dissabte, 19 d’abril de 2014

Un tast del Beaufortin - Arèches amb esquís del 14 al 16 d'abril 2014

 

 Ja fa anys que si la meteo es prou llaminera, estem fent sortides entre el diumenge de Rams i el Dijous Sant, evitant les aglomeracions de les vacances; ara portem unes setmanes amb temperatures força altes i creiem que al Pirineu, malgrat haver-hi molta neu, ja cal anar a cercar-la massa amunt per les nostres esquenes i cames, decidim anar nord enllà amb l'esperança de trobar la neu mès avall...


La zona del Beaufortin, al triangle que limiten la Val d’Arly, el riu Isère i les carenes entre Mègeve i Les Contamines, es molt popular entre els muntanyencs francesos de la Savoie, la mítica cursa de La Pierra Menta es fa al cor d’aquesta zona, sota l’esguard atent del gegant Montblanc. Encara no hi hem anat mai i decidim fer-ne un tast amb l’esperança de trovar neu a cotes mès baixes que al Pirineu.

Som en Jaume Aguadé, en Manel Broch, en Josep Manuel Cancer i jo, ens allotjem a un modest hotelet a Les Arèches, població propera a Beaufort. La petita estació d’esquí ja ha tancat i es respira una gran tranquilitat, i també l’aroma de les vaques *formatgeres* que produeixen algunes de les joies gastronomiques de la comarca...
Malauradament aviat descobrim que la neu també la tenim molt amunt, peró podrem aprofitar la que queda a les pistes per portar els esquís a l’esquena poca estona.

El dilluns dia 14 ens enfilem per les desertes pistes de Le Planay, que ens permeten calçar els esquís a tocar del cotxe, neu dura i aspre que ens deixa pujar francament amb molt bona adhèrencia, tot serpentejant per un agradable llom aviat gaudim d’un paisatge on contrasten les imponents crestes del Montblanc, amb les bucóliques valletes d’Arechès i els seus xalets i bordes de fusta als nostres peus. Encadenant pistes blaves i alguna de vermella s’arriba a la cota més alta de l’estació, al peu de la Legette du Grand Mont, ens enfilem a l’aresta guarnida de cornises que baixa del cim fins una aéria centraleta de gas que alimenta els canons térmics que protegeixen les pistes. L’aresta fins el cim no la veiem gaire segura, la neu ja está molt pesada i just sota el cim hi ha una canal a l’ombra que promet un sospitós repte de roca i gel. Ens quedem una estona gaudint d’aquest balcó natural i desprès retornem a les traces de pujada, a les pistes ja s’ha estovat la neu i fem una bonica baixada primaveral fins el cotxe a Le Planay, on un petit restaurant local encara obert ens permet recuperar-nos dels mil metres verticals fets, amb unes pizzes i cervesa.

A la tarda ens dediquem a explorar els accessos a Le Grand Mont, el cim que presideix la vall, la conclusió es que també será millor aprofitar la neu que queda a l’altre branca de l’estació.

El dimarts 15 cal matinar més, es un itinerari llarg i uns 1500 metres de desnivell, pujem amb el cotxe fins molt a prop de Les Envers, esquís a l’esquena ens enfilem per una dreta pista, trovem neu uns 100 metres mes amunt, en Jaume i en Manel pujen amb grampons i jo calço esquís i ganivetes, els primers 450 metres de desnivell son realment drets fins arribar a un edifici de restaurant (tancat) on el llom ja es mes amable i podem avançar a bon ritme encadenant de nou pistes blaves i alguna vermella, que ens mantenen sempre a sobre de la carena fins el mateix Col de La Forclaz, 


la cota mes alta de l’estació; transcollem i continuem per pendents amables fins el mateix cim, continua *le grand beau* peró amb una mica de vent que conserva l’atmosfera neta. 
Aquest magnífic mirador ens permet fer jocs d’endevinalles per intentar identificar els cims que ens volten, satisfets seguim el mateix argument d’ahir i retornem per les pistes emprades al pujar, avui la neu no s’ha estovat massa i el descens es una llaminadura d’engrescadora i rápida neu primavera que fa treballar de valent els nostres quadríceps.

