de 2008

Esquí de muntanya - Condicions de Primavera a Boí, dies 26 i 27 de gener 08:




Condicionats per la minsa innivació d’aquesta temporada, repeteixo zona i m’afegeixo a uns amics que van a la zona de Boi. Son força mes joves i estan en bona forma, o sigui que aniré de fanal de cua tots dos dies, però son bona gent i amb la excel·lent previsió de la meteo per aquest cap de setmana, els retards que els produeixi no comprometen el projecte. Confio en la seva paciència.
Sortim divendres a la tarda i ens allotgem a un apartament llogat a la Fonda Norai de Barruera, som 6 (Manel Broch, Manel Orbay, Pito Costa, Carlos, Teixi i jo) ens toca a 20 € per cap i nit.
dia 26:
Deixem un cotxe al trencall amb la Vall de Sant Martí i puguem amb l’altre fins l’estació de Boì-Taüll, son les 8:00, pujem per la pista fins el Port de Llevata i baixem esquiant per el Barranc dels Plans fins el Corral de Durro (aprox. cota 2000), la neu es primavera transformada i una mica dura – bon massatge vibratori ;-)) – calcem de nou les pells i remuntem una mica la vall en direcció al Port de Cabeçades, però aviat guanyem alçada en direcció a un marcat coll de la carena que baixa del Pic de Filià, seguim l’itinerari segons l’aspecte i cobertura de la neu, que a la carena es una mica justeta però permet arribar tranquil·lament gairebé fins el cim sense descalçar-nos. La vista sobre la vall de Filià es esplèndida; observem amb tristor les cicatrius de les pistes que hi estan obrint, torres de telecadires, de telesquís i una gran bassa per l’aigua que gastarà el circuït dels canons. Es veu amb una bona coberta blanca i convida a anar-hi abans de que obrin aquest desficaci. Arriben uns francesos i els preguntem com està de neu la seva cara del Pirineu, la resposta es ‘som aquí perquè es on està millor de tot el Pirineu’… plorem ???
Ens mirem la baixada cap al Port de Cabeçers, la carena es veu molt pelada i es un seguit de capes de gel i rocs, un primer collet mostra una dreta pala que entra a la capçalera del Port de Cabeçades, es una barreja de neu-gel, rocs i neu pols encrostada, decidim intentar baixar esquiant per aquest camí i ens en sortim prou bé, malgrat portar el culet apretat els primers 100 metres de neu molt gelada i mínima adherència, passades les pedres ja anem més tranquils, doncs a sota hi ha neu tova que sembla una bona zona de recepció en cas de caiguda. Després una diagonal ens porta a sota del Port i en pocs metres de pujar fent l'escaleta ja som dalt.
En Pito i tres dels ‘joves’ decideixen baixar per les pales en direcció a Ricuerna, després remuntarán directament cap al Port de Rus. En Broch i jo seguim la carena directament cap el Tossal de Rus, on esperarem el seu retorn.
Està fent un dia magnífic i gaudim de la neta panoràmica des d’aquest turó sobre el Port de Rus. Ens va bé reposar una mica abans de iniciar el descens de la vall de Sant Martí, que tan bones sensacions em va donar fa quinze dies amb una bona capa de neu pols. Avui no crec que poguem baixar el bosc amb els esquís als peus. Al descens la neu es crosta alternada amb plaques dures, no posa cap problema, però cal tenir els ulls ben oberts per detectar els canvis visualment i no amb les dents ¡!!, sorprenentment podem esquiar gairebé tot el recorregut fins el cotxe, anant amb molt de compte tan sols carretegem els esquís a coll uns 15 minuts. Bravo ¡!!
Resum – neu primavera força bona a les solanes i crosta on no ha rebut massa sol, a les obagues neu-gel ventada entre pedres i pols encrostada a les comes. Bones sensacions en conjunt.
Pujada 1360 mts (1750 els que han baixat un tros cap a Ricuerna)
