dimarts, 25 de març de 2008

Esquí de muntanya a la vall de Marcadau – Pont d’Espagne




del 16 al 21 de març del 2008
Per els dies entre Rams i dilluns de Pasqua volíem anar al Queyràs, però la inestabilitat meteorològica anunciada ens ha fet canviar d’objectiu cap al Pirineu francès – Refugi Wallon – on ens hi quedarem fins que el temps ens demostri que cal marxar. Sortim el diumenge 16 (Úrsula, Broch i jo), al aparcar a Pont d’Espagne l’ànima ens baixa als peus, la neu es veu molt lluny i la motxilla pesa massa – sobretot amb els esquís a sobre. Sortosament, al cap de 20 minuts ja podem calçar els esquís, la pista de fons encara conserva prou neu per pujar-hi amb tranquil·litat, doncs es a l’obaga i la màquina de trepitjar-la ha anat compactant una base suficient. Per algun motiu estrany els peus em fan força mal i pujo molt lentament, al cap de 1 hora decideixo parar per fer-me un massatge, llavors me’n adono que he canviat els botins de peu (les carcasses no) – al tornar-los al seu peu correcte sento una immensa felicitat i en Broch i la Úrsula es peten de riure per la meva badada. Una més per recordar al historial…
A la cota 1750 s’acaba la pista de fons i la neu es massa escassa per poder anar contínuament amb els esquís als peus, cada pocs metres ens els traiem i tornem a posar, però mes val portar-los a l’esquena i no perdre tant de temps en maniobres, arribem al refugi al cap de 3 hores de sortir del cotxe. D’aquí cap amunt ja hi ha continuïtat de neu per poder aprofitar els dies, encara que a les soleies cal cercar el pas dels torrents per on encara estan coberts de neu.
Feia una pila d’anys que no estava al refugi Eduard Wallon, al Pla de la Gola, l’edifici ja té 98 anys i encara que s’ha anat restaurant, s’hi veuen les xacres de l’edat. No obstant continua sent un lloc acollidor i agradable d’estar-hi, les 2 sales de la planta baixa tenen una estufa d’antracita cada una, i s’està molt còmode. Hem demanat una cambra per els 3, doncs amb una estada de 5 o 6 dies resultarà més fàcil tenir-ho tot recollit, es petita però suficient i els somiers son de ballestes de fusta, molt còmodes. També pujo a tafanejar a la mansarda, on hi ha el dormitori col·lectiu, les lliteres son totes individuals i de fusta, es veu que no fa gaire que ho han restaurat i té tot molt bon aspecte.
Ens comenta la noia que fa les funcions de guarda del refugi (el titular no hi es aquests dies) que de moment no hi ha cap mes client, però que el proper cap de setmana ho tenen complert – malgrat que la previsió de la meteo anuncia mal temps a partir del divendres. El sopar està força bé i es abundant – però a l’esmorzar hi manca una mica d’imaginació – son les torrades, una mica de pa de pessic i una magdalena, tot de paquet industrial, i les racions de mantega i melmelada habituals, el cafè, llet i té es abundant. Aquest nivell als àpats es mantindrà tota la estada.
El dilluns fa prou bon dia, tan sols uns núvols alts enteranyinen una mica el sol, la temperatura es alta per ser finals de març. Marxem cap a la vall de Cambalés, primer sortejant els torrents mig destapats de cara al E. i a la cota 2000, quan la vall puja cap al oest, ja hi ha continuïtat de neu per escollir lliurement la ruta. Anem cap al Col d’Aragon amb l’objectiu de pujar al Cambalès i potser fer la volta per el costat d’Espanya – retornant per el coll de la Facha, la neu està molt compactada i la superfície una mica primavera, la progressió es bona i còmoda. A la cota 2650 la neu ja es molt dura i amb alguna crosta de pols ventada, doncs la temperatura encara no l’ha estovat. En aquest punt la Úrsula te problemes amb les pells, el doblec de la pell que subjecta el tensor de davant ha perdut adherència i la peça l’hi marxa pendent avall… baixa a recollir-lo i fa un invent amb cinta americana que l’hi permet tornar a fixar la pell i la peça al seu lloc, però uns metres més amunt es repeteix l’incident i el procés amb l’altre esquí. Aquestes punyetes ens entretenen força temps i al arribar al coll d’Aragon decidim retornar avall per on hem pujat, doncs no ens refiem gaire de les reparacions fetes. El descens es franc i agradable, primer amb neu primavera en superfície, i que desprès ja es fa mes pesada. Per ser el primer dia ho hem passat força bé, malgrat el canvi de plan. L’entorn d’aquestes valls es fantàstic.
La previsió per el dimarts es de mal temps i es compleix la profecia, el dia comença amb núvols i boira i està nevant, la visibilitat es molt reduïda. Ens quedem a la sala del refugi, llegint una pila de revistes La Montagne i Pyrenees del CAF. Les estufes donen confort i la tranquil·litat es absoluta. A les 14:00 el sostre de núvols s’enlaira una mica i tenim una mica més de visibilitat, decidim sortir a caminar una mica i remuntem cap al coll de Marcadau. La neu que ha caigut es molt molla, pugem uns 70 minuts fins que entrem de nou dins el núvol i perdem la visibilitat, sabem que no estem gaire lluny del coll, però a les palpentes no paga la pena pujar amunt, baixem seguint les traces de pujada, que ens ajuden a endevinar una mica el relleu. La neu humida es deixa traçar prou bé i som de nou al refugi a les 2 hores d’haver sortit, com a mínim ens hem espolsat una mica la mandra. Al refugi hi arriben en Pito Costa i 3 companys mes, el diumenge varen anar dels Baños de Panticosa al refugi Ledormeur, ahir varen fer el Balaitus – ens comenten que la xemeneia de les Neus estava molt complicada, van tornar a dormir al Ledormeur i avui han passat a les palpentes per el coll de la Peyre Sant Martin i el de la Facha fins aquí. Es agradable retrobar-los i repassar vivències amb bon humor. Ells demà marxen cap a Les Oulettes de Gaube. Al vespre continua la boira i comença a nevar.
