dijous, 10 de novembre de 2016

Portugal -El Algarve i la Costa Vicentina, al novembre


Al Algarve hi havíem estat ja fa una pila d'anys, en un recorregut amb el nostre cotxe a la primavera, baixant des de Lisboa, però tan sols fou una visita molt superficial, i aquest any ens animarem a tornar-hi al veure que MundoseniorPlus ho havía inclòs als seus programes económics.


Ferem estada a un*resort* a Alvor, proper a Portimao, de serveis força lamentables. Amb un cotxe de lloguer hem pogut fer un bon repás a la costa algarvia i a la part meridional de la Costa Vicentina, son entorns de costa atlántic realment atractius, però molt espatllats parcialment per  edificacions turístiques esgarrifoses on hi conviuen a tocar les runes de blocs d'apartaments ja tancats, al costat de espléndides cases de luxe.


Sortosament, la tranquilitat de la temporada baixa ens ha permès de gaudir dels entorns mes atractius sense cap presió de gentades.

Podeu veure totes les fotos aquí:
http://rgodia.cat/TF%20Algarve%20del%203%20al%208%20nov%202016/index.html


diumenge, 23 d’octubre de 2016

Menorca, explorant la illa tranquilament al octubre


Menorca era una assignatura pendent que volíem gaudir en temporada baixa, i hem aprofitat una de les estades económiques que ofereix MundoseniorPlus (els que no tenen subvenció del Imserso)


Ferem estada a un  *resort* proper a Ciutadella, modest peró agradable per la tranquilitat que ofereix la absencia del turisme massiu, llogarem un cotxe i ens dedicarem a tafanejar els racons que ens semblaven interessants


No hem parat cap dia i tornem a casa satisfets per el temps ben aprofitat, malgrat que el nivell hoteler d'aquests paquets de Mundosenior es extremadament basic.

Hi podeu veure totes les fotos a:
http://rgodia.cat/TF%20Menorca%2015%20a%2022%20oct%202016/index.html

diumenge, 21 d’agost de 2016

Pedraforca, Pollegó Superior per el coll del Verdet

                               Cara Nord des del refugi Estasen


Amb una setmana de calor arreu i tronades a Pirineu, aquest diumenge entra tramuntana i promet cels nets amb aire fresc. Decideixo anar al Pedraforca, ja fa molts anys que no hi he pujat a dalt, l'itinerari del Verdet garanteix que no hi estaré sol, peró sense aglomeracions.Per si la memòria em falla, agafo un track al Vikiloc i quan estic a mitja pujada al coll descobreixo que en realitat aquest itinerari no l'havía fet mai... 

                           La vall de Gresolet pujant al Coll del Verdet


Es tota una joia per els que volem gaudir del gran espectacle per sota de la cara Nord, voltant fins al Coll del Verdet i crestejant sense gran dificultat fins el cim del Pollegó Superior. Una vintena de persones al cim. La baixada per la tartera està una mica arreglada amb barres de fusta clavades a terra en llaçades i graons, que ajuden a estabilitzar el pedregam i estalvien mès d'una trompada; peró no crec que durin gaire, caldrá fer-hi un bon manteniment cada any.
Torno al cotxe que he deixat al Mirador de Gresolet, ben satisfet per aquesta ruta nova per mí amb unes condicions magnífiques.

                     El Calderer i el Pollegó inferior des del Superior


Més fotos a:
http://rgodia.cat/ME%20Pedraforca%2021%20agost%202016/index.html

diumenge, 14 d’agost de 2016

Mitja Olla de Nùria

El Puigmal des de la Serra del Embut


Un altre diumenge que omplo amb teràpia de caminaire, he agafat el primer cremallera de Núria i m'enfilo vers el Puigmal seguint tota la carena que separa la vall del Embut del torrent de Núria, es una mica més entretingut però es puja sempre amb vistes molt obertes i una brisa agradable, mentre veig la abundant processó de formigues que remunten la Coma del Embut.

                                             La Coma d'Eina


Al cim del Puigmal resulta complicat trobar un racó per seure tranquil, potser hi som unes seixanta persones. Desprès de fer un mos segueixo la carena de la Olla sense cap altre intenció que anar fent fins que decideixi tornar a baixar a Nùria, i el moment arriba quan ja tocaba remuntar vers el Pic d'Eina. Aquí agafo el GR que baixa a la fondalada de la Coma d'Eina i al arribar al torrent cerco una bassa per refrescar-me, menjar una mica i relaxar-me...
La migdiada s'acaba amb l'ensurt que em fot una marmota, probablement s'ha acostat a pocs metres de mí fins que algún moviment meu l'ha fet cridar i he tornat a la realitat mentre l'animal marxava corrent, també espantat...


