dimarts, 6 de maig de 2008

Pont de maig als refugis del Aran i Ribagorça


Un bon Pont de Maig al Aran i Ribagorça



Amb la bona perspectiva de la meteo i les condicions de neu força llamineres, després de la nevada del 20 i 21 d’abril, era difícil resistir la temptació de fer una volta per els refugis del Parc, ara que hi ha més neu que en tot l’hivern.
Som Manel Broch, Miquel Castellsagué i jo, la ruta NO ES la dels ‘Carros de Foc’, sino una diferent que tenim en curs de patentar – ‘Els carretons de ferralla’ ;-)))
Dia 1 de maig
Pugem amb el cotxe per la vall de Tredos, fins el pont amb l’aparcament i l’àrea de lleure, tan sols rodem un tros curt sobre una mica de neu. Als 20 minuts ja podem calçar esquís amb continuïtat, menys entre la presa i el nou refugi de Colomers, descarreguem una mica de pes i ens escapem en direcció al Pic Lluça, però ens enllaminim amb l’esquena curulla de neu del Pic Central de Travessany, on ja hi han traces, i encara tenim temps de fer una baixada en neu primavera excel·lent. Bon inici ¡!!
Dalt del cim coincidim amb uns muntanyencs de Bilbo, que per misteriosos motius han seguit les traces, pensant que anaven al Refugi Ventosa, els aclarim la pífia tot insistint que no baixin la vall que sembla portar-hi, doncs queda penjada. Una estona mes tard ja tornen a ser amb nosaltres al refugi, els ha fet mandra remuntar cap el Port de Caldes doncs ja es una mica tard.
El nou refugi es espaiós i malgrat que al sopar som uns 50, s’hi està còmode i el servei d’en Josep i l’ajudant es correspon amb el que fa agradable l’atmosfera dels refugis.
Amb en Manel i en Miquel comentem que som a una terra on no s'aprèn dels errors dels altres, l’edifici es nou i ja es veuen regalims d’aigua per els marcs de les finestres, no s’hi veu cap sistema de calefacció fixa – hi ha una petita estufa de querosè, que al hivern no farà ni pessigolles. Desprès aprenem que la llista de reclamacions per els defectes i mancances de la construcció, es tan llarga com la de les despeses d’helicòpter sense control… n'hi ha per plorar !
Dia 2 de maig
Amb la neu ben dureta però de gran adherència, pugem al Port de Caldes on el Montarto ens dona el bon dia i ens convida a afegir-nos a tota la munió de persones que ja hi estan pujant. Curiosament se’n veuen mes a peu i amb raquetes que amb esquís. Al primer gir de sortida del Port, me’n vaig per terra i en surto amb un avantbraç una mica escaldat, no es res important – però si una bona mostra de les qualitats abrasives d’aquesta superfície de neu primavera dura…
El temps es conserva esplèndid i el descens fins el coll de Guellicrestada es genial, allà decidim pujar al Pic de Monges per baixar a La Restanca des del coll que hi ha a la carena de Tumeneies, es una alternativa molt mes atractiva que la valleta de Guellicrestada. Voregem l’estany de Monges per remuntar la valleta que baixa directa des del cim al llac. Tot pujant ja es nota la força del sol, que també ens deu afectar el cervell, doncs al últim tros ens posem per el pitjor lloc i acabem arribant al cim per una dreta pala i amb la neu ja poc consistent – amb els esquís a l’esquena i el nas a la pendent - a tota aquesta carena hi han importants cornises, ens mirem el coll per on volíem baixar i no veiem gens clar que estigui lliure de cornises, o sigui que retornem cap a Guellicrestada i baixem directes cap a La Restanca, ara la neu ja no està tan bona com fa un parell d’hores, quan baixàvem del Montarto, però amb la forta pendent encara es pot fer via raonablement. Al refugi fem petar la xerrada amb en Josep – el guarda – ens explica que ahir estaven gairebé al complert, però que aquesta nit no hi ha tanta gent. Per nosaltres, millor que no hi hagi massa gent…

