del 16 al 21 de març del 2008
A la cota 1750 s’acaba la pista de fons i la neu es massa escassa per poder anar contínuament amb els esquís als peus, cada pocs metres ens els traiem i tornem a posar, però mes val portar-los a l’esquena i no perdre tant de temps en maniobres, arribem al refugi al cap de 3 hores de sortir del cotxe. D’aquí cap amunt ja hi ha continuïtat de neu per poder aprofitar els dies, encara que a les soleies cal cercar el pas dels torrents per on encara estan coberts de neu.
Feia una pila d’anys que no estava al refugi Eduard Wallon, al Pla de la Gola , l’edifici ja té 98 anys i encara que s’ha anat restaurant, s’hi veuen les xacres de l’edat. No obstant continua sent un lloc acollidor i agradable d’estar-hi, les 2 sales de la planta baixa tenen una estufa d’antracita cada una, i s’està molt còmode. Hem demanat una cambra per els 3, doncs amb una estada de 5 o 6 dies resultarà més fàcil tenir-ho tot recollit, es petita però suficient i els somiers son de ballestes de fusta, molt còmodes. També pujo a tafanejar a la mansarda, on hi ha el dormitori col·lectiu, les lliteres son totes individuals i de fusta, es veu que no fa gaire que ho han restaurat i té tot molt bon aspecte.
Ens comenta la noia que fa les funcions de guarda del refugi (el titular no hi es aquests dies) que de moment no hi ha cap mes client, però que el proper cap de setmana ho tenen complert – malgrat que la previsió de la meteo anuncia mal temps a partir del divendres. El sopar està força bé i es abundant – però a l’esmorzar hi manca una mica d’imaginació – son les torrades, una mica de pa de pessic i una magdalena, tot de paquet industrial, i les racions de mantega i melmelada habituals, el cafè, llet i té es abundant. Aquest nivell als àpats es mantindrà tota la estada.
La previsió per el dimarts es de mal temps i es compleix la profecia, el dia comença amb núvols i boira i està nevant, la visibilitat es molt reduïda. Ens quedem a la sala del refugi, llegint una pila de revistes La Montagne i Pyrenees del CAF. Les estufes donen confort i la tranquil·litat es absoluta. A les 14:00 el sostre de núvols s’enlaira una mica i tenim una mica més de visibilitat, decidim sortir a caminar una mica i remuntem cap al coll de Marcadau. La neu que ha caigut es molt molla, pugem uns 70 minuts fins que entrem de nou dins el núvol i perdem la visibilitat, sabem que no estem gaire lluny del coll, però a les palpentes no paga la pena pujar amunt, baixem seguint les traces de pujada, que ens ajuden a endevinar una mica el relleu. La neu humida es deixa traçar prou bé i som de nou al refugi a les 2 hores d’haver sortit, com a mínim ens hem espolsat una mica la mandra. Al refugi hi arriben en Pito Costa i 3 companys mes, el diumenge varen anar dels Baños de Panticosa al refugi Ledormeur, ahir varen fer el Balaitus – ens comenten que la xemeneia de les Neus estava molt complicada, van tornar a dormir al Ledormeur i avui han passat a les palpentes per el coll de la Peyre Sant Martin i el de la Facha fins aquí. Es agradable retrobar-los i repassar vivències amb bon humor. Ells demà marxen cap a Les Oulettes de Gaube. Al vespre continua la boira i comença a nevar.
La previsió per el dimecres i dijous es bona, però al llevar-nos està nevant amb certa intensitat i sense gens de visibilitat, la temperatura ha baixat molt, a l’exterior marca – 10º C. Ens dediquem a preparar el material per sortir, amb l’esperança de que la previsió meteo no sigui errada. A les 10:00 arriba el primer estrip als núvols per la part de l’aresta de Peterneille, decidim remuntar per la vall d’Arratille i escollir l’itinerari segons com evolucioni el dia. Hi han uns
El dijous la meteo també compleix, anem cap el Coll de la Facha , la pujada fins la cota 2200 es una mica rebuscada, doncs està exposada al sol i cal aprofitar les pendents amb neu suficient, en algun tros la neu dura fa que les voltes siguin una mica compromeses, i l’Úrsula i jo ens posem els esquís a l’esquena, la resta de la pujada no presenta cap problema, però el vent a 2500 torna a ser molt emprenyador. Pensàvem baixar una mica per el costat d’Espanya i retornar per el Col d’Aragon o per el de Marcadau, però el vent ens fa canviar d’intenció, baixem uns 200 mts per el torrent que hem pujat, i flanquegem per sota del pic de La Falisse , seguint un balcó gairebé horitzontal que ens porta a sota del coll de Marcadau. La neu ja no es la d’ahir, hi ha una crosta emprenyadora i cal cercar les orientacions més soleiades, doncs es on la crosta està mes sòlida. Com que el coll es veu proper, hi pugem – resulta que fins ara ja hem fet els 4 colls que salten a Espanya des del Wallon, bona pràctica per situar les valls frontereres de la zona. Al fons es veu perfectament la vall de Panticosa i l’embassament de Bachimanya. Continua aquest emprenyador vent dels colls, i retornem cap al refugi, amb la sorpresa que al entrar a la clotada just sota del flanqueig d’abans, retrobem la fantàstica qualitat de neu pols d’ahir, que s’ha conservat perfectament al no tocar-hi el sol, des de la plana de Loubosso ens parem a valorar si hem fet bona cal·ligrafia a les pendents que acabem de baixar, i estem d’acord en que superem l’aprovat…
A la tarda es comencen a veure núvols foscos per França, la previsió confirma que demà canvia el temps i entra una depressió forta per uns quants dies. O sigui que demà divendres, si el temps no llueix de bon matí, ja podem marxar avall.
El divendres la meteo també compleix la previsió, el cel està ben emplomat i desprès d’esmorzar ens acomiadem del refugi i marxem cap al cotxe. Al vespre ja som a casa i la informació del temps confirma una forta depressió que s’instal·la al Pirineu…
Malgrat la renuncia al programa original d’anar al Queyras, considerem que hem aprofitat força la decisió de quedar-nos al Pirineu occidental i tornem contents de la estada al Wallon.
Les fotos son a:
http://tinyurl.com/2llqbu
