dimarts, 8 d’abril de 2014

Ascensions amb esquís al Dèvoluy, del 28 al 31 de març del 2014


Frustrat pel fet de no poder sortir gaire mentre el Pirineu està curull de neu i hi feia bon temps, ara que puc sortir resulta que al Pirineu hi farà un temps rúfol.
La solució: arribar-nos a un racó dels Alps de Provença que encara no coneixíem, Le Dèvoluy, un petit nucli de valls calcáries amb cotes semblants al Pirineu, que tenen un encant especial per la seva orografia específica i per els massissos propers una mica més al nord...
Som l’Eduard Lluís, en Jaume Aguadé, l’Alex Alom i jo.
Amb una bona previsió del temps, ens instalem al establiment La Tourtette de St. Etienne sur Devoluy, es cèntric en la seva àrea i tenim moltes opcions de sortides properes, cómode, bon servei i bona teca.
El dia 28 es clar i net, amb una mica de vent que no molesta gaire. Comencem per fer una presa de contacte a La Rama, una punta de la Crête des Aiguilles que es molt a prop del Col du Festre, deixem el cotxe a Coutières, la neu comença a tocar dels estables de la vaqueria. 

Itinerari franc amb una pala una mica dreta arribant al coll, hi han forces traces. La vista des de la carena es genial, i unes grans cornises pengen sobre els espadats de la cresta, neu normal de primavera amb totes les seves variants, baixem per la valleta contraria tot seguint una infinitat de traces que combinen lloms suaus amb pales força dretes, molt satisfets aconseguim arribar amb esquís als peus fins a 50 metres del cotxe. 

El dia 29 el cel es veu una mica entelat, en diuen *voilé* son cirrus molt alts que filtren la lluentor del sol, la previsió es que el vent augmentarà aviat, triem una opció molt propera, anem cap a la Creête de Barges a ponent del Col de Rabou, deixem el cotxe a L’Enclús i calcem esquís allà mateix. Remuntem la planera vall que baixa del Coll de Rabou, i comencem a enfilar-nos cap els lloms de la cresta desprès del Jas de Barges, la neu es força dura i aviat el vent comença a molestar. 

Seguim el llom que comença a ser mes estret i quan ja entrem a la cresta mes exposada, sobre els espadats, veiem un petit pla al mateix llom, on es evident que gairebé es pes perden les traces d’esquís, entre el vent, la neu dura i l'exposició d'aquesta esquena, decidim que ja en tenim prou. Baixant vers el Col de Rabou comprovem que els cantells dels esquís tenen molta feina sobre les ondulacions d’aquesta neu dura irregular, sortosament del coll avall ja es força més amable i fins i tot en condicions de primavera molt agradable.
Malgrat haver retrocedit a mitja carena n’estem satisfets. Al arribar a St. Etienne encara tenim temps de fer *le plat du jour* a un fondeta molt agradable. A la tarda ens arribem a tafanejar fins a Saint Disdier, per demà ens atrau Le Vallon du Mas fins al cim Le Nid, però haurem de fer uns 300 metres de desnivell amb els esquís a l’esquena.
El dia 30 el cel continua una mica entelat però la previsió es que el vent no apreti i que la temperatura augmenti una mica. Ens decidim per fer l’itinerari que varem estudiar ahir, s’arriba amb el cotxe fins les cases de Le Mas a sobre de Saint Disdier. Tot i anar a buscar la neu a la obaga del espadat que forma la vall, resulta força incòmode fins que no arribem a la cabana de Pierre Boudinard, aquí ja entrem a l’estretament d’aquesta vall, que entre parets forma varies grans dolines típiques del terreny calcari, generalment cal entrar-hi al fons i remuntar per el costat oposat. Hi ha gent que sembla enfilar-se vers la Tête de Lapras, però nosaltres ens dirigim directament al coll de Laprás i Le Nid remuntant valletes força dretes amb neu endurida molt franca, la piràmide final del cim es també força dreta però la neu s’aguanta perfectament.


De nou quedem molt contents per la nova perspectiva de la regió, l’Alex aprofita sovint per alleugerar la nostra ignorància en geologia, informació que bromes apart es molt benvinguda...
El descens de la primera pala està en condicions genials, i tot perdent alçada ja enyorem la consistència de la neu de pujada, esdevé pesada i de la Pierre Boudinard avall no tardem en descalçar els esquís i baixarlos a la motxilla fins el cotxe.

A la tarda, ja descansats i relaxats, i amb la seguretat de que l’endemá la temperatura també serà alta, i les cames mes fluixes, decidim que desprès d’esmorzar tornarem directament a casa.

La conclusió final es de gran satisfacció per conèixer una mica aquesta petita regió i ganes de tornar-hi de nou, probablement al hivern.

Podeu veure les fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Devoluy%2028-29-30%20mars%202014/index.html


Els tracks:
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6518598
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6518670


http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6518700