dijous, 24 de setembre del 2020

Tenerife, setembre 2020


 Havíem previst fer una sortida cap a Eslovènia i Croàcia aquest setembre, però el Covid19 ha complicat massa els passos de fronteres i finalment hem decidit anar 10 dies a Tenerife, que de moment sembla un espai raonablement segur sanitàriament.

Ja hi hem estat però fa 23 anys i creiem que ho tornarem a trovar interessant, i sense aglomeracions de gent.

Tant al vol d'anada com al de tornada, l'ocupació de places es lleugerament superior al 50 %, i al aeroport sorprèn veure els grans espais tant buits...

Som al hotel Puerto Palace a Puerto de la Cruz, aquí també estem molt tranquils i sense aglomeració de clients, fins i tot als àpats que son sempre de buffet no hi han mai cues, i la proposta de plats es prou raonable.

Alternem els dies d'excursió caminant amb els recorreguts turístics, arreu veiem la activitat turística molt parada i quan entrem als establiments som rebuts amb molta mes atenció de la que fora normal. Tothom està molt amoïnat per la economia i la salut...


L'estada ha resultat molt agradable per la tranquil·litat i la llibertat de moviments sense aglomeracions, però no hem pogut evitar l'angoixa per el futur imprevisible.

Mes fotos a: http://rgodia.cat/TF%20Tenerife%20setembre%202020/index.html



dimarts, 1 de setembre del 2020

Pedraforca, la Gran Diagonal a la Cara Sur

 


Es un dilluns net i fresc entre dies de calor i de pluja, aquesta vegada no anem al itinerari clàssic del coll i cresta del Verdet, sino que triem la direcciò contraria.


Del refugi, cap a la tartera i la travessem enfilant-nos cap al peu de les Costes d'en Dou del Pollegó Sur.
Arribats al collet del peu de les Costes d'en Dou, saltem cap al peu de les parets de la cara Sur. Aquest racó tranquil es on s'acull un bonic ramat de cabirols que ens omplen d'enveja per la seva agilitat. Flanquejant per sota de la llisa paret arribem al peu de la dita Gran Diagonal, una canal/diedre de grimpada no gaire complicada amb una cadena que ajuda a salvar una placa de canaletes verticals.



Els companys m'asseguren amb una corda per si trontollo massa en els passos una mica forçats, detall que agraeixo intensament. Passada la placa continua la forta pendent fins dalt del Fals Pollegò on hi arribo fent tentines. Gaudim de la perspectiva de les crestes a l'altra costat de la enforcadura, a la que hi baixem per la fácil canal. Jo m'hi quedo a reposar i els companys encara s'enfilen al Calderer... faig bé de no seguir-los, els retardaría massa amb el meu baix ritme. 
Excelent sortida, tot i que noto molt la baixada fisica per no sortir amb prou frequència.

Mes fotos a:


diumenge, 23 d’agost del 2020

Per Andorra al agost del 2020

 Pujant al llac d'Estanyò



Avorrits per les limitacions de moviment provocades per el Covid16, decidim passar una setmana a Andorra. Ens allotgem a un apartament força primari a Arinsal.

La Pica d'Estats des del llac del Pic d'Estanyò


Anem fent una sortida tranquila cada dia tot canviant de vall i redescobrint llacs i racons amb vells records.

Pujant al Cassamanya des del Coll d'Ordino


Al llac del Pic d'Estanyò ens hi acompanyen en Marcel i la Conxita amb qui gaudim de la trobada poc freqüent.

Al refugi del Pla del Estany


Mes fotos a:

dimecres, 4 de març del 2020

Una setmana als voltants de Tromso - 25 de febrer a 3 de mars


Uns amics ja fa 2 anys que me'n parlaven i aquest any, amb la excusa del meu 75 aniversari, m'he decidit a anar amb ells i viure aquesta experiència de fer recorreguts amb esquís a tocar del Cercle Polar Àrtic...


Ells ja havien llogat una casa amb capacitat per 10 persones situada a uns 90 km per carretera al nord-oest de Tromso, a la gran illa de Ringvassoya, i encara tenían lloc per mí. Sortosament vaig poder trovar plaça als mateixos vols que ells - encara que més  cars - i el 25 de febrer marxarem Nord enllà.


Els anys anteriors ells hi anaren al abril i sempre havien tingut força sort amb la meteo, ara ha estat diferent, hem tingut força vent i neu que han limitat els itineraris a zones mes baixes, però tot i així n'he tornat molt satisfet per l'espectacle d'aquesta geografía magnífica i poder palpar com es la vida amb aquestes condicions, i sobretot per els esplèndids jocs de llum que veiem a cada instant, sigui amb el cel net i clar o entrellucant el paisatge entre les ventades i els constants canvis de la meteo. 


La colla (erem 9) ha estat tan bona com els paisatges i hem gaudit del bon humor i de la capacitat d'adaptació per aprofitar la geografía i la meteo segons els canvis. 
He muntat un álbum amb fotos de tots que son tan sols una petita mostra d'aquesta experiència: 


divendres, 21 de febrer del 2020

Nuria-Puigmal-Nuria 20 feb 2020


Un dijous que promet bon temps, entre altres dies embolicats, i en Castellseguer i jo sortim per aprofitar-ho.


La neu está encara bastant dura i avui la temperatura ha tornat a baixar, haurem de cercar les pendents assolellades... Ens sorprèn veure tan sols 4 esquiadors mes, cosa rara al Puigmal, però aviat arriba un grup de jovent amb raquetes que els porten un parell de monitors - son una vintena, totalment novells i ens amoïna una mica la seva habilitat amb neu dura...


Nosaltres decidim carenejar una mica per cercar el coll ben assolellat de la coma del Pluviòmetre, passem de llarg de la millor entrada i hem de tornar a remuntar un tros, tot i així la neu encara está dura, però baixem sense cap problema. La neu primavera no la trobem fins el Pluviòmetre i arribem a Nuria amb 5 minuts de temps per un cremallera. Avui dinem a Ribes, gairebé a tocar de l'estació Ribes Vila. Tots 2 comentem que es un lloc per no recomanar.

Algunes fotos mes aquí:




dilluns, 17 de febrer del 2020

Nuria Noucreus Caransa 16 febrer 2020


En Jordi Matias ens proposa fer l'itinerari clàssic Nuria - Carança - Nuria, per el Noucreus, i amb la meteo perfecta la proposta es acceptada immediatament.


La neu es abundant i sembla de finals d'abril, baixant a Carança des del coll encara trobem alguna placa dura, peró ho combinem amb la que ja ha suavitzat el sol. Al torrent hi han plaques ensorrades amb un gruix de gairebé 2 metres.


No baixem fins el Estany de les truites i remuntem cap el Pas de Porc directament al Noucreus, els companys tenen bones cames i m'han d'esperar sovint, peró al descens vers Nuria ja no m'han d'esperar i arribem justos per un cremallera que anava endarrerit.


Dinem a Ribes, a Ca La Lola ben satisfets de la jornada.

Algunes fotos mes a:

dilluns, 27 de gener del 2020

La Carabassa 26 gener 2020

Amb ganes de pellejar, aprofitem una reuniò preparant l'anada a Noruega i com que aquesta setmana ha nevat i ventat força, ens arrecerem als boscos de La Carabassa per intentar pujar al cim.


Primer ens ha tocat tirar de pala per poder aparcar el cotxe raonablement, doncs ja hi han alguns cotxes ocupant el poc espai disponible, amb aquest pre-escalfament ja estem a punt i ens endinsem per els avets ben carregats de neu que semblen un paisatge realment alpí.


El temps que ha començat bé ja es va embolicant i no gaire lluny del cim s'aixeca una bona barrufa que ens motiva a tirar avall a les palpentes, peró amb bona neu fins al cotxe.



Dinem plegats al Refugi de la UEC a La Molina, 20€ - es car per el que ens serveixen.

Algunes fotos mès a: