dilluns, 7 d’abril de 2008


Andorra, 5 i 6 d’abril del 2008 – Pics de Cataperdis i de Coma de Varilles (o de la Pasada)
  Sense ganes de fer gaires kilòmetres, aquest cap de setmana hem aprofitat les altes pressions per gaudir una mica de la neu que queda, fins i tot ens hem sorprès una mica al veure que a les cares obagues n’hi ha gairebé la que seria normal en un hivern ‘dels d’abans’, però a les solanes sembla ja el maig.
El dissabte en som 5: Mireia, Miquel C., Miquel S., Martí i Ricard
A les 10:00 sortim del aparcament de l’estació d’Ordino amb la sana intenció d’arribar fins el Montmantell o Pic dels Estanys, passant per l'estany de Llangonella. Remuntar les pistes es un exercici de masoquisme (l’organització creia que ja estava l’estació tancada, però resulta que encara funciona, i amb molt bones condicions ¡!!), en Miquel S. comenta que es sent com un cowboy passejant a cavall per els carrers de Chicago…
Podem arribar amb bona neu i força abundant al coll de Cataperdis, sense que ens atropelli cap dels kamikazes descontrolats que baixen llançats per les pistes, però al guaitar a l’altre costat sembla que hem canviat d’estació meteorològica, 50 metres per sota del coll s’acaba la neu i no n’hi ha fins gairebé l’estany de Llangonella. 
O sigui que el projecte queda radicalment escapçat. Es un espectacle força curiós veure la gran diferencia d’innivació entre les obagues – ben blanques - i les soleies (pedres i poca neu). Com que el dia i la vista son esplèndids, ens consolem amb la vista nítida que ens envolta i reposem tranquils al coll i al cim del Cataperdis, desprès ens arribem al primer bony de la carena que va al pic d’Arcalís, per aprofitar millor el descens, i en poca estona ens presentem al cotxe, les pistes encara en bones condicions – però ja comenta a regelar a la obaga. Aquí s’acomiaden en Miquel C. i en Martí, mentre els 3 que quedem anem al alberg Aina de Canillo per passar-hi la nit (17 € dormir i esmorzar).
El diumenge seguim el consell d’en Miquel S. que ens assegura que pujant al pic de la Passada (Pic de la Coma de Varilles) per la vall de Ransol, podrem millorar l’experiència d’ahir. El dia també es molt bo i deixem el cotxe al punt on la pista asfaltada ja no està neta, creuem el pont de pedra i aviat trobem neu per calçar els esquís, no obstant, decidim portar-los a l’esquena mentre pugem per neu dura dins del bosc, doncs es dret i estret, Així guanyem alçada ràpidament i quan el bosc s’aclareix i la pendent es més suau, ens calcem els esquís – posant-hi les ganivetes. Neu primavera dura i aspre, amb molt bona adherència, però no val a ensopegar – que rasca com una llima…
Realment, aquest accés al cim té un atractiu indiscutible, es van encadenant lloms i valletes fins el mateix collet uns 30 metres sota del cim. En Miquel té una distracció i surt lliscant avall, caiguda curta però suficient per deixar un tros de braç escaldat i perquè el dia següent l’hi calgui anar a veure el menescal, doncs un genoll l’hi fa mal, potser un esquinç ?
De moment no es res greu i dalt del cim tornem a complaure el ulls amb el paisatge nítid, ens hi instal·lem còmodament i esperem que el sol treballi una mica la neu i estovi una mica la capa superior, al final ens cansem d’esperar i baixem amb bones condicions per el mateix itinerari de pujada.
Resumint, si no puja massa la temperatura els propers dies, encara tenim neu per anar fent en condicions prou bones, però amb itineraris de disseny per les obagues...
Les fotos son a:
http://tinyurl.com/5wng3h