Circuit amb esquís per la serra d'Ensija

El primer dia sense les fortes ventades d’aquesta setmana era el diumenge 8 de març, i amb en Miquel i l’Eduard hem pensat que seria una bona ocasió per anar a la serra d’Ensija, abans que les temperatures malmetin la bona i poc usual innivació que tenim al prepirineu. Aprofitem descaradament la informació i comentaris de la ‘piulada’ d’en Jaume i companys del 14 de febrer (http://cegesqui.blogspot.com/2009_02_01_archive.html) i decidim invertir el sentit del recorregut, de la Pleta de la Vila pugem per el camí clàssic del refugi i anem directament al Cap de la Gallina Pelada, baixem al refugi i remuntem cap a la Creu de Ferro, per baixar per el torrent de Llobateres i retornar a la carretera que mena novament al punt de sortida.
La temperatura a la pujada ens fa creure que la neu estarà en molt bones condicions per baixar, doncs al bosc obac està compactada i sense crosta, sortint del bosc, el sol ens transporta ja a una temperatura de primavera que permet circular en camisa… atmosfera neta i clara, lleugera brisa suficient per no passar calor, el camí està molt marcat per esquís, raquetes i botes, però s’avança molt bé, gracies a que està totalment compactat. Al refugi hi ha gent que ha pujat trineus de plàstic per jugar – no he entès mai aquest delit per fer-se mal de la manera més imbecil.
Des de la Gallina Pelada el panorama es magnífic, la carena té molta neu i bones cornises sobre la vall de Peguera, els rasos també tenen força neu. Ens entretenim repassant o intentant endevinar la toponímia dels cims, en Miquel ha retrobat aquí alguns antics amics – curiosament alguns l'identifiquen com ' ah, sí, ets aquell que fa vi a casa!!!, i es que la publicitat està basada en destacar per fets diferencials….
Alguns d’ells decideixen venir amb nosaltres al circuit que volem fer. La baixada des del Cap de la Gallina Pelada fins al refugi està decorada per moltes ‘crestes d’onades sòlides’, resultat de les fortes ventades, es divertit combinar els girs evitant-les i aprofitant les superfícies més regulars. El refugi està guardat i hi veiem una vintena de persones que hi han arribat amb diferents objectius…
Reposem les pells i marxem cap a la Creu de Ferro, a dins de la coma el sol ens eescaldufa de valent, dalt de l’ample carena ja comença a faltar la neu, de la Creu caminem uns 50 metres per calçar els esquís a la neu, i comencen la baixada cap a Llobateres, neu primavera a la part alta, al entrar al torrent tenim neu molla a la dreta (sentit del descens) i neu pols humida a la esquerra, o sigui que ens anem combinant el descens entre un costat i l’altre per aquest estret, bonic i divertit tobogan que forma el torrent – decididament, quan hi varen ser en Jaume i la seva colla al febrer, la neu era molt millor, avui hi fem una suada consistent però ens hi hem divertit molt.
Arribats a la carretera (totalment coberta amb gairebé 50 cms de neu) toca remar per remuntar un lleuger desnivell i baixar a la Pleta de la Vila, en aquest curt tros de carretera hi trobem 6 vehicles tot-terreny encallats mentre jugaven a ‘rally de neu’, es una demostració d’alló que diu en Broch, - la capacitat cerebral acostuma a ser inversament proporcional a la potencia del motor del cotxe -.
Resumint, una esplèndida jornada a Ensija amb molta neu, encara que una mica massa de calor.
Potser ja no tindrem un altre oportunitat pe trobar-ho en aquestes condicions.


Les fotos son a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Ensija%20080309/index.html