dissabte, 28 de desembre de 2013

Amb esquìs al Querigut - Tarbesou / Alta vall de La Bruyante 22 i 23 de desembre del 2013


Ja feia temps que volia arribar-me fins aquest racó del Arieja, força proper a la Cerdanya, i com que ara la innivació hi es favorable, he trobat un parell de companys oberts a acompanyar-me, l'Alex Alom i en Miquel Castellsagè. Hem reservat allotjament al poble de Querigut, capital de la petita comarca de Donezan i molt proper al coll de Pailheres.
L'Auberge de Donezan es un petit i economic hostal tradicional que ens acull amablement, i fins i tot es lleven aviat perqué nosaltres esmorzem a les 7 del matí.
Hem arribat el mateix diumenge 22 al matí i ens enfilem cap al Tarbesou pujant uns 600 metres per les pistes de la estació d'esquí de Mijanes, es una valleta molt agradable que tanca el cim citat, escollim pujar per la carena que queda a la nostra esquerra, neu pols semi-compactada i amb bona adherència, dia brillant i net amb una brisa ben fresca, sembla mes aviat primavera que no pas els dies mes curts del any. Al cim coincidim amb 3 xicots de Sabadell, que marxen abans de nosaltres. 


El descens el fem per el costat oposat de la carena, hi han trossos amb neu pols una mica fonda, també de crosta i de neu dura - o sigui que els canvis ens fan obrir be els ulls per no anar per terra massa sovint. Quan entrem al bosc podem gaudir de una bona lluita entre els arbres, i ens en sortim sencers sense deixar-hi les dents. Aixó de fer la gran matinada per poder fer cim el mateix dia, cada vegada se'm fa més pesat, al arribar al hostal una bona dutxa calenta fa miracles.
L'endemá, dilluns 23, volem anar al Pic de Valbonne, a la capçalera de la vall de La Bruyante, ja hem vist la pista que cal remuntar, es una mica més amunt de la sortida de Mijanes i hi han traces de cotxes.
Hi entrem a punta de dia, les roderes a la neu estan força compactes i el LandCruiser de l'Alex puja sense problemes, passem una petita esplanada (cota 1400) on es veuen traces de cotxe que donen la volta, però com que encara hi han roderes amunt, el xofer decideix pujar.... llufa !!! a uns 500 metres les roderes s'ensorren i el 4x4 es queda atrapat a la neu. Au, a tirar de pala per poder alliberar aquest paquiderm, tardem cosa d'una hora i aconseguim tornar a enfilar-lo a les roderes compactes, i retrocedir lentament marxa enrere fins la esplanada que no hauríem d'haver sobrepassat.


Aquesta vall es una preciositat i remuntar la pista entre el bosc resulta un gran plaer, pellegem per un gruix de gairebé 1 metre de neu. A la cota 1530 descobrim que hi arriba una pista de fons ben trepitjada i amb la traça doble marcada amb la màquina, ve del peu de la estació d'esquí de Mijanes amb un recorregut d'uns 4 kms. i poc desnivell. 
Pot ser una alternativa per accedir aquí si la pista que hem pujat amb cotxe no es practicable. La pista de fons arriba fin l'esplanada que anomenen La Restanque, amb un cartell i mapa de la zona, on ja cal endinsar-se al bosc, marques grogues als arbres. 

Cal passar el torrent per un pont i remuntar a unes planes obertes que porten fins el torrent més estret i dret, el Pic de Valbonne es veu encara força enfilat i aquí ja veiem que el temps perdut desenterrant el 4x4 ens fa deixar el cim per un altre dia, ens dirigim directament al coll de l'Eugue, es una olla amb pales força dretes, aquest coll es un balcó impressionant sobre la vall d'Orlu i amb el dia esplèndid que fa aprofitem per fer treballar les càmeres. 

Iniciem el descens amb la vall ja a l'ombra, cosa que no facilita gens preveure a ull els canvis de neu, al bosc repetim de nou l'intens exercici de ginkana entre branques que ens fa saludar contents la retrobada amb la pista de fons...
Caldrà tornar-hi un altra vegada, potser a la primavera que hi han mes hores de llum, perquè el recorregut resulta força llarg.


