Inici de Primavera a Sant Maurici i Amitges

 Amb les altes pressions i les recents temperatures altes, estàvem convençuts de gaudir d’una entrada primaveral magnifica; ja feia anys que no anava a Amitges i he convençut a en Broch i a en Castellsaguer per anar-hi a donar un volt. Malgrat el pont de Sant Josep, encara trobem lloc al refugi.
Sortim el dissabte de Sant Maurici a les deu tocades, això de matinar tant per arribar a temps de fer algun cim el dissabte, cada vegada ens pesa més… calcem els esquís tot deixar el Land Rover que ens ha pujat, neu primavera ben transformada, del estany de Ratera amunt ja veiem gent a dalt del Pic de Ratera, el nostre objectiu d’avui. Tot guanyant alçada anem descobrint que la neu està molt irregular i forma unes estranyes làmines inclinades, d’un dit de gruix, que no acaben de suportar el pas dels esquís, esperem que a la llaminera pala de dalt ja estigui millor… però les il•lusions no es fan realitat, el dia es esplèndid, una mica de vent fresc que molesta de tant en tant no ha deixat fondre gaire la crosta d’aquestes làmines, a la baixada ens resulta francament incòmoda, doncs s’encarrilen els esquís contínuament - paciència... no es pot tenir tot !!!. no obstant la resta de factors son tots positiu, o sigui que arribem al refugi d’Amitges ben cofois de la jornada. 

Tenim encara força temps per instal•lar-nos i relaxar-nos abans del sopar, aquesta esplèndida balconada sobre la vall alimenta l’esperit tan sols de mirar al voltant. Malgrat estar totalment ple, en Valentí ens comenta que es el màxim d’aquesta temporada, no tenim en cap moment la sensació de ‘massa ple’ i el servei es excel•lent. Es nota el ‘savoir faire’ del titular i els seus ajudants.
El diumenge som els primers de sortir, probablement la majoria dels que hem dormit al refugi ja marxen avall, acabats els dies del pont de Sant Josep, molts d’ells son de Madrid. Baixem esquiant fins la clotada de la Coma del Abeller, amb neu molt dura, però gens semblant a la d’ahir, en aquest costat es neu primavera totalment transformada, es puja molt bé amb les ganivetes, tornem a tenir vent i força fresc, ens aniria bé que afluixés per estovar una mica la neu a la baixada. A la coma superior ens posem els esquís a l’esquena i grampons als peus, per remuntar fins dalt de la bretxa que obre l’accés a la vall de Cabanes i la pala superior del Bassiero, tot creuar aquest pas el vent ja no molesta tant, tornem a calçar els esquís i arribem al cim del Bassiero, avui la temperatura es més baixa que ahir, o potser es perquè es força aviat, el cas es que la neu no s’estova. 

Gaudim novament del net panorama i dediquem uns minuts a fer l’acostuma’t repàs geogràfic identificant – o intentant-ho – els cims que veiem, unes fotos i baixem fins a tocar de la bretxa per menjar una mica en aquest recer. Després refem el camí, de tornada, i ens calcem els esquís a una mica de plataforma al peu de les parets de granit que tanquen la Coma del Abeller. Neu dura, dura, dura !!! però amb bona adherència, de tant en tant ens aturem per refer les cames de tanta vibració, fins que no entrem al fons de la vall, a tocar del llac de Ratera, no comencem a trobar la neu una mica estovada per el sol, que ens permet acabar el descens fins Sant Maurici amb una mica de relaxament muscular. A les 12:30 som a la parada dels Land Rover, n’hi ha una parell que han descarregat turistes, i a les 13:00 ja sortim avall. A Espot celebrem l’èxit dinant a can Joquim...
Malgrat que les condicions de la neu no han estat tan bones com esperàvem, estem ben satisfets.

Podeu veure les fotos a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Amitges%20210309/index.html

