divendres, 9 de gener de 2015

Estrena del 2015 al Querigut


 Buscant indrets no gaire llunyans per sortir entre Cap d’Any i Reis, vaig llegir una piulada que informava de les bones condicions al Querigut, i com que va agradar-me el lloc a finals del 2013, no vaig dubtar en proposar-ho als addictes habituals, sortim el dia 2 a la tarda per allotjar-nos a Artigue, ben prop del Coll de Palhieres.
Som en Xavier Gregori i en Lluís Vinyals de Palamós, en Jordi Matias de Torellò, i jo del Vallès, amb aquesta curiosa barreja de punts de sortida en reunim a casa en Matías i arribem a la gîte Les Myrtilles amb la taula parada per sopar.
L'endemà dia 3 anem vers el Tarbesou, sortint de l'estació de Mijanes i enfilant-nos a la carena del Monpodou, l'inici es una mica emprenyador doncs es fa difícil evitar les pistes, però paga la pena perquè arribats al carener el recorregut té una panoràmica genial. Amb les altes pressions es un goig gaudir del aire nítid, encara que el vent sigui molest. El descens el fem per la vall natural amb molt bones condicions, tot i alguna rebolcada per la crosta sorpresa habitual en aquest temps, hi ha alguna clapa despullada a la cabana de Maure. 
Encara tenim temps de fer una cervesa al bar de l'estació, just abans que el sol s’acomiadi darrera del cim.


El diumenge dia 3, decidim seguir la bonica pista de fons que des de l'estació de Mijanes va fins la fondalada de la vall del Bruyante, i llavors la remuntem vers els llacs de Rabassoles pensant en arribar fins el Coll de l'Euga, però com que a migdia encara som al petit estanyol a la cota 1770, decidim reposar una estona en aquest cercle i desprès iniciar l'entretingut retorn a Mijanes, on arribem a les 15:00, per fer-hi de nou la cervesa. El dia encara es massa curt per fer cim al Llauses o al Balbonne i no tornar a les fosques...
Per el dilluns dia 3 havíem previst fer un itinerari proper a Puyvalador, cap al Puig del Pla Bernat, però al arribar al aparcament veiem estorats que la innivació es molt minsa, cal descartar aquest programa, no obstant al aparcament veiem uns francesos gairebé tan madurs com nosaltres, que posen les pells i ganivetes a la motxilla preparant-se per agafar el telecadira, els pregunto on van i ens expliquen que amb aquesta situació tan sols faran un descens des del pic Ginevre (hi arriba el teleesquí) per la cara ENO fins el pla de Boutadiol (-400 mts), on ens garanteixen neu pols per un bosc dretot però esquiable. Encara que cal tornar remuntant amb pells per el mateix lloc.

Com que no coneixem cap alternativa, seguim el seu consell i en sortim molt satisfets, es un divertit descens entre pins *esquí al-pino* i bona neu que ens compensa del desengany matiner. Fins i tot la tornada resulta agradable i dalt del Ginevre fem un mos prenent el sol còmodament. Baixem al aparcament per l’única pista que hi queda esquiable i amb prou feines...

De rebot hem conegut un nou racó que pot resultar interessant per anar al Pic de la Tribuna, o al Estany de Laurenti i la seva vall.
Aquestes valls del Arieja que s'obren des del Carlit cap a França tenen un aspecte molt atractiu, però hi han pocs accessos en vehicle que siguin prou amunt per fer cims en poques hores, sempre cal sortir de cotes força baixes.
Podeu veure unes fotos aquí:
http://rgodia.cat/EM%20Querigut%203-4-5%20gener%202015/index.html