En Cancer, que avui no ha pujat desprès de no poder descansar bé la nit passada, ja ens espera amb el cotxe a Les Envers, avui també tenim sort i encara podem menjar a un petit restaurant d’Arèches.
Desprès ens cal recuperar-nos amb una bona migdiada, i al vespre busquem alguna activitat per l’endemá que ens permeti tornar a Barcelona no gaire tard. Pujarem amb el cotxe fins al Col du Pré (1700 m) on comença la neu i ens arribarem fins La Roche Parstire (2100 m) a la cresta que separa els embassaments de Rosselend i Saint Guerin, penjada a sobre mateix d'Arèches.

Dimecres dia 16, no cal matinar gaire i esmorzem a les 7, al hotel ens guarden les maletes per quan tornem, arribats al coll du Prè amb el cotxe, comencem a enfilar-nos per un llom agradable i molt aeri sobre Arèches, vaig una mica adelantat i faig una parada menjant i prenent el sol a una petita plataforma entre neu i roca, al cap d’una estona m’en adono que els companys pugen mes propers a l’aresta – peró que han deixat els esquís mes avall – uns 60 metres per sota meu hi ha una magnífica borda-xalet de fusta, 


m’agafa mandra i baixo esquiant fins la borda, on m’instalo a esperar que els companys baixin del proper cim, els espero gaudint del sol i del panorama amb la carena que va des del Montblanc fins la torre rocallosa de La Pierra Menta, just a l’altre costat del embassament de Le Roselend.
La tornada al cotxe es ràpida i a les 12 ja tenim el cotxe carregat davant del hotel i sortim cap a casa.

Aquest tast del Beaufortin ens ha posat la mel a la boca per tornar-hi, però amb la temporada no tan avançada. Es evident que pellejar pistes amunt (i avall) no es el nostre ideal, però amb l’estació tancada i les pistes desertes ha resultat un recurs agradable per fer aquests 2 itineraris en un entorn esplèndid. Les valletes amb prades de gran pendent i bordes de fusta disperses, i també els poblets no malmesos per grans edificis, ens han fet entendre que els habitants considerin que viuen a *La petite Suisse* de França.

Podeu veure la meva crònica a:
i algunes fotos a:

No os perdeu la piulada d’en Jaume:

on també hi han els tracks

dimarts, 8 d’abril de 2014

Ascensions amb esquís al Dèvoluy, del 28 al 31 de març del 2014


Frustrat pel fet de no poder sortir gaire mentre el Pirineu està curull de neu i hi feia bon temps, ara que puc sortir resulta que al Pirineu hi farà un temps rúfol.
La solució: arribar-nos a un racó dels Alps de Provença que encara no coneixíem, Le Dèvoluy, un petit nucli de valls calcáries amb cotes semblants al Pirineu, que tenen un encant especial per la seva orografia específica i per els massissos propers una mica més al nord...
Som l’Eduard Lluís, en Jaume Aguadé, l’Alex Alom i jo.
Amb una bona previsió del temps, ens instalem al establiment La Tourtette de St. Etienne sur Devoluy, es cèntric en la seva àrea i tenim moltes opcions de sortides properes, cómode, bon servei i bona teca.
El dia 28 es clar i net, amb una mica de vent que no molesta gaire. Comencem per fer una presa de contacte a La Rama, una punta de la Crête des Aiguilles que es molt a prop del Col du Festre, deixem el cotxe a Coutières, la neu comença a tocar dels estables de la vaqueria. 

Itinerari franc amb una pala una mica dreta arribant al coll, hi han forces traces. La vista des de la carena es genial, i unes grans cornises pengen sobre els espadats de la cresta, neu normal de primavera amb totes les seves variants, baixem per la valleta contraria tot seguint una infinitat de traces que combinen lloms suaus amb pales força dretes, molt satisfets aconseguim arribar amb esquís als peus fins a 50 metres del cotxe. 