Volta a Vallter

 
 Una escapada de dijous ens porta a Vallter. La neu ha baixat considerablement, en pocs dies d’alta temperatura (isoterma 0º C a 2500 mts) fins i tot de nit i matinada, ha fet desaparèixer molta blancor del paisatge, ja sembla que estesi’m a mitjans d’abril.
Decidim fer una volta al cercle de la vall: Portella de Mantet, Pic de la Dona, coll de la Geganta, cercle superior de Bassibers, Pic de Bassibers, Pic de Bastiments i retorn al aparcament de les pistes.
Arribant a la Portella ja ens refresca un ventet força emprenyador, però no massa fred, que ens acompanyarà fins a migdia. Una mica mes amunt, i força abans d’arribar al Pic de la Dona, la carena no té gairebé neu – esquís a l’esquena – però podem calçar-los de nou al cap de 20 minuts. Tota aquesta ample carena està força despullada de neu, però encara es pot resseguir enllaçant les clapes que hi queden, el fort vent de dies enrere ha deixat al descobert les plaques de regel mes antigues i també moltes de les típiques onades amb cresta que cal vigilar per no deixar les dents per terra.
Al entrar a la coma superior de Bassibers, veiem una placa de vent despresa al mig de la pala del Bassibers, no es gaire gruixuda i encara es veu clarament retallat el trencament de dalt. Pugem alternant neu primavera i algunes clapes dures, del cim seguim la carena cap al Bastiments, primer amb esquís als peus i desprès amb grampons fins dalt del Bastiments. 

El descens el fem primer per la pala que baixa al coll de la Marrana, i desprès entrant a l’esquerra per una dreta pala que mena directament a les fonts del Ter i a la part de dalt de les pistes de Vallter, on retrobem la neu primavera trepitjada i sense canvis sorpresa.
En tot el recorregut hem trobat molts canvis de tipus de neu, reconades obagues amb neu pols molt compactada, crosta emprenyadora on el regel no ha consolidat del tot la capa, plaques ben gelades i primavera molt pesada…
Desnivell acumulat, 1120 mts, en una bonica volta sota un solet que ens ha torrat les arrugues de la cara, i ben contents cap a casa.
Les fotos son a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Alt%20Ter%20120309/index.html

Circuit amb esquís per la serra d'Ensija

El primer dia sense les fortes ventades d’aquesta setmana era el diumenge 8 de març, i amb en Miquel i l’Eduard hem pensat que seria una bona ocasió per anar a la serra d’Ensija, abans que les temperatures malmetin la bona i poc usual innivació que tenim al prepirineu. Aprofitem descaradament la informació i comentaris de la ‘piulada’ d’en Jaume i companys del 14 de febrer (http://cegesqui.blogspot.com/2009_02_01_archive.html) i decidim invertir el sentit del recorregut, de la Pleta de la Vila pugem per el camí clàssic del refugi i anem directament al Cap de la Gallina Pelada, baixem al refugi i remuntem cap a la Creu de Ferro, per baixar per el torrent de Llobateres i retornar a la carretera que mena novament al punt de sortida.
La temperatura a la pujada ens fa creure que la neu estarà en molt bones condicions per baixar, doncs al bosc obac està compactada i sense crosta, sortint del bosc, el sol ens transporta ja a una temperatura de primavera que permet circular en camisa… atmosfera neta i clara, lleugera brisa suficient per no passar calor, el camí està molt marcat per esquís, raquetes i botes, però s’avança molt bé, gracies a que està totalment compactat. Al refugi hi ha gent que ha pujat trineus de plàstic per jugar – no he entès mai aquest delit per fer-se mal de la manera més imbecil.
Des de la Gallina Pelada el panorama es magnífic, la carena té molta neu i bones cornises sobre la vall de Peguera, els rasos també tenen força neu. Ens entretenim repassant o intentant endevinar la toponímia dels cims, en Miquel ha retrobat aquí alguns antics amics – curiosament alguns l'identifiquen com ' ah, sí, ets aquell que fa vi a casa!!!, i es que la publicitat està basada en destacar per fets diferencials….
Alguns d’ells decideixen venir amb nosaltres al circuit que volem fer. La baixada des del Cap de la Gallina Pelada fins al refugi està decorada per moltes ‘crestes d’onades sòlides’, resultat de les fortes ventades, es divertit combinar els girs evitant-les i aprofitant les superfícies més regulars. El refugi està guardat i hi veiem una vintena de persones que hi han arribat amb diferents objectius…
Reposem les pells i marxem cap a la Creu de Ferro, a dins de la coma el sol ens eescaldufa de valent, dalt de l’ample carena ja comença a faltar la neu, de la Creu caminem uns 50 metres per calçar els esquís a la neu, i comencen la baixada cap a Llobateres, neu primavera a la part alta, al entrar al torrent tenim neu molla a la dreta (sentit del descens) i neu pols humida a la esquerra, o sigui que ens anem combinant el descens entre un costat i l’altre per aquest estret, bonic i divertit tobogan que forma el torrent – decididament, quan hi varen ser en Jaume i la seva colla al febrer, la neu era molt millor, avui hi fem una suada consistent però ens hi hem divertit molt.
Arribats a la carretera (totalment coberta amb gairebé 50 cms de neu) toca remar per remuntar un lleuger desnivell i baixar a la Pleta de la Vila, en aquest curt tros de carretera hi trobem 6 vehicles tot-terreny encallats mentre jugaven a ‘rally de neu’, es una demostració d’alló que diu en Broch, - la capacitat cerebral acostuma a ser inversament proporcional a la potencia del motor del cotxe -.
Resumint, una esplèndida jornada a Ensija amb molta neu, encara que una mica massa de calor.
Potser ja no tindrem un altre oportunitat pe trobar-ho en aquestes condicions.