En aquesta època del any i amb bon temps, sempre queden moltes hores de relax i torrar-se al sol com els llagardaixos, mentre s’eixuguen les pells, els mitjons, etc… i es fa conya amb altres companys d’etapa… al vespre i amb la panxa plena encara es xerra més, a la taula hi han 5 companys de Girona – dels que organitzen la cursa ‘Poca Traça’ – un d’ells ens comenta que aquesta temporada ha acumulat uns 60.000 metres de desnivell – m’ha fotut la moral per terra – però es que juga amb avantatge, deu carregar potser la meitat d’ anys que nosaltres….
Me’n vaig aviat al sac, he de descansar per els meus metres i per els d’aquesta colla ;-))
Dia 3 de maig
Avui en Manel ens ha convençut de que l’itinerari més atractiu per saltar cap al Refugi Ventosa, es per la bretxa Pauss (entre el Pic de Tumeneia i el Pa de Sucre). Ell i en Miquel ho han fet en la direcció oposada i amb boira – en principi això em tranquil·litza, però veig que en Miquel no sembla gaire convençut….
Pugem cap a la sortida del estany de Mar, just davant del refugi, tot entrar al cercle del llac, ja veiem que ens cal guanyar alçada per el carener que baixa del Tumeneia, doncs la vall natural que baixa des de la bretxa, queda tallada per sobre del estany. Anem remuntant sense problemes per drets lloms, fins que es veu una diagonal força acceptable que ens portarà a dins del cercle entre els dos cims. Realment es un accés molt atractiu i el panorama de tot el llac de Mar amb el Biciberri Nord al fons, ens omple d’eufòria. La pujada final a la bretxa es dreta, però en Manel hi arriba amb els esquís posats, en Miquel i jo fem els darrers metres amb els esquís a l’esquena.
Aquest finestral es un marc magnífic a la Punta Alta i vall de Culieto que tenim davant.
El descens no presenta cap problema els primers metres, però la vall s’estreta i aviat cal sortir-ne cap a l’esquerra, per una esquena que cau sobre l'estany superior de Tumeneia, ara toca anar guaitant a cada canal, per veure quina es la que té millor accés al llac, al final tenim clar quina es la mes factible i ens hi posem a baixar, impressiona una mica però amb la neu tova no hi ha perill de caiguda avall, fem ‘reunions’ a sota dels primers ressalts de roca, fins que ja veiem que no es desprèn cap allau, tan sols les purgues que provoquen els esquís. 
Es una baixada d’aquelles que se’n pot dir ‘amb caràcter’ i que cal fer tan sols amb condicions de neu molt consolidada. A la plana del llac hi fa una calor de forn i ara ja no hi ha gaire mes pendent, cal anar pujant i baixant les petites cubetes d’aquest cercle de llacs i aviat som al refugi Ventosa. Girant-nos a mirar la canal que hem baixat, ens alegra haver seguit el consell d’en Manel, ha estat un itinerari que omple de joia ¡!!
Al ref. Ventosa s’hi veu força gent que hi pugen tan sols com a objectiu d’excursió i retornen avall el mateix dia, també n’hi han molts que al retornar del Montarto, ja baixen cap a la vall, o sigui que al avançar el dia cada vegada s’està mes tranquil contemplant l’entorn que ens envolta….
A la nit tan sols som uns 13 al refugi, la tranquil·litat i el bon sopar ens asseguren que la màquina es recuperi per demà…
Dia 4 de maig
Aquesta nit la temperatura ha estat més alta, al baixar cap al torrent de Culieto, la neu no aguanta el nostre pes, ni amb els esquís posats, o sigui que avui la esquiada serà menys llaminera. Remuntem cap al Coll de Colomers, on hi arribem amb 2 hores, hi fem un mos i baixem cap a Colomers, els primers 5 minuts la neu es bona, però després ja es molt tova i les cames protesten per les sotragades i enfonsades en aquella pasta. A prop del refugi ens trobem amb el guarda i l'ajudant, que ja han tancat l’edifici, i marxen avall, els seguim i encara arribem esquiant fins a uns 20 minuts del cotxe, fa un bon sol i fem el cerimonial de fer veure que ens rentem, però sense insistir massa, aquesta aigua encara està massa freda per fer un bon bany, més val anar a dinar a Esterri i així podrem arribar a casa sense grans congestions de tràfic.
Tot xerrant al cotxe, en Manel i jo decidim clausurar oficialment la temporada d’esquí, però en Miquel encara vol fer la tradicional del Aneto. No m’atreu la proposta, sempre hi ha massa gentada i això m’espatlla el plaer de l’experiència.
Faig balanç aproximat de la temporada i s'acumulen uns 17.000 metres verticals - UFF!!! ara entenc perqué els coixinets i engranatges es queixen dia i nit !!!!
Doncs fins la propera temporada, que segons Meteofrance será de temperatures força baixes. !!!

Les fotos son a:
http://tinyurl.com/6b9s8z

o aquesta adreça més larga, que cal introduir complerta:

http://godia.arvixe.com/
EM%20Aran%20Ribagor%E7a%201%20a%204%20maig%202008/index.html

1 comentari:

emili ha dit...

No et queixaràs del fi de temporada, eh?

Felicitats màquines.

Emili.