Baixada 1640 mts (2140 els que han baixat un tros cap a Ricuerna).
Nota - Aquest itinerari està descrit a una de les guies de l’Oriol Guasch (relligada amb espiral)
Aprofitem el luxe del apartament per dutxar-nos a plaer i anar a comprar queviures i beguda per sopar. La jornada ens ha portat gana i bon humor, cal disfrutar-ho a pleret….
Estudiem les possibilitats per demà, ja hem observat que la neu mínimament esquiable està limitada al circ de l’estació d’esquí i les 3 valls inmediates (Llevata. Ricuerna i Filià). Decidim intentar fer un altre dels itineraris de la mateixa guia, que puja al Cerví de Durro des de l’estació d’esquí, baixa al Riu de Manyanet i puja a la Pica del Cerví (de Manyanet), per baixar al Port d’Erta i retornar al origen.
Dia 27
Sortim una mica mes aviat que ahir i a les 8:00 ja estem posant les pells al aparcament de l’estació, això de pujar per les pistes ho trobo francament desagradable, i em distrec observant les tonalitats daurades dels cims que va il·luminant el primer sol, aviat som a la carena i al davant ja es veu el Corrunco, on ens hi varem ‘refrescar’ fa quinze dies, la neu ha baixat molt, ara ja no s’arriba amb esquís al pont de La Mola, prop de Durro, i fins i tot el descens per la vall principal – que es la besant nord - està força pelat. La carena cap el Cerví tampoc està gaire bé, a mida que augmenta la pendent i la carena es fa estreta, la neu es converteix en neu-gel i pedres, apurem amb esquís i ganivetes però aviat decidim posar grampons i carregar els esquís a la motxil-la, per no arriscar una caiguda perillosa, així arribem al cim i ens aixopluguem del airet matinal a pocs metres de la fita somital, en un balconet amb neu i pedres on ens soleiem com les sargantanes. La Pica del Cerví (de Manyanet) presenta un aspecte on domina el color marró, l’itinerari que havíem previst està impracticable i tan sols es veu coberta de neu-gel a una dreta canal que baixa d’un collet proper al cim (indicada com a possible descens per en Guasch), abandonem aquest projecte i decidim baixar cap el Port d’Erta, amb el sol que hi toca la neu ja es de qualitat primavera dura, però franca i agradable de baixar, malgrat els pedres abundants. Després decidim flanquejar per les pistes fins el Port de Llevata i repetir el primer descens d’ahir al matí, però ara baixant fins que la vall es torna força trencada. La neu encara està millor que ahir – ja hi ha tocat una mica més el sol…. quan considerem que el descens ja està ben aprofitat, tornem a remuntar una mica la vall en direcció al Port de Cabeçers, però la deixem aviat per pujar després per la valleta que porta a la Coma dels estanyets i al collet mes proper a l’arribada del telecadira més alt de l’estació (Cap de Raspes Roies segons l'ICC) , al costat del pic de Muntanyò, la valleta està una mica justa de neu a la part baixa però aviat trobem de nou les pales i el torrent amb excel·lent cobertura de neu fins el mateix coll. Reposem una estona, d’esquena als clients de les pistes, i ens acomiadem amb una bonica baixada per la pista – que està en força bon estat – fins l’aparcament i el cotxe. Ha estat un itinerari improvisat sobre el terreny, condicionats per la escassa innivació, però encara ho hem passat prou bé com a esquiada, gracies a la qualitat acceptable de la neu i el temps primaveral.
Pujada 1250 mts.
Baixada 1250 mts
Es una situació curiosa que aquest (massa) petit recó de la Ribagorça-Pallars tingui un nivell acceptable de neu, mentre que el panorama que es veu des dels seus cims es francament decebedor per sortir amb pells, si no canvia la meteo haurem de recórrer a la bici ¡!!!
Podeu veure les fotos a:
http://tinyurl.com/37pht2

