dimarts, 19 de maig de 2009

Rosari i Baciver des del aparcament del Orri, a Beret - 16 i 17 de maig 2009



-->
 Malgrat la generosa innivació d’aquesta temporada, ja fa dies que les temperatures son molt altes, amb la isoterma 0º C mes amunt dels 2700 metres. Amb aquesta perspectiva decidim anar a un indret que en aquesta època ja no acumula tanta gentada, una volteta per la vall del riu Malo…
Som en Xavi Gregori, Manel Broch, Eduard Lluís, Josep Càncer i jo.
Sortim divendres per anar a dormir a Unha, hem descobert que la majoria dels albergs i hotels de la vall son de vacances, però hem trobat a Unha l’hostal Escuils, que està obert. Es un petit establiment que tan sols ofereix la cambra i l’esmorzar, i descobrim encantats que la mestressa vol llevar-se prou aviat per servir-nos a les 5:30 del matí, som els únics hostes. Aquesta generosa disposició es poc usual fins i tot en molts refugis de muntanya. Per agrair l’hi la acollida afegeixo una mica de publicitat, el telèfon 973 646 069 i el preu, 45 € per l’habitació doble amb esmorzar inclòs (o sigui 22.5 € per cap), les cambres son correctes i netes, amb bany i TV.
Una referència a recordar en aquesta vall tan espatllada per el tipus de turisme que l’ha envaït.
Per sopar, ens cal baixar fins Arties per trobar obert un lloc on poder menjar.
El divendres a la nit ha baixat prou la temperatura per que la neu regelés de manera consistent. Deixem el cotxe al aparcament de l’Orri i calcem els esquís immediatament, el cel està totalment lliure de núvols i la carena del Aneto i Maladetas encara té els tons rosats de les primeres llums, remuntem la vall massa acostats al riu i això ens obliga a descalçar breument els esquís, 3 vegades, abans d’arribar a la petita represa d'on agafen l’aigua per la neu artificial de les instal·lacions de Baqueira-Beret. Travessem el llac a poca distància de la presa i el voregem fàcilment per la riba S.E. desprès guanyem alçada per l’ample cubeta dels estanys de Baciver-Rosari, tots ben colgats de neu, ocasionalment sentim l’aigua brogir per sota de la neu, en alguns punts s’ha ensorrat la gruixuda crosta (entre 1,5 i 2 m.) i queda al aire el torrent amb caudal intens, el Pic de la Llança presenta un aspecte molt alpí, amb les marcades canals ben innivades. La neu està en condicions perfectes per avançar segurs i ràpids, posem les ganivetes a l’ultima rampa abans del coll de Rosari, arribats a dalt veiem unes bones cornises penjades sobre la riba del Pallars, que farien complicat baixar directament des del coll.
Pugem al Pic de Rosari amb neu que ja comença a marcar una traça fonda de 10 cm. i en algun moment s’esllavissa, ja fa hores que hi pica el sol... ens relaxem una bona estona al cim, gaudint del dia esplèndid i mesurant amb la imaginació la gran massa de gent que deu estar avui i demá a la gelera del Aneto, que es veu en excel·lents condicions de neu.
Iniciem el descens per les atractives pales S.E. i S. que baixen fins l’estany de la Garrabeia, es aquella neu primavera dels somnis, amb uns 5 cm. mig fosos sobre una base dura. Llàstima que al perdre alçada canvia ràpidament i a la cota 2100 decidim que no cal arribar al llac, la base ja no suporta gaire bé el nostre pas. Fem un altre paradeta imitant les marmotes al sol, i desprès de posar les pells remuntem fins la Forqueta d’Arreu per tornar a la vall de Riu Malo. El descens fins l’Orri no porta més complicació que maniobrar amb neu pesadota, ara ja no seguim les traces de pujada, sinó que ho fem per la seqüència de cometes a mitja alçada que ens permet arribar a tocar del cotxe amb els esquís als peus. Ara ja s’han aixecat nuvolades i fins i tot podria caure algun ruixat. De retorn al hostal ens refem amb un bon bany i baixem a Arties de nou, per omplir la panxa amb un dinar restaurador.
Al tard, ja es fa evident que la temperatura ha pujat força, probablement demà veurem núvols de bon matí. Mentre fem un mos per sopar, els més ‘culers’ bavegen de satisfacció amb la Lliga que acaben de guanyar – a la bestreta – i cap al llit que demà cal matinar de nou...
Quan a les 5:00 sona el despertador, miro per la finestra i veig que tan sols un 50 % del cel està serè, sembla que les hores hàbils per avui son més curtes que ahir, tornem al Orri per fer una pujada directa al Pic de Baciver, ahir contemplarem la seva atractiva pala i aquest serà l’objectiu per avui. Quan ens calcem els esquís, la neu no ha gelat i encara es ben molla, ara ens enfilem cap al collet evident al E. de la valleta i podem pujar sense descalçar-nos gens, sembla que els núvols s’aclareixin i aviat ens escalfa el sol. Avui anem més lleugers que ahir, probablement perquè hem dormit més hores, som al cim a les 10, hi ha una cresta de neu important, que gairebé cobreix la creu de metall al cim, no fa fred, però fa un vent emprenyador que no convida a reposar gaire, aviat sortim avall, però la pala que somiàvem està amb una decebedora crosta irregular que no aporta gens de satisfacció per aquests primers metres de desnivell, sortosament quan la pendent es més suau, la base suporta millor el nostre pas i malgrat ser de neu pastosa encara permet encadenar girs sense patir gaire, però cal vigilar al apropar-nos als rocs i vegetació, doncs s’enfonsa bruscament amb risc per les dents, nas, i altres peces...
Arribem al Orri abans de migdia i passem plana de l’activitat muntanyenca, prou satisfets amb els resultats...
La darrera etapa del dia també resulta restauradora, amb un excel·lent menú de diumenge a Salas de Pallars ;-)))
Aviam si les temperatures de nit es refreden una mica i encara podrem aprofitar raonablement la molta neu que queda.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Aran%2016%20i%2017%20maig%2009/index.html