diumenge, 3 de juny de 2018

Els voltants del Coto de Doñana per la província de Cadis



La visita al Coto de Doñana era una assignatura que la Teia i jo teníem pendent ja feia anys i finalment ara hem decidit combinar-ho amb una volta per la província de Cadis, fent base a Sanlúcar de Barrameda, aquest any la primavera també ha estat generosa amb les pluges aquí i la jugada ens surt perfecta.

Agafem els vols de BCN a Jerez i entrem al apartament llogat en plena Feria de la Manzanilla, i evidentment aprofitem per fer-hi una passejada per valorar aquest tipus de celebració. Sortosament el apartament está prou allunyat de la Feria per poder descansar bé...


La primera passejada de natura la fem a les maresmes del nord de Sanlúcar, de lliure accès doncs son al Parc Natural, no al Nacional. Tot un espectacle d'aus camallargues que veiem molt properes, i els flamencs una mica mes lluny - encara no gaire rosats per la seva alimentaciò típica.


Al Parc Nacional contractem una visita que combina un curt trajecte riu amunt amb transbordador, amb una interessant volta per terra amb un vehicle 4X4,  unes 3 hores en total, veiem poques aus i alguns mamífers com cérvols i similars, gairebé resulta mes interessant descobrir les característiques del terreny amb les dunes i la seva vegetació, sobretot gràcies a la interessant explicació que ens dona el guía i conductor sobre la interacció amb el ecosistema de les aigues de la extensa capa freàtica. Ens quedem amb les ganes de poder fer-hi un recorregut menys superficial, peró aixó ja son figues d'un altre paner i amb un pressupost molt alt.


Les cigonyes ja s'han convertit en ciutadanes de totes les poblacions i es veuen no tan sols als camps, sino també a gairebé totes les esglèsies i edificis prou alts per fer-hi un niu amb bona vista.


Fem també un interessant recorregut per els Pueblos Blancos a la serra de Grazalema, que complementem amb una passejada remuntant la llera del riu/riera Majaceite per gairebé un túnel de vegetació constant i salts d'aigua que enllacen un amb l'altre.
Una visita també molt recomanable es el centre antic de Jerez, amb una riquesa monumental molt atractiva, i també el espectacle eqüestre de la Academia de Equitación, en una gran finca i palau que ho emmarquen encertadament.
El darrer dia d'estada anem vers el Parc dels Alcornocales, peró aquesta vegada la meteo no ens ajuda, hi ha un núvol-boira constant que mulla una mica i no permet gaudir del paisatge, ens entretenim visitant Medina Sidonia i desprès ens arribem fins la costa propera a Trafalgar, dinant a Zahara de los Atunes, on al restaurant Almadraba gaudim d'un excelent tast dels diferents talls tonyina, la majoría totalment desconeguts per nosaltres.
Ja havíem voltat per Andalusia fa uns anys, i les impressions es repeteixen: la primavera es la millor estació per venir-hi, tant per la temperatura (que aquesta setmana era mes aviat fresca) com per la explosió de les flors arreu. I aquesta vegada m'he adonat d'una manera especial de la gran quantitat de palaus, palauets i riques esglésies que es veuen a gairebé totes les poblacions, rastre clar d'un temps quan el comerç amb les colònies hi va portar riquesa abundant estable i una població de nobles mes o menys importants, malauradament aquells segles no van generar cap riquesa local propia, tan sols una societat feudalitzada que encara condiciona el present.

Mes fotos a:
http://rgodia.cat/TF%20Sanlucar%20de%20Barrameda%20juny%202018/index.html