El Càmping Palafavera, a la capçalera de la Val Zoldana, ens ha allotjat els 15 dies amb una eficàcia i professionalitat que ens han deixat gairebé bocabadats – en part potser també per el gran contrast amb la ineptitud (per dir-ho elegantment) de la gerència del càmping de l’any passat.
L'Angelo Cristiani i el seu equip son la maquinaria adequada per fer joc amb la ubicació geogràfica perfecta del càmping que gestionen.
Les necessitats atípiques d’un grup nombrós de gent, com el nostre, han estat previstes amb un ull clínic que sempre s'adelantava a les situacions crítiques i el resultat ha estat la satisfacció unànime de tots el participants. Si volguéssim puntuar-ho com els exàmens universitaris, aquesta experiència al peu de La Civetta i el Monte Pelmo rebria una matrícula d’honor.
La meteo de Dolomites, típicament molt inestable per ser la separació entre el mar Adriàtic i Centreuropa, ens ha respectat amb poques precipitacions i ens ha ofert un espectacle de jocs de llums i núvols estripant-se als cims, agulles i parets, que eren el decorat perfecte a les nostres excursions, ferratas, turisme, ciclisme, experiències gastro-visuals a la gelateria i *dolce fare niente* al mateix campament.
He fet alguna excursió modesta, sempre fàcil de decidir en aquestes muntanyes on no t’equivoques mai i sempre descobreixes paisatges impressionants, encara que no estiguin als *Top twenty* de les atraccions turístiques famoses.
La volta al massís del Pelmo es probablement la que m’ha omplert més, doncs els 360 graus del circuit son una variació continua de vistes a les valls del voltant i a les grans parets, agulles i esperons que hi han a sobre del camí, la volta a les Tre Cime de Lavaredo i la del Nuvolau i les Cinque Torri son força mes turístiques en nombre de gent, però el paisatge no en surt perjudicat, els altres cims que he fet, com el Coldai, el Croz, el Corvo i el San Sebastiano també han farcit molt bé les expectatives, encara que siguin prou modestos.
En l’aspecte BTT hem quedat una mica frustrats, probablement perquè no portant la informació adequada, hem anat a parar a llocs sense sortida – però sempre amb un paisatge magnífic. Els que han fet realment Festa Major han estat els companys ciclistes de carretera, que han pogut rodar a pleret per alguns dels ports i circuits mítics.
Podeu veure algunes de les fotos (meves i de companys) a:
http://rgodia.cat/Llista%20campament%20Dolomitas%20agost%202012.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada