diumenge, 21 d’agost de 2016

Pedraforca, Pollegó Superior per el coll del Verdet

                               Cara Nord des del refugi Estasen


Amb una setmana de calor arreu i tronades a Pirineu, aquest diumenge entra tramuntana i promet cels nets amb aire fresc. Decideixo anar al Pedraforca, ja fa molts anys que no hi he pujat a dalt, l'itinerari del Verdet garanteix que no hi estaré sol, peró sense aglomeracions.Per si la memòria em falla, agafo un track al Vikiloc i quan estic a mitja pujada al coll descobreixo que en realitat aquest itinerari no l'havía fet mai... 

                           La vall de Gresolet pujant al Coll del Verdet


Es tota una joia per els que volem gaudir del gran espectacle per sota de la cara Nord, voltant fins al Coll del Verdet i crestejant sense gran dificultat fins el cim del Pollegó Superior. Una vintena de persones al cim. La baixada per la tartera està una mica arreglada amb barres de fusta clavades a terra en llaçades i graons, que ajuden a estabilitzar el pedregam i estalvien mès d'una trompada; peró no crec que durin gaire, caldrá fer-hi un bon manteniment cada any.
Torno al cotxe que he deixat al Mirador de Gresolet, ben satisfet per aquesta ruta nova per mí amb unes condicions magnífiques.

                     El Calderer i el Pollegó inferior des del Superior


Més fotos a:
http://rgodia.cat/ME%20Pedraforca%2021%20agost%202016/index.html

diumenge, 14 d’agost de 2016

Mitja Olla de Nùria

El Puigmal des de la Serra del Embut


Un altre diumenge que omplo amb teràpia de caminaire, he agafat el primer cremallera de Núria i m'enfilo vers el Puigmal seguint tota la carena que separa la vall del Embut del torrent de Núria, es una mica més entretingut però es puja sempre amb vistes molt obertes i una brisa agradable, mentre veig la abundant processó de formigues que remunten la Coma del Embut.

                                             La Coma d'Eina


Al cim del Puigmal resulta complicat trobar un racó per seure tranquil, potser hi som unes seixanta persones. Desprès de fer un mos segueixo la carena de la Olla sense cap altre intenció que anar fent fins que decideixi tornar a baixar a Nùria, i el moment arriba quan ja tocaba remuntar vers el Pic d'Eina. Aquí agafo el GR que baixa a la fondalada de la Coma d'Eina i al arribar al torrent cerco una bassa per refrescar-me, menjar una mica i relaxar-me...
La migdiada s'acaba amb l'ensurt que em fot una marmota, probablement s'ha acostat a pocs metres de mí fins que algún moviment meu l'ha fet cridar i he tornat a la realitat mentre l'animal marxava corrent, també espantat...


He acabat de baixar fins el Santuari on hi he arribat amb uns 1250 metres verticals acumulats i content per la passejada.

Algunes fotos mes a:
http://rgodia.cat/ME%20Un%20tros%20de%20la%20Olla%20de%20Nuria%2014%20agost%202016/index.html