La previsió per el dimecres i dijous es bona, però al llevar-nos està nevant amb certa intensitat i sense gens de visibilitat, la temperatura ha baixat molt, a l’exterior marca – 10º C. Ens dediquem a preparar el material per sortir, amb l’esperança de que la previsió meteo no sigui errada. A les 10:00 arriba el primer estrip als núvols per la part de l’aresta de Peterneille, decidim remuntar per la vall d’Arratille i escollir l’itinerari segons com evolucioni el dia. Hi han uns 10 cm de neu nova. Travessem el pont que hi ha a uns 100 mts del refugi i remuntem cap un collet que hi ha just davant nostre, dalt del llom ens cal baixar uns 20 mts per entrar a la vall d’Arratille i seguir vall amunt, al guanyar alçada augmenta el gruix de la neu nova, els núvols ja tan sols s’enganxen als cims mes alts i sembla evident que farà bon dia. Amb aquestes condicions el paisatge es espectacular, disfrutem fins i tot obrint traça de pujada. Al arribar al llac gran d’Arratille ens atrapen el Pito i la seva colla, que continuen cap al coll, mentre nosaltres fem una mossegada i ens assadollem del escenari que ens envolta, les puntes del Vignemale ja apunten darrera del coll d’Arratille. Al arribar al coll el vent emprenya una mica, els amics ja han començat a baixar la primera pala cap a la vall del Ara, per després remuntar al coll dels Mulets i saltar a Les Oulettes de Gaube. El Vignemale té un aspecte esplèndid amb la neu nova a les dretes pendents davant nostre. Nosaltres tres ja estem pensant en la qualitat generosa de la neu que ens espera per retornar al Wallon… La neu humida d’ahir, ara es una sòlida base dura, recoberta per la neu nova, que al coll son uns 25 cm de pols. Temperatura freda i bon sol, el descens es una intensa disfrutada. Fem una parada per desabrigar-nos i veiem com a la solana de la carena del Pouey Laou ja s’hi formen purgues d’allau que baixen al fons de la vall, cap problema per nosaltres, que circulem per l’altre costat del riu. Arribem de nou al refugi i reposem al sol, mentre digerim l’eufòria de la sortida. Això de sortir sense cap objectiu clarament definit, tan sols per aprofitar el que millor aspecte tingui, ens està resultant una activitat molt relaxada i agradable.
El dijous la meteo també compleix, anem cap el Coll de la Facha, la pujada fins la cota 2200 es una mica rebuscada, doncs està exposada al sol i cal aprofitar les pendents amb neu suficient, en algun tros la neu dura fa que les voltes siguin una mica compromeses, i l’Úrsula i jo ens posem els esquís a l’esquena, la resta de la pujada no presenta cap problema, però el vent a 2500 torna a ser molt emprenyador. Pensàvem baixar una mica per el costat d’Espanya i retornar per el Col d’Aragon o per el de Marcadau, però el vent ens fa canviar d’intenció, baixem uns 200 mts per el torrent que hem pujat, i flanquegem per sota del pic de La Falisse, seguint un balcó gairebé horitzontal que ens porta a sota del coll de Marcadau. La neu ja no es la d’ahir, hi ha una crosta emprenyadora i cal cercar les orientacions més soleiades, doncs es on la crosta està mes sòlida. Com que el coll es veu proper, hi pugem – resulta que fins ara ja hem fet els 4 colls que salten a Espanya des del Wallon, bona pràctica per situar les valls frontereres de la zona. Al fons es veu perfectament la vall de Panticosa i l’embassament de Bachimanya. Continua aquest emprenyador vent dels colls, i retornem cap al refugi, amb la sorpresa que al entrar a la clotada just sota del flanqueig d’abans, retrobem la fantàstica qualitat de neu pols d’ahir, que s’ha conservat perfectament al no tocar-hi el sol, des de la plana de Loubosso ens parem a valorar si hem fet bona cal·ligrafia a les pendents que acabem de baixar, i estem d’acord en que superem l’aprovat…
A la tarda es comencen a veure núvols foscos per França, la previsió confirma que demà canvia el temps i entra una depressió forta per uns quants dies. O sigui que demà divendres, si el temps no llueix de bon matí, ja podem marxar avall.
El divendres la meteo també compleix la previsió, el cel està ben emplomat i desprès d’esmorzar ens acomiadem del refugi i marxem cap al cotxe. Al vespre ja som a casa i la informació del temps confirma una forta depressió que s’instal·la al Pirineu…
Malgrat la renuncia al programa original d’anar al Queyras, considerem que hem aprofitat força la decisió de quedar-nos al Pirineu occidental i tornem contents de la estada al Wallon.
Les fotos son a:
http://tinyurl.com/2llqbu

dimarts, 4 de març de 2008

Esquí de pista al Arlberg - Austria




Aquesta vegada intentem repetir la fabulosa experiència d'esquí de pista al Arlberg (Àustria) que varem gaudir al 2005, amb un gruix de neu pols i baixes temperatures que recordarem sempre. Ara som 8: Josep i Montse, Ramon i Pepa, Esperança, Úrsula, Ricard i Teia. Hem contractat un paquet de serveis compost per: 6 dies de Arlberg-skipass, set dies de mitja pensió al hotel Valluga (3*), vols BCN-MUC-BCN (Lufthansa), cotxe de lloguer per tota la setmana. L’agencia es Tourist Forum, que ens oferia un preu aprox. de 1300 € per cap.
El llistó el teníem posat molt amunt i aquest any la meteo es molt diferent, hi ha força neu però l’ultima nevada va caure el 7 de febrer y ja fa 3 fies que les temperatures son d’Abril… o sigui que cal resignar-se a les condicions actuals i disfrutar-les al màxim – en realitat hem gaudit d’uns dies de primavera magnífics que fan gaudir del paisatge i acceptar els canvis de qualitat de la neu imposats per el sol. A les cares nord i valls altes es conserva en pols, però al perdre alçada es transforma ràpidament en ‘sopa’ (encara que al començar la jornada estigui dura).
Per nosaltres, un dels atractius millors del país es que no han cedit a la temptació de construir grans blocs d’apartaments i han conservat l’arquitectura original dels pobles. Es un goig per la vista ¡!!
Hem anat alternant, esquiant uns dies al conjunt St Anton, St Christoff, Stuben, Albona, uns altres a Zürs, Lech, Zug (on hem trobat les millors condicions) i un dia a Rendl.
Dels 6 dies d’esquí, 4 han estat brillants de sol i bona vista, 1 regular i 1 dolent (visibilitat molt reduïda i pluja fins els 2200 mts), no podem pas queixar-nos. Hem esquiat una mitjana de 7000 mts verticals al dia (els de bon temps) i hem tornat al hotel amb el cos fet un nyap de cansament, ens hem fet un fart de riure, hem menjat i begut satisfactòriament – i el que es potser més important – no hem sentit les animalades de la campanya electoral espanyola ¡!!
O sigui que hem practicat un hedonisme sense complexes ;-))
Comentaris sobre els serveis:
El vol BCN-MUC era operat per Spanair – ens van cobrar 30 € per cap, per el material d’esquí, malgrat que la tarifa de Lufthansa (el nostre bitllet) es de 20 €. Però a la tornada Lufthansa no ens va cobrar res (es la diferencia entre ‘fer el viu’ i actuar amb intel·ligència).
L’hotel Valluga necessita una bona renovació de l’edifici (sembla que ho van fent per parts), la nostra cambra encara té la pica del lavabo no separada del dormitori, la calefacció i aigua calenta no va funcionar una tarda-vespre, els mescladors d’aigua dels banys son molt inestables (impossible estabilitzar la temperatura), la tapa dels wàters te tendència a tancar-se sola si no l’aguantes oberta. Els esmorzars son una mica pobres de varietat (s’agrairia fruita fresca, pastisseria, varietat d’embotits i formatges), però els sopars son correctes i ben presentats. El tracte del personal es correcte i també la neteja de les cambres. Considerant el preu pagat, crec que les 3 * es queden una mica curtes…
Els vehicles eren una Volkswagen Multi-van i un Audi A3, al M-van hi carregàvem la major part del equipatge + esquís + 5 persones, i al A3 la resta i 3 persones – la combinació ha estat adequada.
La tornada va resultar complicada per el mal temps que feia en la zona de Austria-Baviera, grans congestions a la autopista que ens haguessin fet perdre el vol – si no estès endarrerit - en realitat no ens va servir de gaire, doncs a les 17:00 el van cancel·lar (com molts altres al aeroport de Munich) ens va tocar fer una gran cua de 3 hores per accedir a les alternatives de retorn que hi havien disponibles. Sortosament, ens va sortir bé la estratègia de fer cua a diferents mostradors, al que hi varem arribar abans ens van adjudicar els últims seients que quedaven al últim vol de la nit cap a Barcelona, on hi aterràvem a mitjanit.
La pinzellada final desagradable va ser que l’equipatge de l’Esperança no va arribar en aquell vol, no en tinc confirmació però suposo que ara ja ho te tot.
Les fotos son a:
http://tinyurl.com/2fch36