He acabat de baixar fins el Santuari on hi he arribat amb uns 1250 metres verticals acumulats i content per la passejada.

Algunes fotos mes a:
http://rgodia.cat/ME%20Un%20tros%20de%20la%20Olla%20de%20Nuria%2014%20agost%202016/index.html

dilluns, 18 de juliol de 2016

El Sotllo per Broate i retorn per Sellente


Ha entrat bon temps i en Broch es deixa convencer per anar al Sotllo per el refugi de Broate, coll de Gins del Ase i la cresta, i tornada per Baborte i Sellente.
La de Broate es una vall ferèstega i solitaria, ideal per no patir per les places al refugi, quan hi arribem no hi ha ningú, una hora mes tard hi arriben dos nois i a mitja nit quatre mes, hi cabem sense conflictes...


L'endemá sortim amb temperatura ben fresca que fa anar lleuger i sense suar, peró la bufada no ens l'estalvia ningú. El primer sol ens arriba al coll del Guins del Ase i ja saludem davant nostre la Pica d'Estats i el Montcalm, i al nord la entallada vall de Pinet i el seu refugi.

                

Fem un mos i anem seguint la cresta sense gaire dificultat, tot evitant alguna bretxa incómoda. Es un accès espectacular per el que progressem sols i lentament.


Agraïm l'arribada al cim, el motor ja començaba a queixar-se del esforç, peró ho hem gaudit al máxim. Ara ens queda el llaaaaarg... descens que ens acabará de trinxar, i per acabar-ho d'arreglar, quan feia una mitja hora de la sortida del cim, una de les meves botes decideix separar-se de la seva sola...
O sigui que fins arribar de nou al cotxe m'aniré entretenint intentant subjectar la sola a la bota amb lligams de bagueta de nylon, una i altra vegada. 

Finalment, mentre berenem a Tabescan en Manel i jo confessem que aquesta vegada probablement ens hauríem d'haver entrenat una mica - o potser ens en haríem adonat que encara fora pitjor !!!




Mes fotos a:
http://rgodia.cat/ME%20Broate%20i%20Sotllo%2015-16%20juliol%202016/index.html


diumenge, 10 de juliol de 2016

Ulldeter - Gra de Fajol, Bastiments i Bassiver

Arribant al cim del Gra de Fajol gran


Aquest diumenge no tenía previst res, peró com que fa bon temps m'arribo a Vallter. Començo per el Gra de Fajol directament des del refugi d'Ulldeter vers el coll entre els dos cims del mateix nom, es dretot peró hi han traces i vaig tranquil sense la gentada habitual per el Coll de la Marrana, i la retrobo al baixar-hi desprès, continuo cap el Bastiments i segueixo la carena fronterera cap el Bassiver, aquí els núvols baixos ja ensenyen les urpes i s'acosten poc a poc. Baixo al estany, m'hi remullo i faig un mos prenent el sol, peró quan m'hi sento cómode per fer la migdiada arriba la nuvolada i decideixo tornar cap a Vallter, Al Coll de la Geganta ja hi arribo entre la boira, de la que no surto fins a tocar del telecadira superior. Llástima, amb bona visibilitat hagués carenejat fins la Portella de Mantet.

El Bastiments des del Bassiver


Algunes fotos mes a:
http://rgodia.cat/ME%20Ulldeter%2010%20juliol%202016/index.html

dimarts, 12 d’abril de 2016

EM Aran 10 i 11 abril 2016


Una trucada de l'Eduard el divendres, i em deixo convencer per anar a dormir el dissabte al refugi de Conangles i ja preguntarem a en Genís Roca la situació de la neu...
Decidim que el diumenge pujarem al Tuc de Bargadera des de la sortida nord del túnel de Viella, fem petar la xarrada amb uns altres *joves* de l'Agrupació i desprès de sopar fem exercicis d'història i humor amb en Genís.
Però el diumenge la meteo aguanta tot el dia embolicada i arribats al collet entre La Tuca i el Bargadera decidim que ens conformem amb La Tuca de Betren. El descens será un dur rosari de tot el catálec de neus crosta humida, amb visibilitat reduida i relleus amagats. Feia anys que no trobavem una neu tan desagraïda, quan arribem al cotxe estem baldats.