Les fotos son a:
http://godia.arvixe.com/EM%20Ensija%20080309/index.html

Turisme d'esquí a Val d'Aosta

Ja fa temps que tenia ganes de fer un tast de les estacions d’esquí a la Vall d’Aosta, sobre tot desprès de les 2 estades d’estiu amb el campament del CEC (Valseveranche i Vallpelline) , quan vaig tenir la possibilitat de visitar alguns d’aquests recons valdostans.

I aquest febrer ens hem decidit a fer una estada d’una setmana a Courmayeur, per anar fent escapades diàries a les principals estacions d’esquí més o menys properes…

La única setmana possible era la de més moviment per les vacances de Carnaval a França (del 21 al 28), amb l’amenaça dels grans conflictes de tràfic als accessos a les estacions dels Alps, dels que en tenim algun mal record. Per aquesta raó dubtàvem entre anar fins Chamonix per Grenoble, Albertville i Megeve, o voltar per Chambery i Annecy, ja en ruta, al apropar-nos a Valence sentim per la radio que l’eix Lyon – Chambery i el Lyon – Ginebra estan amb grans retencions, o sigui que decidim jugar la carta de Grenoble-Albertville doncs sembla que no hi han problemes mes que en els accessos entre Albertville i Moutiers – que ja no ens afectaran…

La ruleta ens afavoreix i tan sols trobem una mica de congestió al perifèric de Grenoble, això ens permet fer tot el recorregut en unes 9 hores, amb parades incloses. Fa un temps esplèndid i la vall d’Arly presenta un aspecte fantàstic, amb molt bona innivació, que també es evident al arribar a Megeve i veure el Mont Blanc amb força més neu que quan varem ser aquí al gener.

Fem estada al Hotel des Glaciers de Dolonne, veïnat de Courmayeur, a la ribera oposada del riu. Es un hotelet familiar amb 16 habitacions i de tracte molt agradable, cuina casolana italiana amb bones mans. Cambra amb wàter i dutxa, acollidora i neta, però petita. Preu mitja pensió en ocupació de cambra doble, 71 € * cap. Es un antic edifici propietat de la família, que varen refer convertint-ho en hotel, es més agradable de dins que de fora. Han tingut el gran encert de conservar una pila d’eines camperoles tradicionals, articles i documents familiars, articles militars, i material de muntanya antic, amb tot això han decorat la casa i han muntat un petit i molt interessant museu privat que afegeix atractiu a l’estada. Els carrers de Dolonne encara son estrets i la majoria de cases han conservat el caràcter tradicional, malgrat les restauracions, resulta un bon contrast amb el nucli eminentment turístic de Courmayeur, que està a uns 8 minuts caminant.

Hem repartit la setmana esquiant (forfet Val d’Aosta 6 dies 205 €) a les estacions següents :

Courmayeur – situades a la carena sobre la Val Veny, amb una espectacular vista directa a la cara de Peuterey del Mont Blanc, i fins les Jorasses, en direcció a Val Ferret. No es una estació gaire gran, però les seves pistes son totes molt atractives de traçat i fort desnivell.

La Thuille – La Rosière (Espai Sant Bernardo) – es una suma de les pistes a tots dos costats del coll del Petit San Bernat, amb pistes molt variades i atractives, i excel·lents vistes cap al Mont Blanc i cap a la Haute Maurienne.

Cervinia – Valtournache – presidides per d’impressionant Cervino i amb la possibilitat de passar a Zermatt (extensió del forfet). Les pistes son atractives i amb gran desnivell.

Espai Monte Rosa – Gressonay – Alessia – Champoluc – les 3 valls italianes que baixen del Mont Rosa. Aquí també es poden enllaçar les 3 valls (si no fa massa vent, com va ser el nostre cas), el terreny es molt trencat, però les pistes l’aprofiten perfectament i combinen el gran desnivell, amb els diferent cims del Mont Rosa presidint l’escenari.

En fem un balanç molt positiu d’aquests dies de turisme esquiador a Val d’Aosta, malgrat la necessitat de desplaçar-nos en cotxe a cada estació diferent.

Podeu veure les fotos a:

http://godia.arvixe.com/EP%20Aosta%200209/index.html