dimecres, 23 de gener de 2008

Esquí de pista (+ info per muntanya) a la Haute Maurienne


Hem fet un cap de setmana (allargat del 18 al 22) d'esquí de pista a la Haute Maurienne. Fent base al hostal Le Relais de La Vanoise
( http://hebergement-reserver-chambres-hotel-bourg-saint-maurice-73.relaisdelavanoise.com/ )
a Bourg Saint Maurice, es un lloc senzill i agradable amb bona cuina i preu raonable tenint en compte que es un nucli d'estacions d'esquí ( aprox. 63 € mitja pensió, amb begudes incloses, en cambra doble compartida). El porten la parella Patricia i Yannick Gazengel , ell es el cuiner - però si les condicions de la muntanya son bones - desapareix per anar de 'randoneé' amb els amics o els clients del hotel ;-))). S'ha ofert amablement a que el truquem per conèixer les condicions de neu del entorn, quan pensem fer-hi alguna activitat de muntanya, i fins i tot per sortir amb nosaltres (com a amic, no com a Guía comercial).
Creiem que es un contacte molt vàlid ;-))
Les condicions actuals de neu a la zona son excel·lents. A les obagues s'esquia tranquil·lament fins la cota 1200 i a les solanes entre 1400 i 1600. S'hi veien traces de pells a molts dels cims del entorn. La temperatura semblava del mes de març, o sigui bona neu pols a l'alçada i obagues, i primavera transformada a les solanes.
Hem esquiat un dia a Les Arcs (forfait econòmic al hostal, 32.5 € / dia), un dia a La Plagne i un dia a l'Espace San Bernardo (La Rosiere-La Thuille). Aquest últim ens ha sorprès agradablement per l'espectacularitat del descens fins La Thuille (Aosta), de cara al Montblanc i les Jorasses. Sense poder evitar-ho hem acabat cada dia amb uns 7000 mts. verticals esquiats i les cames fetes un nyap, però quan el temps es bo l’eufòria ens porta a fer excessos ;-))
Algunes fotos a:
http://tinyurl.com/34huys


dilluns, 14 de gener de 2008

Esquí de muntanya, Vall de Boì Dies 12 i 13 de gener de 2008


Dia 12 – Corrunco de Durro
Dia 13 – Vall de Sant Martí – Port de Rus
La previsió meteo per aquest cap de setmana sembla atractiva, el divendres ens hi posaran uns 10 cm. de neu nova i als llocs on encara en quedava una mica pot estar llaminera, per les webcam sembla que a la vall de Boì hi ha una innivació acceptable, dins de les misèries actuals. …O això es el que ens fa creure la febre que portem.
Som 3 ‘jovenets’, la Úrsula en Miquel i jo, hem agafat lloc al hostal Ferré d’Avall de Barruera doncs els nostres ossos reclamen un llit tou.
Al arribar a Barruera el dissabte al mati, el cel està ben tancat i neva una mica, però uns minuts després comencen a trencar-se els núvols a sobre de Durro, mentre que cap a la vall de l’estació d’esquí resta totalment cobert. Decidim pujar a Durro i mirar l’aspecte de la vall que puja cap al Corrunco. La carretera a Durro té uns 15 cms de neu nova però es puja sense problemes, al arribar al pont de la Mola ja es comença a veure cel blau, a la part baixa encara hi manca gruix de neu, però com que la major part del itinerari es sobre pastures decidim pujar amunt. La primera mitja hora resulta una mica embolicada buscant per on superar millor amb esquís els marges i salvar els fil ferrats de pastor elèctric que encerclen les pastures, després ja progressem fàcilment i la neu es excel·lent, el temps continua millorant i aviat tenim sol. Però al guanyar alçada entrem en zona de vent, que en fortes ratxes ens fa trontollar soviet i ens embolica en núvols de neu pols, no obstant el sol cada vegada està mes visible i la vall fa goig. Aquests cops de vent fan que no ens parem gens per reposar ni menjar. A la carena la situació ja es força emprenyadora, però amb el dia net i clar que s’ha quedat, paga la pena continuar amunt.
La situació es complica a pocs metres del cim, ara ja no son ratxes , no para gens i la força ha augmentat molt. Cal lligar-ho tot a les barres metàl·liques del cim, doncs sortiria volant, intentem abrigar-nos i treure les pells, però aviat veiem que no es possible. Me’n adono que la Úrsula està començant a tenir problemes de coordinació de moviments i sembla que no entén gaire el que l’hi diem, això fa que s’encengui la llum d’alarma i l’hi dic a en Miquel que cal baixar immediatament del cim i perdre alçada per protegir-nos del vent, ho fem arrossegant-nos literalment per terra – la neu no està dura i no hi ha perill de relliscar. Tan aviat com podem ens carreguem els esquís a la motxilla i baixem verticalment fins arribar a un nivell on la força del vent ens permeti abrigar-nos i posar-nos uns guants secs. Estem tots 3 ben garratibats i amb clars símptomes d’hipotèrmia – mans i peus ‘absents’ faccions rígides i de color cera, espasmes de tremolors…
Es a dir, no ens podíem pensar que amb un sol lluent al cel, la despesa energètica produïda per el vent fos tan elevada com per entrar en aquesta situació de risc.
A uns 200 metres de desnivell per sota del cim, el vent ja no es tan fort i tan sols ens colpeja en ratxes, ara cal calçar els esquís i continuar baixant. Ho fem sense mes problemes, però ens movem amb una mala traça que fa llàstima, malgrat la excel·lent qualitat de la neu sobre aquestes suaus pendents herboses. Encara ens sacsegen tremolors incontrolables i les mans i peus tot just comencen a reaccionar...
Arribats al cotxe sense cap incident, la Úrsula ens comenta que durant tota la baixada anava mig marejada i sense gaire consciencia sobre si baixava o pujava...
Menys mal que arrosseguem els 3 una pila d’anys per la muntanya i encara hem reaccionat amb rapidesa.
Al hostal, ja ens hem recuperat i relaxat, però a la dutxa els dits de les 4 extremitats reaccionen amb intensa picor, gairebé dolorosa, suposo que indicant encara deficiències de reg de sang, conseqüència de la ‘refrigeració’ intensa passada.
Fem un anàlisi del que hem fet malament: no hem parat per menjar ni beure durant unes 4 hores, no ens hem abrigat bé ja des de les primeres ratxes de vent, i la Úrsula ha portat el cap poc abrigat (només un barret de llana), si el cap es refreda – la capacitat de reacció davant de situacions de risc disminueix perillosament.
Després preparem la sortida de demà, esperant estar ben recuperats, i que no faci aquest maleït vent. Decidim anar cap el Tuc de Carans, el cotxe es deixa al creuar la Ribera de Sant Martí, a la cota 1600 metres, o sigui que esperem poder calçar-nos els esquís immediatament.
Aquest sopar el rebem com si fóssim al Bullit !!!
El diumenge el cel està ben clar i als cims no s’aixeca cap turbulència de neu. Al hostal s’han llevat amablement una hora abans per preparar-nos l’esmorzar i a les 8 marxem amb el cotxe en direcció a l’estació de Boì-Taull. A l’entroncament de la Ribera de Sant Martí, la innivació es suficient per avançar amb pells i creiem que el descens també es podrà fer fins el cotxe. A mida que remuntem la vall ja veiem que l’accés als llacs de Pesso no es esquiable, decidim seguir la vall principal en direcció al Port de Rus, la fondalada té força neu i fins i tot al bosc es progressa sense mes problemes que alguna pedra ocasional mal coberta per la neu vella, al coll ja decidirem si pugem al Raspes Roies, que des de baix es veu amb neu suficient. Ja a prop del coll fem una paradeta de restauració i observem que el cel s’està enteranyinant amb núvols fins i alts, però que indiquen canvi anunciat per la previsió Meteo. Arribats al coll ja s’aixeca una mica de vent, la pujada al cim es fa per la carena i entomarem el vent fins dalt. Ens ho repensem i decidim aprofitar del bon descens des del coll, de fet notem el sobreesforç d’ahir i això ens ha restat empenta. 
La baixada es una delícia, obrim la traça primer en neu pols compactada (i alguna crosta sorpresa) i després en una pols excel·lent que ens compensa del ensurt d’ahir. Fins i tot el boscs, que es força dens, ens deixa gaudir l’esquiada fins el mateix cotxe.
No obstant, si no torna a nevar – i força – la situació està sota mínims.
Podeu veure les fotos, mapa i perfil a:
http://tinyurl.com/25htth