Alta Ubaye, Alps de l'Alta Provença, França - 

dies 28-29-30 de desembre 2013

 Com ja hem fet altres anys, els dies entre Nadal i Cap d’Any que no son tan familiars, intentem sortir a fer un tast de la temporada d’esquí de muntanya que tot just comença, i així cremem una mica els excessos gastronómics recents.

Aquesta vegada tan sols som dos, l’Eduard Lluis i jo anem a l’Alta Ubaye, al llogarret de Maljasset, final de la carretereta practicable a 1.905 metres d’alçada. Ens en havien parlat l’Arnau Blanc i la Rosa quan compartíem algunes rutes al proper Queyrás.

Realment, els Alps presenten un gran contrast de població i desenvolupament entre els centres turístics de gran anomenada i d’altres petites i modestes valls, que encara semblen pertànyer a un altre mon i època, aquest es també el cas de la valleta de Maljasset.

Ens allotgem a la Gîte La Cure, suggestiu nom que indica la antiga vivenda del capellà, la casa deu tenir uns 200 anys i ha estat reconvertida en allotjament. L’Hubert i la Klyte ens ofereixen bona atenció i bona teca. Estem els 2 sols a una cambra per 6 (lliteres) amb WC/dutxa.

L’arribada la fem conduint per neu des de Saint Paul sur Ubaye, uns 15 kms abans. Neva i bufa un vent emprenyador que no dona gens de confiança per rodar en aquesta carretereta estreta i sense gaires proteccions, sortosament el cotxe respon bé i arribem sense problemes, però ens cal tirar de pala per fer una mica d’espai i aparcar el cotxe, ens alegra haver arribat abans de fosc, la casa queda uns metres a sota la carretera i cal traginar els trastos a coll.

El dia 28 fa un bon sol, però a les carenes es veu com bufa una bona barrufa, l’Hubert ens aconsella que no ens emboliquem a cap pendent forta, hi ha molta neu i sempre ha caigut bufant vents forts, la rosa dels vents que utilitza Meteo France per indicar les orientacions amb sobrecarrega de neu i el risc de plaques en diferents colors, ara es NEGRE en totes les orientacions.

Seguim els bons consells i anem cap a la vall de Mary, a la part baixa hi ha un bon bosc de làrix que ens permet obrir amb tranquil·litat una bona traça en neu fonda, la pujada aquí es força dreta, però sense risc de plaques, no obstant quan s’acaba el bosc el vent ja emprenya força. Com que ara la vall es prou ample i amb poc desnivell, anem pujant aguantant les ventades i ja notem que trepitgem sempre una sèrie de diferents plaques que es trenquen i ens hi ensorrem sovint fins gairebé el genoll, es evident que en pendents mes dretes aixó ens ho posaríem per barret. 

Primer ens deixem dur per l’optimisme i pensem que el vent afluixarà i podrem arribar al collet del fons de la vall, no obstant, les bufades sovint ens fan trontollar l’equilibri, i arribats a la borda Bergerie Superieure ens hi aixopluguem per menjar una mica, treure les pells i apretar les botes, i tirem avall, en aquest terreny obert el vent i les plaques resulten força emprenyadors, molt lluny del gaudi que cerquem, sortosament el bosc de làrix ens acull aviat i ja podem fer una baixadeta llaminera amb neu pols entre els arbres, i fins Maljasset.

Per l’endemà dia 29 es evident que cal cercar rutes entre el bosc, com que de neu no en falta, anirem al Aiguillon de Mirandol, es surt de La Petitte Sarenne, un poblet proper a Saint Paul, la pujada es per la cara nord i primer es fa per dins d’un bosc dret i força espès, sortosament s’endevinen traces anteriors i no ens cal fer tasques d’exploració, es un dels boscos clàssics de *melezes* (làrix) que ja ens han portat bones experiències en entorns propers, la pujada es molt bonica, i avui ja no fa gens de vent, arribem sense problemes al collet i fins i tot al cim ens podem permetre seure tranquil·lament i prendre el sol, hem fet uns 1000 metres verticals. El paisatge està esplèndid amb tanta neu, el descens està prou bé, primer neu compactada irregularment per el vent i desprès un bon tros de jugar amb la neu pols entre arbres no gaire tancats, quan el bosc es posa mes dret la neu ja no es gaire bona, al perdre alçada està mes pesada i les traces velles resulten sovint un carril del que costa escapar-se, arribem a La Sarenne ben estomacats de cames però satisfets del primer cim amb un bon gust de boca. A la Gîte ho celebrem amb una morena Sauvage – la cervesa artesanal que es fa a la vall i que es excel·lent.

El dia 30 tenim pensat fer una sortideta curta per acabar a l’hora de dinar, i marxar cap a Barcelona, el coll de Vars està obert i pot ser un bon lloc per aquest tipus de sortida curta, l’Hubert ens explica que cada cap de setmana hi va molta gent i que hi veurem traces arreu. O sigui que sortim amb aquest plan, però arribats al coll no hi ha cap traça enlloc i al collet on volíem anar per accedir a la carena, s’hi veu una gran i espectacular placa de neu mig despenjada, baixem a les pistes d’esquí que hi ha a l’altre costat i ens hi parem buscant una alternativa diferent, però desprès de molt remirar arribem a la conclusió que qualsevol accés a les carenes es amb pendents que poden despenjar-se, no es cap casualitat que en un diumenge de bon sol i molta neu no es vegi cap traça de pells enlloc....

Resignats decidim tornar cap a casa sense cap altre activitat.

El neguit per començar la temporada sempre ens porta a esperar el toc de sort de bon temps i molta neu, aquesta vegada aquests 2 factors hi eren, però cal esperar encara uns dies perquè s’estabilitzen les pendents – paciència...

Amb l’Eduard hem comentat que en aquesta vall potser es més pràctic allotjar-se a Saint Paul sur Ubaye, esta a menys alçada i hi han mes itineraris a mà per triar, ens hem quedat amb ganes de tornar-hi a la primavera....

Podeu veure les fotos a:

http://rgodia.cat/EM%20Haute%20Ubaye%2028%20i%2029%20des%202012/index.html