Per el dia 24 hem previst fer quelcom curtet i poder tornar aviat a casa, tots tenim compromisos familiars per la revetlla de Nadal, la meteo promet embolicar-se i decidim no matinar gaire, esmorzem a les 8 amb el cel ben tapat i els núvols corrent amb fortes ventades, no obstant intentem fer una mica de recorregut i sortim de les últimes cases de Formigueres, en direcció a Puig del Pam, però desprès d'una hora de recorregut per dins del bosc ja veiem que no hi ha res a fer, a cada clariana el vent bufa mes fort, tornem al cotxe i cap a casa.

Per mi ha estat una bona descoberta d'aquest zona on encara no hi havia estat, ja hi tornarem :-)

A wikiloc hi han tracks dels 2 cims, fets per alguns dels amics de Cegesquí.

Fotos a:
http://rgodia.cat/EM%20Querigut%2022-23%20des%202013/index.html

divendres, 20 de desembre de 2013

Serra de Madres - Pic de La Pelada dia 13 de desembre del 2013

 Ja fa tres setmanes des de la bona nevada i al Capcir la neu s'aguanta força bé, com que el jovent de Cegesquí varen posar-nos la mel a la boca el passat dia 2, m'en hi vaig amb els germans Roca (Alex i Fernando) sortim el dijous i dormim a la Gîte Equisud, a tocar de Els Angles - un gran sopar per cremar-lo a muntanya o petar de colesterol !!!


Deixem del cotxe a Real i seguim les traces i el track, que s'enfilen entre els pins vers el coll de Sansa, on ens arriba el primer sol, bon paquet de neu, ara ja força compactada. A la pista de la Jassa d'Anecrou ens va tocant el sol, peró al arribar al torrent que s'enfila vers el coll ja tornem a ser en plena obaga. Es puja comodament per la traça i a la obaga on el sol encara no hi ha tocat, hi ha un bon gruix de neu pols que ens fa bavejar pensant en el descens.



Amb el dia fred i clar, peró gairebé sense vent, dalt del cim gaudim d'aquest estrategic mirador vers el Carlit i el Canigò. 

Al descens, la primera part del torrent l'agafem ben junts a la obaga absoluta, i les cames aviat protesten de les nostres eufories, mes avall ja va canviant la qualitat i trobem neu compactada i alguna crosta, que al entrar al bosc mes dens es una divertida - i cansada - ginkana de pi en pi...
Retrobem el sol a pocs metres de Real.


Molt bona jornada de desembre :-))

Les fotos son a:
http://rgodia.cat/EM%20Serra%20de%20Madres%20Pic%20de%20la%20Pelada%2013%20des%202013/index.html

Track:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5813858

diumenge, 1 de desembre de 2013

Tast d'inici de la temporada d'esquí de muntanya, a Vallter




Estrena de temporada a Vallter el 28 de novembre 2013 

L’Ander en Jordi Matias i jo hem vist la previsió meteo per aquest divendres i hem decidit sortir a estrenar la temporada.
Fa un dia net i clar, a la valleta de Vallter hi ha una innivació excellent que fa somiar en una bona temporada, i per acabar-ho de fer mes llaminer, hi fa poc vent – cosa que no sovinteja per aquests indrets, i fins ahir hi ha bufat molt fort del Nord enllà.

Hem pensat que pujar al Pic de la Dona i baixar en direcció a Mantet ens permetría gaudir a pleret de la situació, i hem pujat per la Portella de Mantet, on ben aviat hem descobert que la forta tramuntanada ha literalment afeitat les vesants nord, a pocs metres de la portella ja ens hem carregat els esquís a l’esquena i a gaudir del empedrat...



Dalt del cim ja tenim clar que no surt a compte el plan que volíem fer, caminem per la carena fins a trobar un accés al Clot de la Xemeneia i les pistes. La diferéncia entre les cares nord i sur es impresionant, ara ens cal cercar l’indret just per evitar la pala de la Xemeneia amb evident sobrecárrega de neu acumulada i bona cornisa – sería el sumum que ens la fotessim per barret fugint del altre costat ben afaitat.
La primera part de la pala está en molt bones condicions, neu pols compacta amb adherencia genial, i al fons de l’olla força irregular i amb els bonys que indiquen l’allau que havía baixat, baixem per la pista de Morens ben trepitjada i preparada per l’obertura de l’estació demá.
Malgrat el desengany de la cara nord, ha estat una jornada de bon sol que ens ha permés castigar una mica les cames amb la mecánica del esquí.

Com que encara es aviat, decidim baixar fins a Sant Quirze de Besora per dinar.

Aviam si es va arreglant la temporada i la podem disfrutar amb bones condicions, de neu i de cos...