dissabte, 18 d’abril de 2015

Ransol - Andorra, Pic de la Coma de Varilles 15-04-2015


Una escapadeta entre setmana, som en Gonzalo Penon, en Jaume Aguade, l'Alex Alom i jo. El dimarts anem a dormir al Mountain Hostel de El Tarter (excelent) i el dimecres a les set del matí ja comencem a enfilar-nos per el bosc, vers el Pic de la Portella de Varilles (o Pic de La Passada), neu dura que permet la progressiò ràpida - l'Alex s'ha deixat les pells a casa, i no l'hi fan cap falta.


Prop del collet em salta un esquí i no vull fer equilibris per tornar a calçar-lo, poso grampons i carrego la creu a l'esquena.
Al collet deixem els esquís i ens enfilem per la neu dura i les pedres, en 5 minuts som al cim. Ja feia anys que no hi pujava, la perspectiva entre Incles i Ransol es molt atractiva, a sota es veu l'estany de La Cabana Sorda amb un rivet de gel blau a tota la vorera. Al cel hi ha un tel de cirrus molt alts que filtra una mica el sol i no deixa que la neu s'estovi una mica.


Baixem amb la neu encara una mica dura i de bona adherència, a baix de tot ens emboliquem una mica dins del bosc, però arribem amb els esquís calçats fins 5 minuts del cotxe.
Bona esquiada primaveral !!!

Mès fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Ransol%20Pic%20de%20la%20Coma%20de%20Varilles%2015-04-2015/index.html

dilluns, 6 d’abril de 2015

Larche - Haute Ubaye del 29 de març al 1 d'abril del 2015


Com ja hem fet altres anys, muntem una sortida per els dies abans de Setmana Santa, això permet esperar fins el darrer moment per fer la reserva d’allotjament, segons les previsions de la meteo. Sembla ser que la part sud dels Alps es la que ofereix mes garanties de bon temps, i ens en anem al petit poble de Larche, gairebé a cavall entre França (Haute Ubaye i Itàlia (Val Stura), ens allotgem a la gîte-refugi de Larche que ens permet triar diferents itineraris gairebé sortint amb els esquís calçats des del mateix refugi.
Som en Miquel Suriñach (que ve amb la senyora, per vigilar si ens portem bé) en Josep Cancer, l’Alex Alom, en Xavier Gregori, en Manel Broch i jo. Som un grup de veterans que ja fa anys que ens anem retrobant, per repassar qui està mes atrotinat, qui ha desenvolupat manies noves o qui ja no recorda algunes de les antigues aventures, o sigui que la activitat principal es riure a dojo i intentar fer alguns itineraris plaents; aquesta vegada molt ben aconsellats per la mestressa del refugi, la Bernadette, que ens supervisa atentament per evitar que l’hi portem algun ensurt.
A les cares sud la neu ja està entre el 1900 i els 2000 metres, però a les nord es esquiable a partir dels 1750 metres, no ens ho acabarem tot :)
El diumenge dia 29 anem a la Téte de Plate Longe, pujant per la vall de Rofre i baixant per la de Font Crèse-Vachers, resulten uns 1150 mV, itinerari molt agradable, a la part baixa amb els drets boscos de làrix caducifoli característics de tota aquesta part dels Alps, que ens fan treballar intensament amb uns eslàloms forçats. Neu dura a la pujada i variada al descens.
El dilluns dis 30 anem a la Téte de Fer, per la també propera vall de Courtrout, sortim amb una capa de núvols a mitja alçada, enganxada a les valls altes, la temperatura es mes alta que ahir i la neu no està dura ni de bon matí, a la cota 2000 sembla que els núvols s’esvaeixen, però al arribar als 2400 s’han enganxat a les crestes malgrat al ventet que fa, arribem a un collet i d’aquí cap amunt la visibilitat es molt escassa, màxim uns 30 metres. Com que també tenim seriosos problemes amb els pans de neu a les pells, decidim fer mitja volta, neu pesada a la baixada i els núvols es queden a les crestes fins al vespre. Hem fet gairebé 800 mV.
A la tarda alguns de nosaltres van de turisme a Barcelonette.
Per del dimarts dia 31 la previsió es de bon sol, decidim anar al Pic de L’Enclause des del mateix Coll de Larche, el pas de vehicles està tancat per risc d’allau. Fa un dia magnífic i sortim eufòrics per les pendents curulles de neu sobre la vall Stura, neu dura aspre que no exigeix ganivetes, però al guanyar alçada s’aixeca un fort vent que fins i tot ens rebolca per terra de tant en tant, arribem al peu del coll i decidim no pujar amunt, resulta molt difícil superar aquesta cota dels 2450 metres sense que el vent ens foti per terra.
Perdent alçada, el vent afluixa i fem un descens excel·lent fins al estany de sota el coll de Larche, i desprès remuntem fins el cotxe.  
El dimecres dia 1 ja han obert el pas de vehicles per el coll vers Itàlia, anem a la vall de Puriac amb la intenció de fer la Téte d’Enchastraye, sortint des de Grangie, sortim encara fosc i com que no veiem clar on deixar el cotxe, baixem una mica mes i aparquem a Argentera . Fa una matinada fresca i neta, amb una mica de vent al fons de la vall. Tan sols sortir del poble *perdem* l’Alex, segur que perdut en les seves reflexions geològiques freqüents no ha parat atenció al que hem parlat i s’ha enfilat bosc amunt en lloc de seguir la valleta, el cridem i l’esperem però sense cap resultat. 


Decidim anar remuntant la vall segons el previst, una hora desprès el veiem aparèixer flanquejant uns rastres d’allau i en direcció nostra. Alleugerats per veure’l de nou anem seguint unes atractives traces que s’enfilen per uns lloms molt llaminers, fins que ens acostem a redós d’unes roques per fer un mos. En Xavier no es troba gaire bé, un emprenyador mal de queixal no l’ha deixat dormir i va força tocat, mentre mengem comprovo el mapa i ens en adonem que ens hem enfilat massa aviat, no obstant també veiem que hem perdut molt de temps i la Téte d’Enchastraye ens queda massa lluny, decidim continuar seguint les traces, que van vers l’Enclausetta, mes proper i de pendents llamineres. Al cap d’una estona en Xavier ens diu que va massa cansat i en Miquel també decideix quedar-se amb ell esperant que baixem.
L’Alex, en Broch i jo continuem amunt, neu amb bona adherència fins gairebé la mateixa carena, on ens posem les ganivetes per els pocs metres que ens queden, ara la traça està molt dura i plena de bonys, la carena sembla penjada, però resulta ser una curta sèrie de lloms suaus sense problemes en els 50 metres que queden. Vista magnífica i comencem el descens, una mica incòmode el tros dels bonys i excel·lent desprès fins a Argentera, hem retrobat en Xavi i en Miquel prenent el sol a sota uns arbres, i l’Alex ens passa a 10 metres llençat avall i no ens veu ni sent els crits – decididament avui estem molt *dispersos* mentalment, arribem al cotxe i al cap de pocs minuts arriba ell...
Ha resultat un itinerari excel·lent malgrat les incidències :)... i un bon comiat d’aquests 4 dies d’activitat, si no haguéssim seguit les traces equivocades, probablement s’hagués  fet massa tard per arribar a la Téte d’Enchastraye. Dijous cap a casa.

Podeu veure les fotos aquí:
http://rgodia.cat/EM%20Haute%20Ubaye-Larche%20del%2029%20de%20mars%20al%201%20abril%202015/index.html