Per el dilluns en Genís ens aconsella anar vers La Bonaigua, está nevant i  creu que allà probablement els núvols de retenció estaran força dispersos. Aquesta vegada l'encertem, deixem el cotxe al port i pugem vers el Muntanyó d'Arreu per el torrent a tocar de les pistes, que sortosament ja han tancat la temporada. 


La nevada del vespre hi ha posat uns 20 cm de neu *porexpan* a sobre de la crosta d'ahir i el paisatge està magnífic, les cames i els braços noten la pallissa d'ahir - aixecar-se de les caigudes va resultar un exercici afegit que avui es una penitència - del collet de Muntanyó ens enfilem per la carena i massa tard descobrim que fins el cim queda una cresta força trencada, calía pujar per la fondalada i aprofitar la pala final, en fí a la segona punta ens plantem i girem cua cap al cotxe, avui amb una neu força millor, però que també resulta una mica pesada, la temperatura la fa una mica massa compacta. Tot i així, la bona visibilitat ens permet gaudir del bon dia.

Si la primavera continua igual, el proper cap de setmana la cota de neu esquiable ja serà a prop dels 2000 metres ....

Mes fotos:
http://rgodia.cat/EM%20Aran%2010%20i%2011%20abril%202016/index.html

dimecres, 16 de març de 2016

Vall del Arvan 13 a 15 de Mars 2016


Fa pocs anys vaig posar a la meva llista d'espera els voltants del Col de la Croix de Fer, desprès de llegir les referencies d'una estada que hi varen fer la *familia* Cegesquí. La ocasió ha sorgit aquest mes de març i ens hem organitzat un grupet de *seniors* per fer-hi alguna sortida amb pells senzilla, amb base a un apartaments de Saint Sorlin d'Arves (una de les estacions del domini esquiable de Les Sybelles)


La meteo ens ha servit tres dies perfectes, amb bon sol, alguns núvols esquinzats a les carenes, temperatura freda peró no massa, i neu generalment molt agraïda, tot i que amb algunes zones de crosta on no hem pogut evitar les típiques revolcades sorpresa.


El dia 13 varem pujar amb el telecadira fins Les Perrons, per baixar a tocar del refugi de L'Etandard i remuntar a l'Aiguille de Laisse, el descens fins sota del Col Glandon i a pellejar de nou per pujar al Col de la Croix de Fer i baixar de tornada a Saint Sorlin.
El 14 sortirem de Le Chalmieu pujant fins la Basse du Gerbier, que ofereix un bonic recorregut al peu de les Aiguilles d'Arves, descens per el mateix camí.
El 15 sortirem de La Villette (a tocar de Saint Jean d'Arves) pujant en forta pendent fins al Montzard i tornant també per el mateix camí.


Erem: Eduard Lluís, Alex Alom, Josep Cancer, Jordi Matias, Manel Broch, Jordi Monterde i jo.
Ha estat una escapada curta i adecuada al nostre estat físic, que ens ha deixat a tots curulls de satisfacció i bon humor, malgrat que dos de la colla han tornant amb algún problema muscular que precisa tractaments de restauració.

Podeu veure mes fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Vall%20del%20Arvan%2013%20a%2015%20de%20Mars%202016/index.html

diumenge, 6 de març de 2016

Sortida de veterans al Refugi del Pla de la Font - Son - Pallars


Aquest any l'Arnau ens ha organitzat una bonica trobada al refugi del Pla de la Font, al capdamunt de la vall de Son, erem 19 i en teníem l'exclusiva...
Deixem els vehicles a Les Planes de Son, la neu es escassa però anem calçant y descalçant esquís fins que a les últimes pales l'entorn ja es realment hivernal, fem un mos que ens prepara en Tom el guarda, i encara tenim temps per fer una escapadeta fins el Quartiules, on malgrat els núvols podem gaudir de la bonica vista sobre la vall d'Espot.


L'endemà apuntem vers el Pinetó, la meteo continua molt variable, a la nit ha caigut un pamet de neu i la pujada entre els arbres ens fa disfrutar encara que bufem, quan ja som en terreny obert el vent i els núvols ens guarneixen de cristalls, però sense tancar totalment la visibilitat, i així arribem al primer cim de la carena, el Milpotros, que encara assolim amb els esquís als peus. Ningú decideix arribar-se fins el Pinetó, que afegiria a la ruta un collet i un llom mes dret.


