Per complementar la sortida feta al acabar el 2012, amb l’Eduard Lluís, quan tan sols varem fer un petit tast d’aquesta zona per la inestabilitat de la neu en tots els indrets, ara hi torno per aprofitar una finestra de bon temps i amb l’esperança de que la neu ja ens deixi voltar amb mes tranquilitat.
En som 6, desprès d’algunes baixes per motius de salud, hem quedat:
Jaume Aguade, Miquel Surinyach, Manel Broch, Jordi Ossó, Jordi Monterde i jo.
Ens allotjem a un petit hotel de Jausiers, des d’on ens anirem movent per les diferents branques de la vall.
La tria d’itineraris ens ha portat primer al Alpet (dia 16) just a sobre de Maljasset, es un cim molt bonic, ideal per esquí - menys el bosc a tocar d’una antiga pedrera, que es francamente incómode per la forta pendent i densa arbreda, deixem el cotxe al aparcament desprès de l’esglesia, a les 9 del matí estem a -14º C, sortosamente sense vent, cel net i bon sol. Unes traces recents ens aclareixen qualsevol dubte sobre per on passar i gaudim al máxim d’aquest gran día. Al bosc, de baixada es senten els despenjaments d’en Monty que descobreix la duresa d’aquesta mena de ginkana amb esquís, entre branques i neu mol fonda. Malgrat tot, al acabar fem una cara de satisfets gairebé beatífica.
Itinerari 52 de Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye, de Arnaud Guillaume.
991 metres verticals
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034245
L’endemá dia 17 hi ha una cursa *Snow-Trail* a Saint Paul sur Ubaye, decidim cambiar de vall per estalviar-nos embussos a l’estreta la carretera, anem a la vall del coll de Larche (el pas a la Occitània italiana), deixem el cotxe abans d’arribar al coll i ens enfilem per un torrent que ens portará per la vall de l’Orrenaye fins el collet de Vauclave, avui corre un airet suau que talla l’alé, peró quan sortim de l’ombra el sol ens revifa, tota la vall puja molt suaument i s’em fa molt llarg, probablemente he acumulat cansament d’ahir, la pala final fins el cim de la Tete de Vauclave es molt dreta i decideixo quedar-me al coll per reposar, al cim hi pujen tan sols en Jaume i en Manel deixant els esquís a pocs metres del coll, el collet s’aboca a Italia i es un gran espectacle de neu i cims que estripen els núvols, la baixada també resulta una mica soseta i alguns nuvols ens fan perdre una mica la visió dels relleus, com que no cal fer gaires girs no presenta cap problema, i els espadats i cims que la formen hi posen tot el que cal per gaudir-ne. Ja en tenim un altre al calaix.
Itinerari marcat al mapa TOP 25 3538ET, uns 700 metres verticals
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034269
El dilluns dia 18 tornem a la vall de Saint Paul d’Ubaye, l’objectiu es el Plateau de Bouchiers, que penja just a sobre del poble, també trobem traces velles, i les seguim sense estar segurs si van on volem, hi ha sort i tornem a gaudir d’un itinerari genial, tant per el bosc que es força menys espes que el del dissabte, com per l’elegant pujada final per la carena, que es va estrenyent fins el mateix cim (de *Plateau* res de res !!) pensavem baixar per el costat oposat, peró quan veiem la dreta i estreta cresta, carregada de cornises penjades com la decoració de gelats, decidim tornar per on hem pujat – malgrat que des del cim hi han unes traces espectaculars que baixen verticalment i que ens deixen el cor encongit. Un altre encert de bon temps i bona neu ...
Itinerari 47 de Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye, de Arnaud Guillaume.
1200 metres verticals
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034323
El dimarts dia 19 es el ultim dia disponible i decidim anar a fer un itinerari que surt de Sainte Marie, a l’estació d’esquí de Vars, es puja primer amb 2 telesquís i entrem flanquejant entre el bosc, avui estem obrint traça nova per uns 30 cms de neu pols acumulada, encara que s’en veu alguna de raquetes que acaba a la cabana de Le Vallon. Desprès d’inspeccionar la cabana ens enfilem a la carena de Selles cercant la cota que dona la resenya, son pales netes i amples que permeten guanyar alçada sense patir gaire, ara hem de cercar el flanqueig per entrar a la coma alta de Chagnon i desprès pujar al cim de Les Couniets, la resenya ja avisa que es una zona *assez raide et avalancheuse*... ens ho remirem moltes vegades i creiem que no está el terreny prou fiable per passar-hi, es un lloc totalment obac i la sobrecárrega de neu es evident, improvisem una baixada per la vall de Le Vallon fins l’aparcament a Sainte Marie, al peu dels telesquís del matí. Acabem una mica frustrats per l’obligat canvi, peró també ha estat un gran dia de paisatges magnífics, i especialment el descens mirant al fons Le Pelvoux, La Meije i els Ecrins...
Itinerari 45 de Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye, de Arnaud Guillaume.
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4034372
Ja feia anys que no encertavem un temps i condicions de neu tan espléndids, Haleluiah !!!
El dimecres dia 20 tornem cap a casa satisfets i amb l’esquelet content de no tenir que pencar un altre vegada.
Podeu veure algunes fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Haute%20Ubaye%20del%2016%20al%2019%20de%20febrer%20de%202013/index.html
i també el bloc d’en Jaume Aguade: http://muntanya.jaumeaguade.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada