dissabte, 28 de desembre de 2013

Amb esquìs al Querigut - Tarbesou / Alta vall de La Bruyante 22 i 23 de desembre del 2013


Ja feia temps que volia arribar-me fins aquest racó del Arieja, força proper a la Cerdanya, i com que ara la innivació hi es favorable, he trobat un parell de companys oberts a acompanyar-me, l'Alex Alom i en Miquel Castellsagè. Hem reservat allotjament al poble de Querigut, capital de la petita comarca de Donezan i molt proper al coll de Pailheres.
L'Auberge de Donezan es un petit i economic hostal tradicional que ens acull amablement, i fins i tot es lleven aviat perqué nosaltres esmorzem a les 7 del matí.
Hem arribat el mateix diumenge 22 al matí i ens enfilem cap al Tarbesou pujant uns 600 metres per les pistes de la estació d'esquí de Mijanes, es una valleta molt agradable que tanca el cim citat, escollim pujar per la carena que queda a la nostra esquerra, neu pols semi-compactada i amb bona adherència, dia brillant i net amb una brisa ben fresca, sembla mes aviat primavera que no pas els dies mes curts del any. Al cim coincidim amb 3 xicots de Sabadell, que marxen abans de nosaltres. 


El descens el fem per el costat oposat de la carena, hi han trossos amb neu pols una mica fonda, també de crosta i de neu dura - o sigui que els canvis ens fan obrir be els ulls per no anar per terra massa sovint. Quan entrem al bosc podem gaudir de una bona lluita entre els arbres, i ens en sortim sencers sense deixar-hi les dents. Aixó de fer la gran matinada per poder fer cim el mateix dia, cada vegada se'm fa més pesat, al arribar al hostal una bona dutxa calenta fa miracles.
L'endemá, dilluns 23, volem anar al Pic de Valbonne, a la capçalera de la vall de La Bruyante, ja hem vist la pista que cal remuntar, es una mica més amunt de la sortida de Mijanes i hi han traces de cotxes.
Hi entrem a punta de dia, les roderes a la neu estan força compactes i el LandCruiser de l'Alex puja sense problemes, passem una petita esplanada (cota 1400) on es veuen traces de cotxe que donen la volta, però com que encara hi han roderes amunt, el xofer decideix pujar.... llufa !!! a uns 500 metres les roderes s'ensorren i el 4x4 es queda atrapat a la neu. Au, a tirar de pala per poder alliberar aquest paquiderm, tardem cosa d'una hora i aconseguim tornar a enfilar-lo a les roderes compactes, i retrocedir lentament marxa enrere fins la esplanada que no hauríem d'haver sobrepassat.


Aquesta vall es una preciositat i remuntar la pista entre el bosc resulta un gran plaer, pellegem per un gruix de gairebé 1 metre de neu. A la cota 1530 descobrim que hi arriba una pista de fons ben trepitjada i amb la traça doble marcada amb la màquina, ve del peu de la estació d'esquí de Mijanes amb un recorregut d'uns 4 kms. i poc desnivell. 
Pot ser una alternativa per accedir aquí si la pista que hem pujat amb cotxe no es practicable. La pista de fons arriba fin l'esplanada que anomenen La Restanque, amb un cartell i mapa de la zona, on ja cal endinsar-se al bosc, marques grogues als arbres. 

Cal passar el torrent per un pont i remuntar a unes planes obertes que porten fins el torrent més estret i dret, el Pic de Valbonne es veu encara força enfilat i aquí ja veiem que el temps perdut desenterrant el 4x4 ens fa deixar el cim per un altre dia, ens dirigim directament al coll de l'Eugue, es una olla amb pales força dretes, aquest coll es un balcó impressionant sobre la vall d'Orlu i amb el dia esplèndid que fa aprofitem per fer treballar les càmeres. 

Iniciem el descens amb la vall ja a l'ombra, cosa que no facilita gens preveure a ull els canvis de neu, al bosc repetim de nou l'intens exercici de ginkana entre branques que ens fa saludar contents la retrobada amb la pista de fons...
Caldrà tornar-hi un altra vegada, potser a la primavera que hi han mes hores de llum, perquè el recorregut resulta força llarg.


Per el dia 24 hem previst fer quelcom curtet i poder tornar aviat a casa, tots tenim compromisos familiars per la revetlla de Nadal, la meteo promet embolicar-se i decidim no matinar gaire, esmorzem a les 8 amb el cel ben tapat i els núvols corrent amb fortes ventades, no obstant intentem fer una mica de recorregut i sortim de les últimes cases de Formigueres, en direcció a Puig del Pam, però desprès d'una hora de recorregut per dins del bosc ja veiem que no hi ha res a fer, a cada clariana el vent bufa mes fort, tornem al cotxe i cap a casa.

Per mi ha estat una bona descoberta d'aquest zona on encara no hi havia estat, ja hi tornarem :-)

A wikiloc hi han tracks dels 2 cims, fets per alguns dels amics de Cegesquí.

Fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Querigut%2022-23%20des%202013/index.html