El descens es engrescador, la neu nova está llaminera i amaga crostes sorpresa, fins i tot tenim estones de sol, seguint la suggerència d'en Tom ens llencem per una dreta canal força ampla que ens ofereix el gran premi, gairebé dos pams de neu pols en magnífiques condicions, que ens menen a la plana una mica mes avall del refugi. Remuntem i dinem al refugi. La previsió per diumenge encara es complica més i girem cua cap a Les Planes i cap a casa.

Bona retrobada, bona esquiada, bona teca i bon ambient !!!

Podeu veure algunes fotos mes a:
http://rgodia.cat/EM%20Sortida%20veterans%20Pla%20de%20la%20Font/index.html

dissabte, 20 de febrer de 2016

Petit Peric, retorn al Capcir-Cerdanya


Des del gener que no tornaba a sortir amb pells, i aquest cap de setmana la meteo es perfecta, encara que amb temperatures d'abril. Tornem a Formiguères i apuntem al Petit Peric, fa tans anys que hi vaig estar, que es com si fes un cim nou.


Som l'Ander, en Bramona, en Matias i jo, sortint de casa aquest matí comencem a pellejar al refugi de Camporrells que ja son gairebé les 12:00, no podrem tornar per Galba doncs es fa massa tard.


Tot i així, hem gaudit d'una bona jornada i amb neu que ens deixaba girar sense gaires problemes.
Aviam si torna a nevar aviat, que sembla primavera.

Aquí hi han mes fotos:
http://rgodia.cat/EM%20Petit%20Peric%2020%20feb%202016/index.html

dissabte, 6 de febrer de 2016

Kitzbuhel - Tirol, la icona del esquí alpí de quan apreníem a caure per La Molina


Aquesta vegada el *grup de jovent* hem anat a una de les estacions mítiques de quan esquiavem amb botes de pell, Kitzbuhel es a la part nord del Tirol i malgrat no ser un centre molt gran de pistes enllaçades, conserva la elegancia del pobles d'Austria molt ben combinada amb unes pistes de disseny excel-lent i totes les instalacions perfectament modernitzades. 


Adient amb les corresponents dates de caducitat del participants (ben evident a les lluents closques de la imatge de sobre) varem cercar un hotel amb raonable comfort, on celebravem sessions espirituals post-esquí diáries, grácies a la previsió de comprar unes ampolles de cava al aeroport del Prat.


La temporada blanca tampoc ha estat generosa al Tirol, quan arribarem s'ens arronsá l'anim, doncs era evident que la neu era escasa, peró la meteo va resultar generosa i ens afegía cada día neu nova i les temperatures també baixaren, aixó ens va permetre gaudir de bones esquiades que ens deixaren molt bon gust de boca a tots. Excepte a la Montse Porta, que ja al començar es va lesionar un genoll i en Jaume i ella varen decidir avançar el retorn a casa.

Podeu veure mes fotos al álbum:
http://rgodia.cat/EP%20Kitzbuhel%20febrer%202016/index.html

dijous, 21 de gener de 2016

Inici de temporada retardat, al Pic Mortiers - Capcir


Amargats per la sequera de neu d'aquest hivern, sobtadament ens arriba la confirmació de que al Capcir les condicions son bones, i l'Ander i jo som incapaços d'esperar i decidim que aquest dijous es un dia ideal per anar-hi. 
La decisió ha estat encertada, pujem amb les instal-lacions de Formigueres fins dalt de la Serra de Mauri, baixem en direcció del refugi de Camporrells i comencem a pellejar en direcció al Pic de Mortiers, alternem la neu dura amb la ventada i també amb uns 20 cm. de pols, aviat veiem la pala del cim amb les llamineres traces d'una colla de 15 francesos que han matinat mes que nosaltres.


Al arribar al cim ja han tirat tots avall i al darrera nostre es veu a mig camí una altra colla que puja.

Es una llaminadura amb éxit !!!

El descens vers Galba está genial, encara que cal vigilar alguna crosta sorpresa.
Crec que hem encertar el moment ideal, abans de que torni a pujar la temperatura.


Bon debut de temporada, malgrat el retard.

Aquí hi ha alguna foto mès:

http://rgodia.cat/EM%20Pic%20Mortier%2021%20de%20gener%202016/index.html