El dia 29 el cel es veu una mica entelat, en diuen *voilé* son cirrus molt alts que filtren la lluentor del sol, la previsió es que el vent augmentarà aviat, triem una opció molt propera, anem cap a la Creête de Barges a ponent del Col de Rabou, deixem el cotxe a L’Enclús i calcem esquís allà mateix. Remuntem la planera vall que baixa del Coll de Rabou, i comencem a enfilar-nos cap els lloms de la cresta desprès del Jas de Barges, la neu es força dura i aviat el vent comença a molestar. 

Seguim el llom que comença a ser mes estret i quan ja entrem a la cresta mes exposada, sobre els espadats, veiem un petit pla al mateix llom, on es evident que gairebé es pes perden les traces d’esquís, entre el vent, la neu dura i l'exposició d'aquesta esquena, decidim que ja en tenim prou. Baixant vers el Col de Rabou comprovem que els cantells dels esquís tenen molta feina sobre les ondulacions d’aquesta neu dura irregular, sortosament del coll avall ja es força més amable i fins i tot en condicions de primavera molt agradable.
Malgrat haver retrocedit a mitja carena n’estem satisfets. Al arribar a St. Etienne encara tenim temps de fer *le plat du jour* a un fondeta molt agradable. A la tarda ens arribem a tafanejar fins a Saint Disdier, per demà ens atrau Le Vallon du Mas fins al cim Le Nid, però haurem de fer uns 300 metres de desnivell amb els esquís a l’esquena.
El dia 30 el cel continua una mica entelat però la previsió es que el vent no apreti i que la temperatura augmenti una mica. Ens decidim per fer l’itinerari que varem estudiar ahir, s’arriba amb el cotxe fins les cases de Le Mas a sobre de Saint Disdier. Tot i anar a buscar la neu a la obaga del espadat que forma la vall, resulta força incòmode fins que no arribem a la cabana de Pierre Boudinard, aquí ja entrem a l’estretament d’aquesta vall, que entre parets forma varies grans dolines típiques del terreny calcari, generalment cal entrar-hi al fons i remuntar per el costat oposat. Hi ha gent que sembla enfilar-se vers la Tête de Lapras, però nosaltres ens dirigim directament al coll de Laprás i Le Nid remuntant valletes força dretes amb neu endurida molt franca, la piràmide final del cim es també força dreta però la neu s’aguanta perfectament.


De nou quedem molt contents per la nova perspectiva de la regió, l’Alex aprofita sovint per alleugerar la nostra ignorància en geologia, informació que bromes apart es molt benvinguda...
El descens de la primera pala està en condicions genials, i tot perdent alçada ja enyorem la consistència de la neu de pujada, esdevé pesada i de la Pierre Boudinard avall no tardem en descalçar els esquís i baixarlos a la motxilla fins el cotxe.

A la tarda, ja descansats i relaxats, i amb la seguretat de que l’endemá la temperatura també serà alta, i les cames mes fluixes, decidim que desprès d’esmorzar tornarem directament a casa.

La conclusió final es de gran satisfacció per conèixer una mica aquesta petita regió i ganes de tornar-hi de nou, probablement al hivern.

Podeu veure les fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Devoluy%2028-29-30%20mars%202014/index.html


Els tracks:
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6518598
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6518670


http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6518700

Puigmal des de Nuria el 13 de març del 2014

 
Amb moltes ganes de pellejar, degut a que els tràfecs de casa no m'han deixat sortir quan la neu estava millor, fem una breu escapada entre setmana amb en Jaume i en Josep.
El panorama sembla del mes de maig, les carenes molt pelades, peró sortosament les comes tenen força neu, esquís calçats des de Nùria, una curta marrada pedregosa abans del cim i podem calçar els esquís per baixar a pocs metres del cim.
Neu compacta i franca, una mica pesada al costat solei.


Arribem justet per agafar el cremallera de baixada i dinar als Caçadors.


Fotos: http://rgodia.cat/EM%20Nuria%20Puigmal%2013%20mars%202014/index.html